La quarta edició dels Premis Altea de Literatura i Investigació, organitzats per l’Ajuntament d’aquesta localitat de la Marina Baixa, ja té guanyadors. En un any ple de dificultats, l’organització dels premis ha rebut més originals que mai. Concretament, ha hagut de triar els guardonats entre més d’un centenar d’exemplars que aspiraven a fer-se amb aquests premis que, a poc a poc, guanyen presència i prestigi al sud del país.
Els Premis Altea de Literatura i Investigació van ser entregats, per primera vegada, l’any 2017. Amb aquests reconeixements, l’Ajuntament mirava de cobrir un buit indispensable a l’hora de canalitzar la producció cultural feta en català al sud del País Valencià. Una cultura present i amb diverses mostres de vitalitat, tal com s’ha fet mostrar en la darrera edició d’aquests Premis, en què s’han presentat un total de 120 obres en les tres modalitats: 55 en el Premi Carmelina Sánchez-Cutillas de Novel·la i Prosa Creativa, 54 en el Premi Altea de Literatura Infantil i Juvenil i 11 en el Premi d’Assaig i Investigació Francesc Martínez i Martínez. En la primera edició dels premis, les bases de la qual es van obrir el 2016 per entregar els guardons l’any següent, es van presentar, en totes les modalitats, una trentena d’obres. Una prova de la bona rebuda d’aquest certamen cultural, que ha guanyat presència en temps rècord.
Altra prova de la bona rebuda dels Premis és el fet que els guardonats són persones de prestigi en l’àmbit acadèmic i del món de la literatura. Per exemple Ferran Garcia-Oliver, qui s’ha fet amb el Premi Carmelina Sánchez-Cutillas gràcies a La bèstia en què cavalquem, una obra que fa un recorregut vital amb reflexions ètiques i morals, i amb un exercici literari profund amb vocació assagística. El nom del llibre el deu a un dels sermons de Sant Vicent Ferrer. El 2015, el catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de València es va fer, per exemple, amb el Premi Joan Fuster d’Assaig als Octubre, organitzat per Edicions Tres i Quatre, gràcies a l’obra Valencians sense ADN. Abans, el 2006, Garcia-Oliver va guanyar el Premi Carles Rahola d’assaig amb El Vaixell de Genseric i també el Premi Alfons el Magnànim de Narrativa amb La melodia del desig el 2013.
Els altres guanyadors d’enguany, Antonio Belda Antolí –que s’ha fet amb el Premi d’Assaig i Investigació Francesc Martínez i Martínez amb De la mar a la terra– i Josep Escarré i Reig –guardonat amb el Premi Aletea de Literatura Infantil i Juvenil gràcies a No podria ser més feliç–, també tenen el seu recorregut en el món de les lletres. Belda, biòleg alcoià, treballa a la Universitat d’Alacant com a docent al Departament de Ciències de la Terra i del Medi Ambient i és autor de nombrosos articles acadèmics sobre la disciplina que domina. L’obra amb què ha estat premiat és una investigació etnològica sobre fongs, fauna i flora típica de la Marina Baixa. Pel que fa a Josep Escarré, natural de Valls (Alt Camp), és escriptor i traductor amb un currículum extens en mitjans com ara Canigó, El Punt Avui, El Periódico o La Vanguardia. Ha traduït autors com ara Jack London, L. Frank Baum, Irène Némirowsky, Patrick McGrath, John Carlin o Joanne Harris. Josep Escarré ha guanyat, a més a més, premis de narrativa com ara el Mecanoscrit, entregat durant la dècada dels vuitanta per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana a autors joves; el Vila de Sant Boi, convocat per l’Ajuntament d’aquest municipi del Baix Llobregat; o el Puig i Ferrater, promogut per Òmnium Cultural. Amb No podria ser més feliç, Escarré dona veu a un adolescent que viu el divorci dels seus pares.
Cadascun dels premiats ha obtingut, amb els premis, 5.000 euros (en el cas del Carmelina Sánchez Cutillas), 4.000 euros (en el cas del de literatura infantil i juvenil) i 3.000 euros (en el Francesc Martínez i Martínez).
La força dels premis
El moment dedicat que viu la cultura en aquest context de pandèmia no ha aturat una nova edició dels Premis Altea de Literatura i Investigació. En un any amb diverses etapes de confinament, sense descartar que n’arriben de noves, la producció cultural ha trobat incentiu arreu del país. D’aquesta manera, els Premis podrien comptar amb més participants que mai en la pròxima edició, de la qual prompte es convocaran les bases. De moment, els Premis s’han consolidat com uns dels guardons més tinguts en compte pels escriptors del sud del país i pels aspirants a trobar el seu lloc en aquest àmbit reservat a les persones amb més talent i inquietud cultural. La Fundació Caixaltea, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Càtedra Enric Valor de la Universitat d’Alacant, Aila Edicions i l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert són les entitats que, al costat de l’Ajuntament d’Altea, fan possibles els Premis.
Amb quatre edicions al darrere, els organitzadors d’aquests Premis ja treballen en la seua cinquena edició. Les bases s’obriran a finals d’any i s’espera que els guardons puguen ser entregats en unes condicions molt més favorables que les que hi ha hagut en aquest 2020 de pandèmia.