Una vegada més, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha evitat concretar res sobre les demanes que li fa Francina Armengol. El cap de l’Executiu central es va traslladar a Palma aquest passat dimecres per fer d’amfitrió del primer ministre italià, Guiseppe Conte, en la cimera entre els dos governs que es desenvolupà a la capital baleàrica durant la jornada. L’objectiu de la reunió bilateral amb el Govern italià fou la necessitat de pactar una estratègia comuna davant del repartiment dels fons europees i unificar les dues postures en relació a la immigració massiva que afecta els dos països. Conte i Sánchez estamparen les respectives signatures en un document que posteriorment han fet arribar per via diplomàtica a la presidenta alemanya, Angela Merkel, i a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en el que reclamen una implicació molt major de la Unió Europea amb el fenomen de la massiva immigració que reben els dos països mediterranis.
A efectes domèstic illencs exclusius, la cimera interessava sobretot per saber si el president espanyol i la presidenta baleàrica, que s’havien de veure, anunciarien algun principi d’acord en relació a les múltiples reivindicacions que ha fet el Govern de l’arxipèlag en els últims mesos, en concret en tot el referit al tracte diferenciat que, al seu entendre, hauria de rebre per part de l’Executiu espanyol.
Sánchez-Armengol. Tal i com era previst, Pedro Sánchez es reuní de manera informal amb Francina Armengol just abans de la cimera entre els governs italià i espanyol. La trobada no va durar més de vint minuts, mal comptats.
Armengol aprofità la reunió per demanar una vegada més a Sánchez que les Illes puguin exigir les proves PCR de detecció de la Covid-19 a tots els viatgers que arribin a Balears i no només als estrangers. Com se sap, el Govern central ha anunciat que serà obligatòria aquesta prova per als turistes d’altres països. D’aquesta manera s’espera que, com passa a Canàries, es pugui anar reobrint les destinacions turístiques la pròxima primavera i evitar alhora l’expansió del virus. És molt important la mesura perquè ningú pot tenir la seguretat que a la pròxima temporada alta turística les vacunes ja hagin millorat ostensiblement la situació. De fet tot indica que no serà fins a finals de l’any que ve quan s’assolirà la immunitat de grup, si tot va bé. Per tant, per a Balears resulta imprescindible poder exigir la prova PCR per a tot els turistes des de la pròxima primavera. Tal i com ha argumentat en nombroses ocasions el conseller de Turisme, Treball i Model Econòmic, Iago Negueruela, no basta amb exigir-la als estrangers, també cal fer el mateix amb els que provenen de la resta de l’Estat. El Govern així ho ha demanat en nombroses ocasions. Ja ho intentà durant l’estiu passat. Però a Madrid ni li feren gens de cas.
Ara, aquesta setmana, a la trobada cara a cara, la presidenta illenca insistí una vegada més. Després de la reunió cap de les dues parts ha dit sobre res que pugui sonar a un compromís del president del Govern espanyol en relació a la petició de la presidenta balear.
I no ha estat només la qüestió de les proves PCR. Tampoc Sánchez s’ha mostrat gens concret amb res al respecte de les peticions illenques –expressades moltes vegades en els últims mesos per part del Govern, partits polítics, sindicats, associacions patronals...- d’un tracte específic per a Balears, d’ajudes especials particularitzades per a l’arxipèlag per afavorir la seva recuperació econòmica. Existia interès en saber què diria el president espanyol sobre això, si és que deia alguna cosa. I sí, hi va fer una breu referència: “Voldria traslladar a tota la ciutadania (de Balears) el compromís ferm, determinat i solidari del Govern amb la seva situació i esperem que l’any vint-i-u sigui molt millor” . Això va ser tot. És vera que una cimera amb un altre govern estranger no és el moment per anunciar grans novetats respecte a les reivindicacions baleàriques, però ja que en feia referència i que s’havia vist amb la presidenta Armengol just abans, el que va dir va sonar a molt poca cosa, a les típiques paraules d’ocasió d’un president que arriba a Palma i que els seus correligionaris li diuen que hauria de dir alguna cosa sobre un tema domèstic important i que, en efecte, es limita a complir l’expedient amb una amable referència genèrica que a no res compromet i tal dia farà un any.
No ajudà gens a incrementar la confiança en que el Govern espanyol sigui conscient de bon de veres de la situació que pateixen les Illes el fet que Sánchez es referís en dues ocasions “a l’illa de Palma”, complint així amb la llarga tradició d’ignorància dels successius governs espanyol al respecte de què és Palma i què Mallorca. Mariano Rajoy va fer el mateix el 2013. I tots els seus antecessors en el càrrecs han ficat al pota de manera semblant en un moment o un altre. Però és que en el cas de Sánchez es podria aplicar allò de ‘si no vols brou, idò tassa i mitja’: en el comunicat oficial de La Moncloa que informava sobre la cimera es datava la reunió a “Palma de Mayorca”. Si el Govern espanyol no sap que Mallorca no és Mayorca, el president confon Palma amb l’illa en dues ocasions i ningú del nombrós seguici de ministres, alts càrrecs i assessors diversos se n’adona que el nom oficial de la capital balear és només Palma, com es pot esperar que comprenguin la terrible i complicada realitat econòmica que pateixen les Illes, molt pitjor que la de qualsevol altra comunitat?