El penúltim episodi va ocórrer el passat mes de març: quan va haver-hi una pluja de multes i inhabilitacions als responsables polítics del 9N. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va condemnar l'ex-president Artur Mas, i les ex-conselleres Joana Ortega i Irene Rigau per considerar que van desobeir de manera "conscient, deliberada i inequívoca" en permetre el procés participatiu. Dies després, era el Suprem espanyol l'encarregat d'expulsar del Congrés l’únic acusat en actiu per la consulta del 9N, l’ex-portaveu demòcrata Francesc Homs.
Només la inhabilitació de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, o de tot l’executiu en bloc, seria prou potent com per fer precipitar els esdeveniments. Les condemnes del 9N haguessin pogut ser un punt d’inflexió si als polítics catalans els haguessin enviat a la presó per prevaricació o si les penes haguessin afectat a un càrrec de primer ordre. La paradoxa és que la CUP, que ara exigeix data i pregunta, va evitar que els tribunals espanyols inhabilitessin Artur Mas com a president.
La convocatòria del referèndum, al juny
El full de ruta del govern, redissenyat a partir de la moció de confiança del president Carles Puigdemont, avança sobre els terminis previstos i sense cap novetat destacable. Tanmateix, la situació política a Catalunya viu moments d’una certa saturació. A Madrid li interessa promoure debats autonòmics, on pot marcar els passos, ja sigui prometent diners a la colònia o marcant l’agenda amb esdeveniments judicials. El referèndum promès, doncs, pot ser la manera de revertir aquesta situació, i tornar a donar la iniciativa al Govern català.
En aquest sentit, el vicepresident Oriol Junqueras, aquest dimecres a Rac1, va insinuar que la convocatòria del referèndum es faria d’aquí dos mesos. Aquestes van ser les paraules textuals a la ràdio: “La taula nacional pel referèndum està demanant un marge de temps, un parell de mesos o una cosa per l’estil”. El vicepresident es refereix al Pacte Nacional per Referèndum, encapçalat per l’ex-socialista Joan Ignasi Elena, que està en fase de recollida de signatures i que intenta, per enèsima vegada, aconseguir un referèndum pactat amb l’Estat.
El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, i la presidenta del parlament català, Carme Forcadell//Miquel González de la Fuente.Aquest seria la darrera corda en la qual Espanya es podria agafar abans que tot l’entramat polític que està traçant el Govern s’aprovi i el referèndum vagi endavant. Cal deixar la teranyina jurídica espanyola per avançar en un terreny de fets consumats que puguin ser acceptats per la comunitat internacional.
En referència a les inhabilitacions i a la suspensió, el president Puigdemont, en la primera sessió de control al Parlament després del viatge oficial als Estats Units, ha manifestat que l’Estat "respon amb repressió a la demanda de democràcia i elimina de l'imaginari de tots el referèndum pactat". El Govern català, doncs, continua treballant amb les lleis de desconnexió i la llei de transitorietat jurídica per aprovar-les just abans de la convocatòria del referèndum. L’aprovació de les lleis i la data esdevindran tot un impuls al procés independentista.
La proporcionalitat de l’Estat
Els líders del Partit Popular del Principat i de l’Estat tenen la consigna comuna de respondre a les accions nacionalistes catalanes: proporcionalitat. Caldrà veure amb quina força respon la maquinària de l’Estat quan el Govern català faci els següents passos. Les lleis que s’estan enllestint i la convocatòria, com és habitual, seran suspeses. La gran incògnita serà com Madrid aturarà la celebració, a peu de carrer, del referèndum unilateral i vinculant.