El moment no podria haver sigut millor. Quan la notícia es va difondre arreu del món, el número d’infectats havia augmentat en xifres alarmants, a l’igual que el número de morts. Llavors, s'anunciava una nova vacuna amb una eficàcia sense precedents contra la COVID-19.
“Aquestes dades ens apropen un pas més per aconseguir una possible solució a l’actual pandèmia mundial”, va dir Uğur Şahin, metge i director general de l’empresa Biontech a la ciutat alemanya de Magúncia. Juntament amb l’empresa farmacèutica Pfizer, Şahin té pensat de sol·licitar l’aprovació de la vacuna durant els propers dies als Estats Units.
L’avanç no només podria marcar el començament del final de la crisi del coronavirus, sinó provocar un altre canvi fonamental. Els vacunats tindran introduïda una molècula empaquetada, l'ARNm, que absorbiran les cèl·lules del cos i que, al seu torn, faran que es produeixi una proteïna específica. Aquesta proteïna, però, és "estranya" per al cos i, per tant, reconeguda i combatuda per les cèl·lules immunitàries. Així és com es crea la immunitat.
Aquesta estratègia s’estudia des de fa segles i hi ha simposis sobre el tema. Té especial interès, perquè l'estratègia podria ajudar contra molts patògens i, fins i tot, contra les cèl·lules degenerades de càncer. I ara, Biontech i Pfizer, amb l’exemple del Sars-CoV-2, han demostrat que funciona.
“Això és un resultat històric. És la primera vacuna d’ARNm que ha demostrat una eficàcia provisional”, diu l’immunòleg Nicholas Jackson, de la Coalició per a les Innovacions en Preparació per Epidèmies, una aliança internacional que promou la investigació en vacunes. Si no hi ha més contratemps, diu Jackson a DER SPIEGEL, “el resultat podria anunciar una nova era en l’aplicació de la tecnologia de l’ARNm a les malalties infeccioses”.
L’expert Norbert Pardivon, de la Universitat de Pennsilvània, a Filadèlfia, exposa un raonament similar. Diu que “és fantàstic que la vacuna d’ARNm sigui tan bona”. Si es demostra la seva eficàcia, Pardivon preveu que “durant els propers anys és molt probable que hi hagi cada cop més vacunes d’ARNm aprovades contra el càncer i malalties infeccioses”.
Els investigadors també van tenir la idea d'explorar les vacunes d’ARNm, perquè les vacunes clàssiques són difícils de produir. Aquestes vacunes consisteixen en virus atenuats o fragments dels mateixos virus. Només per a les vacunes contra la grip, els virus d’influència s’han de multiplicar en aproximadament 500 milions cada any. A més a més, algunes malalties infeccioses com ara la sida (per immunodeficiència) o la febre de dengue no es podrien combatre amb aquesta fórmula. Molt menys encara una vacuna pels pacients de càncer.
Ja fa més de tres dècades, els investigadors van experimentar amb aquest mètode i van injectar un ARNm estrany en animals de laboratori que, tot seguit, van aplicar les instruccions i van produir la substància estranya a les seves cèl·lules musculars.
Però després d’aquest encoratjador començament, el camp amb prou feines va progressar durant gaire temps. La raó: l’ARNm va resultar ser extremadament inestable, sovint es perdia o es trencava just després de la injecció al cos. Ara es tracta d’utilitzar els trucs moleculars per a empaquetar l’ARNm perquè trobi el camí sa i estalvi a la cèl·lula. Per primer cop als últims deu anys, diu Pardivon, les innovacions tècniques i les inversions en investigació han convertit l’ARNm en una “eina terapèutica prometedora”.
Era una feina en què també van participar la metgessa Özlem Türeci i el seu home Uğur Şahin. La parella d’investigadors volia trobar un tractament millor per a les malalties tumorals, i aviat van tenir una visió d’una vacuna contra el càncer.
El plantejament era el següent: quan el teixit cancerós creix, es creen cèl·lules degenerades que semblen estranyes al sistema immunològic. Türeci i Şahin van comparar el teixit sa i el degenerat d’un pacient de càncer i van trobar aquelles cèl·lules que semblaven estranyes. Després li van introduir l’ARNm i el van millorar perquè arribés a les cèl·lules objectiu al cos.
Türeci i Şahin van fer, en un estudi, que a 13 pacients amb melanoma maligne se’ls administrés l’ARNm adequat. Cadascun d’ells va mostrar una resposta del sistema immunitari. Vuit d’ells no van patir una recaiguda, ni tan sols durant els 12-23 mesos següents. Malgrat que aquest experiment no pot prevenir el càncer, pot fer que retrocedeixi potencialment i ajudi contra la metàstasi.
La clau: cada pacient rep un ARNm que s’ajusti perfectament al patró de la seva malaltia. Aquesta teràpia personalitzada contra el càncer se segueix considerant experimental, però els resultats d’aleshores van ser tan encoratjadors que Türeci i Şahin, juntament amb els seus col·legues, van ser autoritzats a publicar-los el juliol de 2017 a Nature, una important revista científica. Gairebé dos anys després, un pacient de càncer de pell de 52 anys als Estats Units va rebre la substància activa experimental de Biontech. L’home li va dir a un periodista de Nature que, “realment, vaig poder presenciar amb els meus propis ulls com les cèl·lules canceroses s’encongien.”
Aquestes declaracions sempre s’han de rebre amb precaució, però dotzenes d’empreses i universitats estan actives al camp de recerca. Ja estan funcionant assajos clínics amb vacunes d’ARNm pel càncer de mama, de pulmó, de pròstata o de còlon, entre d’altres. Segons l’expert Pardivon, els diferents enfocaments són la prova que les vacunes d’ARNm tenen el necessari per a combatre el càncer.
No obstant això, Türeci i Şahin, quan es van adonar de la magnitud de la pandèmia, van començar al gener la carrera per a trobar una vacuna contra el coronavirus pràcticament de la nit al matí. A la seva empresa Biontech van reunir un equip de prop de 40 persones. Els treballadors ràpidament van desenvolupar 20 possibles experiments candidats a vacuna i les van provar en animals d’experimentació. I l’empresa amb seu a Magúncia va oferir a la gran empresa farmacèutica Pfizer l’oportunitat d’avançar conjuntament la vacuna en un estudi clínic.
Més de 43.500 voluntaris han participat fins ara a l’anomenat estudi de la fase 3. Uns d’ells reben dues injeccions sense cap substància activa (placebo) i els altres reben la vacuna. Ni les pròpies persones ni els metges poden dir qui va rebre cada cosa. Quan un total de 94 persones van ser diagnosticades amb Covid-19, les dades van ser analitzades per primer cop per experts independents. Segons ells, la vacunació va donar lloc al resultat provisional d’un efecte protector “de més del 90 per cent”, tal com s’indica al comunicat de premsa.
Què fa allà la competència directa? El president de l’empresa Curevac, a la ciutat alemanya de Tübingen, l’advocat Franz-Werner Haas, va dir a DER SPIEGEL que la seva vacuna experimental era “generalment, ben tolerada en tots els nivells de dosis provades”. L’estudi decisiu per a l’aprovació començarà aquest any. I l’empresa “Moderna” a Cambridge, Massachusetts, segons l’expert Norbert Pardivon, podria presentar “resultats semblants” als de Biontech.
Però fins ara tots estan mirant a Biontech, el pioner de la tecnologia d’ARNm. Malgrat que la vacuna ha de ser emmagatzemada i transportada a 70 graus sota zero, malgrat que es diu que costa uns 20 dòlars (als Estats Units) per dosi individual i malgrat que no s’ha provat la seva utilitat de manera concloent, les 1.300 milions de dosis previstes per al 2021 estan pràcticament esgotades.
Traducció de Lorena Burguete