«No sabem si finalment jugarem a bàsquet, futbol o handbol. Però el que sí sabem és que hem de tenir els jugadors preparats per a qualsevol d’aquests esports». Qui així parla és Alberto Magro, cap de la Secretaria de Projectes i Estratègia de la Presidència del Govern balear. Sobre ell recau la responsabilitat que les Illes traguen el màxim profit del fons de recuperació que la UE té previst fer efectius a partir de la primavera de 2021. La frase de Magro condensa la incertesa amb què els diferents departaments dels governs autonòmics treballen els darrers mesos per tal de pegar-li cullerada al manà procedent d’Europa, un salvavides al qual els responsables polítics han confiat la sortida de la crisi derivada de la pandèmia. «Una oportunitat històrica per modernitzar l’economia i el model productiu», ha dit el president valencià Ximo Puig.
Parlem del Pla de recuperació econòmica de la UE, batejat com Next Generation UE, un pla acordat el juliol passat després d’unes sessions maratonianes i d’una magnitud com no s’havia vist mai abans en la història del club comunitari. En total, 750.000 milions d’euros d’estímul finançat amb deute emès conjuntament per la UE amb la màxima qualificació creditícia. D’aquests, 140.000 corresponen a Espanya. 72.200 arribaran en forma d’ajudes directes —és a dir, no s’hauran de retornar— i la resta per la via del crèdit. És, a grans trets, una xifra que equival a l’11,2% del PIB de tot l’Estat el 2019. Les ajudes, que tenen per objectiu genèric transformar l’economia, estan encaminades en una triple direcció: enfortir l'acció climàtica —en la línia del que marca el Green New Deal—, concepte al qual han de desintar-hi almenys el 37% dels recursos; promoure la transformació digital de les empreses -almenys un 20%-; i impulsar la competitivitat industrial.
El periple per arribar fins ací no ha estat senzill. Res, en la imbricada estructura europea, sol ser-ho. Ara fa dues setmanes, els negociadors del Parlament Europeu, la presidència alemanya de torn del Consell de la UE i la Comissió Europea van arribar a un acord sobre el marc financer plurianual, això és el pressupost de la UE per a 2021-2027. Aquest marc, que preveu 1,074 bilions d’euros, als quals cal sumar-hi els 750.000 milions d’euros del Next Generation UE —en total 1,8 milions bilions d’euros— havia estat objecte d’un intens estira-i-arronsa les darreres setmanes.
L’últim obstacle el van posar la setmana passada Polònia i Hongria, amb la seua amenaça de bloquejar el Pla. Ambdós països no volien ni sentir a parlar de condicionar les ajudes al respecte a l’estat de drets i els principis fundacionals de la UE. La resolució de la topada s’ha ajornat fins a la pròxima cimera de caps d’estat i de govern, que ha de tenir lloc al desembre. Està per veure en quina mesura aquest contratemps modifica el calendari per als fons de reconstrucció, que en principi preveia que els estats membres presentaren els seus plans respectius entre gener i abril de l’any pròxim. L’esguit de diners als projectes, si no hi ha imprevistos, hauria de començar a caure a partir de la primavera pròxima.
Sense regles del joc
Amb tot, resta molt per saber. En especial, els gestors públics de casa nostra comminen les autoritats europees a aprovar el reglament que estipule les bases per a la gestió del fons. Fins ara la UE ha publicat guies sobre els criteris de tria i el model d’avaluació d’impacte per a la utilització dels fons, però no el reglament definitiu. Sense aquest document, les autonomies treballen a les palpentes. «Ens cal saber amb certesa quines seran les regles del joc», explica Alberto Magro, tot mantenint el símil esportiu.
Siga com siga, els governs de les Illes, País Valencià i Catalunya treballen des de l’estiu passat per ser beneficiades amb el manà comunitari. A les Illes aquesta tasca recau en la Secretària de Projectes, que depèn directament del Gabinet de la Presidència del Govern. També al País Valencià se li ha volgut donar el màxim rang a aquesta tasca: la gestió està en mans del director general de Coordinació de l’Acció del Govern, Juan Ángel Poyatos, que depèn de Presidència. Al Principat, per contra, la qüestió es gestiona des del Departament d'Economia i Hisenda i el Departament d’Empresa i Coneixement, que lidera Ramon Tremosa.
«Ens juguem el futur en el Pla de reconstrucció», assegura Poyatos. Durant el debat de política general, Ximo Puig va anunciar que el País Valencià aspira a captar un poc més de 21.000 milions d’euros per destinar a 410 projectes el desenvolupament dels quals es perllongaria fins a 2027. És una xifra realista, tenint en compte que en el seu conjunt, la partida del Next Generation UE que correspon a Espanya són 75.000 euros? «Sí, ho és, perquè s’ha de tenir en compte que al marge del pla de reconstrucció estricte, hi ha altres 80.000 milions previstos com a programes competitius o consorcis entre regions. Els 410 projectes de què va parlar el president són un punt de partida», explica Poyatos, qui vol treballar del bracet del món empresarial i econòmic per determinar aquells projectes que, al País Valencià, tenen el potencial per ser coberts per la UE.
«Disposar del reglament és essencial per veure com acaben concretant-se els procediments, però no podem estar esperant a la publicació i aleshores posar-nos a buscar. Hi ha una feina prèvia que podem anar avançant i així ho estem fent», explica Poyatos, una persona de perfil tècnic que ha ocupat responsabilitats al Botànic des de 2015. La intenció de la Generalitat és que, una volta identificats els projectes, aquests passen pel sedàs d’un grup de treball on siguen presents els sectors públic i privat.
A les Illes el Govern de Francina Armengol està seguint un model similar. Aquest estiu, consells insulars, ajuntaments i agents econòmics i socials foren informats perquè presentessin projectes amb possibilitats de ser subvencionats amb diners europeus. De moment, només del Govern balear hi ha 200 candidats. «La nostra tasca és la de fer-los més sòlids, és a dir, que acaben adaptant-se millor a allò que requerirà la UE», explica Alberto Magro. «Determinar a quants fons aspirem quan ni tan sols no sabem del cert els criteris de tria és molt arriscat. Les Balears, per la seua especificitat turística, està molt més afectada per la pandèmia. No hem de generar expectatives sense conèixer les regles», exposa el cap de la Secretaria de Projectes i Estratègia.
Cogovernats o centralitzats?
«Fins ara, estem acostumats als fons europeus, que tenen una pota autonòmica. Ara el plantejament és diferent: Espanya presentarà un pla país al qual prèviament les autonomies haurem fet les nostres aportacions», explica Juan Ángel Poyatos. En aquest sentit el president espanyol ha tingut fins ara un interès especial a fer veure que les autonomies tenen un paper destacat en la gestió dels fons. L’octubre passat, va organitzar una conferència de presidents autonòmics per parlar sobre el pla de rescat amb la presidenta de la CE, Ursula von der Leyen. En aquella trobada Moncloa va posar l’èmfasi en el paper que les autonomies tindran en la gestió de les partides procedents d’Europa. Segons Moncloa, el Govern espanyol aposta per la «cogovernança» en aquesta matèria i, per això, durant la conferència va comminar els presidents regionals a presentar projectes o programes vinculats a les competències que gestionen les autonomies, com ara habitatge, educació, polítiques socials, medi ambient o ocupació.
Des de Catalunyala forma com s’està alçant la bastida dels fons europeus no els fa el pes. Al contrari del que passa amb els fons de cohesió —que des de l’entrada d’Espanya a la UE han regat amb milers de milions d’euros tots els territoris—, argumenten des del Principat, l’enfocament, ara, deixa de ser regional i esdevé estatal. Això fa témer a la Generalitat que el Govern espanyol tindrà, en última instància, la clau de la caixa. «Cal que anem amb molta cura per no eixir-ne perjudicats —avisa el conseller d’Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa. L’experiència de les últimes dècades és que, quan Madrid reparteix discrecionalment, Catalunya s’emporta un 10% dels fons espanyols. En canvi, quan és Europa qui distribueix, sortim més ben parats. Les dades així ho certifiquen: Catalunya, que representa el 1,5% del PIB i de la població de la UE, va captar entre el 3 i el 4% dels fons de l’Horizon 2020 del Consell Europeu d’Investigació. Correm el risc, amb l’actual esquema, que Catalunya, a pesar de tenir una base investigadora i tècnica molt més potent que altres territoris, acabe captant només el 10% del fons». Des de l’altra banda del Sénia, Juan Ángel Poyatos s’ho mira d’una altra manera: «S’ha dit que les autonomies no van a gestionar res, però això no és així: el 58% dels fons els gestionaran les autonomies. Hi haurà cogovernança».
Tanmateix, Ramon Tremosa es fixa en països com ara Bèlgica, que han confiat a les seues regions la responsabilitat de presentar projectes candidats. «Ací la Generalitat disposa d’Acció, l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa amb l’oficina d’internacionalització, que té una trajectòria molt contrastada pel que fa a captació de fons europeus i disposa d’un capital humà solvent i acreditat», exposa Tremosa, qui ha estat eurodiputat durant deu anys i coneix, per tant, els ets i uts de l’arquitectura europea. De moment, la Generalitat ha optat per crear un comitè d’assessors perquè oriente el Govern català en la identificació dels projectes candidats a optar als recursos procedents de Brussel·les. El seu objectiu és identificar tant els projectes públics com privats. En primera instància, les associacions empresarials van queixar-se pel fet de no participar directament en aquest comitè. «Correm el risc que aquest plans de recuperació acaben beneficiant les grans empreses i els grans lobbies», adverteix Jacint Soler, director de Relacions Internacionals de PIMEC. El que és evident és que, mentre les grans empreses que sol·liciten rescats ho fan directament a la Moncloa, els governs regionals haurien de tenir una funció capital a l’hora d’articular les propostes procedents de les xicotetes i mitjanes empreses.
El llast burocràtic
En tot cas, el Pla de recuperació suposa altres reptes no menors per als gestors públics. Un d’ells té a veure amb l’acompliment dels fons europeus convencionals. A finals de l’any passat, Espanya havia certificat el 33% de les ajudes i havia seleccionat el 72% dels projectes. A més, segons les dades de la Comissió Europea, és el país amb menys capacitat per absorbir fons europeus. «Generalment som lents a l’hora d’executar i ara disposarem de poc temps per a executar molt», adverteix Poyatos, qui recorda que la UE serà molt estricta en l’acompliment dels objectius. «Aquest no és un problema únicament d’Espanya. En general la gestió dels fons europeus són processos molt enrevessats —afegeix Alberto Magro—. És imprescindible eliminar tràmits burocràtics». No s'ha de passar per alt que l'alliberament dels recursos es farà cada 6 mesos i condicionat a l'acompliment de determinats objectius, com ara l'execució i un bon control de la despesa. És a dir, que els recursos finalment rebuts poden ser inferiors a l'estimació inicial, si no s'han assolit adequadament les fites indicades.
En aquest sentit Ester Oliveras, professora d’economia i empresa de la Universitat Pompeu Fabra, recorda que el Pla de recuperació «preveu l’agilització i digitalització de l’Administració pública. Convindria que aquesta sigui una de les línies prioritàries per tal que la gestió dels projectes no esdevingui un coll d’ampolla». De fet, està previst que es modifiquen les lleis de contractes, subvencions i règim jurídic. «S’ha de mantenir la transparència i la legalitat, però també cal més simplificació», apunta el responsable de les Illes. Són, en definitiva, molts reptes i moltes incerteses en un partit on tots volen tenir la possessió de la pilota.