Fira del Llibre: la primavera valenciana de les lletres

La primavera és una estació de llibres. I a la festivitat de Sant Jordi a Catalunya, s'hi suma la Fira del Llibre de València, la segona més important de l'Estat espanyol. Amb un rebrot del sector editorial, l'edició d'enguany cerca «aconseguir captar nous lectors davant els pobres índex de lectura del País Valencià». L'increment de les casetes i del pressupost marcaran una fira en la qual Glòria Fortes, Carlos Cano, Miguel Hernández, Vicente Blasco Ibañez, Joan Fuster, Paco Muñoz i Maria del Mar Bonet seran protagonistes.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El mateix naixement de la primavera és un acte de rebel·lió. L'estació primaveral arracona el fred, tenyeix de verd el blanc que pobla a l'hivern carrers i camps i fa rebrotar les fulles dels arbres. Un panorama que s'ha donat al sector editorial valencià: mentre les dades de lectura feien tremolar, han florit noves iniciatives. Xicotets segells com ara Drassana, Balandra, Lletra Impresa, Companyia Austrohongaresa de Vapor o Petit Editor han brotat amb la terra quasi seca. El paral·lelisme és tal que, fins i tot, hi ha editorials que s'anomenen Sembra Llibres.

Amb un cartell que evoca aquest impuls primaveral, l'edició d'enguany de la Fira del Llibre de València recull aquest esperit. Si l'any passat va fer-se un esforç per augmentar considerablement les casetes, el pressupost i les activitats, l'edició present ha aconseguit superar l'aposta. Hi ha 60 expositors amb 93 casetes -tres més que la passada edició-; estaran presents 50 empreses -per les 45 del 2016-, i els diners invertits augmenten en 50.000 euros, fins a comptar l'organització amb una capacitat econòmica de 350.000 euros. Tots els ingredients perquè aquesta festa del llibre, que se celebra del 20 d'abril a l'1 de maig, siga un autèntic èxit.

El jardí de Vivers del cap i casal vessarà literatura per totes bandes. La Fira del Llibre acollirà al voltant de 600 signatures i nombroses activitats. Hi hauran 136 presentacions; 150 entrevistes a autors en el plató de televisió propi de l'organització -seran obertes al públic, retransmeses per internet i, posteriorment, accessibles a YouTube-; 16 taules redones i debats; 27 espectacles; 16 recitals; 106 tallers... Les lletres brotaran per cada arbre d'un dels pulmons verds de la ciutat.

«Hi haurà una gran presència d'activitats per a xiquets», ha destacat Ignacio Larraz, president del Gremi de Llibrers de València. Amb l'afluència estimada de 4.500 xiquets, els més xicotets de la casa seran els reis d'aquesta fira. Espais com el Racó del Conte -impulsat per la Generalitat Valenciana-, espectacles d'animació lectora, tallers, trobades amb autors o contacontes seran les iniciatives que volen fer créixer la vocació de llegir dels menuts.

D'esquerra a dreta: Miquel Àngel Giner (president de l'Associació Professsional d'Il·lustradors de València), Ignacio Larraz (president del Gremi de Llibrers de València), Julio Antonio Blasco (autor del cartell d'enguany), Jesús Figuerola (president de la Fundació Full) i Carmen Amoraga (directora general de Cultura i Patrimoni) agafen el cartell de la 52 edició de la Fira del Llibre de València//Garcia Poveda.

En aquesta nissaga de reivindicació literària a tall de fira, hi haurà dos protagonistes amb presència gràfica. D'una banda, hi haurà una exposició sobre les aventures dels professionals de la il·lustració, amb motiu de les dues dècades de vida de l'Associació Professional d'Il·lustradors de València. I d'altra, la Fira comptarà amb un recinte dedicat a l'escriptor Vicente Blasco Ibañez, ja que enguany se celebra el 150 aniversari del seu naixement. Un espai que retratara al detall la vida del polèmic lletraferit, però també les seues obres més emblemàtiques com ara La barraca o Cañas y barro.

Altres intel·lectuals il·lustres del País Valencià tindran el seu raconet. Organitzat per l'àrea de publicacions de la Universitat de València, es presentarà el dijous 27 d'abril el llibre 25 anys de la mort de Joan Fuster. El mateix dia, a la mateixa hora també es farà homenatge a un altre gran literat del País Valencià: Miguel Hernández. L'obra Miguel Hernández. Pasiones, cárcel y muerte d'un poeta, de José Luís Ferris serà també protagonista.

Dues artistes de les lletres es faran amb un lloc a la Fira del Llibre de València. Aina Torres, amb la presentació de l'obra Montserrat Roig. La memòria viva, homenatjarà a la periodista i escriptora. I Bibiana Collado, a través de l'ajuda d'altres persones, realitzaran un recital de l'obra Glòria Fuertes, antología de poemas y vida. Una reivindicació d'aquesta poetessa, en el centenari del seu naixement.

La Fira del Llibre de València comença el 20 d'abril i acaba l'1 de maig.

La música, tot i que en format paper, també serà present a la festa valenciana del llibre. Enric Lluch presentarà el seu homenatge literari a Paco Muñoz i les cançons de la cantautora Maria del Mar Bonet suraran a l'ambient quan se'n parle del llibre que recull la seua trajectòria dalt dels escenaris. Carlos Cano, llicenciat en Filologia Hispànica i durant anys guionista i contacontes, serà l'autor homenatjat d'aquesta edició.

Tanmateix, a la Fira del Llibre no seran tot reivindicacions d'escriptors passats i presents. Lletraferits actuals com ara Fernando Delgado, Luz Gabás, Luis Goitysolo, Fernando Aramburu, Marta Robles, Antonio Iturbe, Isabel Keats, Kirmen Uribe, Xavier Bosch o Albert Espinosa passaran per les taules i els aparadors d'aquesta primavera literària a València.

Eixamplar el negoci

Si fa no fa, l'autèntic objectiu d'aquesta Fira del Llibre és aconseguir superar les bones xifres econòmiques de la passada edició. L'any 2016 van registrar-se unes vendes per valor de 850.000 euros amb mig milió de visitants. Uns registres que van situar la Fira com l'esdeveniment amb un major volum de vendes per expositor i dia. No debades, va tindre una mitjana de 1.200 euros. «Vam ser la fira més rendible de tota Espanya», ha defensat Larraz.

Unes vendes de record, malgrat els baixos registres de lectura del País Valencià. Si a l'Estat espanyol la mitjana està en un 59% de població que llig de forma habitual, al territori valencià el percentatge es redueix fins al 56 o el 57%. «Si agafem les xifres de lectura en llengua pròpia, la situació és més magra», ha lamentat Jesús Figuerola, president de la Fundació Full, que aixopluga pràcticament tots els agents del sector.

Aquest dijous els principals actors implicats en l'organització de la Fira del Llibre han explicat una edició que augmenta en casetes, activitats i pressupost//Garcia Poveda.

«Els percentatges de lectura en valencià són del 2 o el 3%. Molt reduïts si els compares amb el 30% de Catalunya o amb més del 10% de les Illes», ha expressat. Amb el País Basc en un 6% i Galícia amb un 10%, el País Valencià té els mateixos registres que Navarra. «Cal impulsar la lectura. Però, en particular, la literatura en llengua pròpia. I no és per manca de llibres. En els darrers anys han sorgit iniciatives molt interessants. Ara, cal picar la curiositat del lector valencià», ha assenyalat Figuerola. És, justament, el repte d'aquesta primavera de les lletres: desgelar la relació dels valencians amb els llibres.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.