Tradicionalisme i misses en llatí a les Illes

Teodor ÚbedaNo en són molts, però cada vegada en són més. Mallorca compta amb una dreta catòlica que eixampla la seva base. Aquest grup es concentra oint misses tradicionals pronunciades en llatí. També organitzen actes patrocinats per associacions civils integristes que condemnen lleis com la de l’avortament, la del matrimoni entre persones del mateix sexe o la igualtat social entre l’home i la dona. Nostàlgics d’un altre temps que se senten agredits pels canvis del segle XXI.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Entre els anys 1931 i 2003 visqué Teodor Úbeda, que excercí de bisbe de Mallorca des de 1973 fins a la seva mort. Durant la seva estada en l’autoritat eclesiàstica illenca, Úbeda rebutjà la petició d’alguns particulars que exigien fer les misses seguint els llibres litúrgics anteriors a la reforma postconciliar del papa Pau VI, màxim representant del Vaticà entre 1963 i 1978. Jesús Murgui substituí Úbeda després de la seva mort i ocupà el bisbat mallorquí fins a l’any 2012. Durant aquell període, Benet XVI autoritzà la celebració de la litúrgia catòlica tradicional en llatí. Aquells que anhelaven l’estil rebutjat per Úbeda en els sermons religiosos van trobar una porta oberta per poder fer realitat els seus desitjos. Murgui s’encarregà, directament, d’organitzar diverses celebracions i buscà un sacerdot amb capacitat i voluntat per convertir-se en el responsable d’aquest ritu tradicional. L’elegit fou Jaume Mercant, rector de les parròquies de Son Servera, Sant Llorenç i Son Carrió.

Mercant és conegut pel seu conservadorisme, un posicionament que sol accentuar-se dins de l’estament eclesiàstic. Partidari de no canviar l’Església, és company de diversos religiosos que comparteixen aquest criteri. Per exemple, Eusebio Capel, que, quan s’estrenà com a rector a Pollença l’any 2010, escrigué al seu Facebook: “Esper que Jesús i la Verge em beneeixin per agranar la progressia que ha destrossat Mallorca”. Des de 2012, Mercant inicià les misses tridentines de manera regular, cada diumenge a les 18:30, a l’església del convent de les monges carmelites descalces, ubicada a la Rambla de Palma. El substitut de Jesús Murgui, Jesús Salinas, assistí com a pontífex en el primer d’aquests actes, celebrat el juliol de l’any passat a la nova i actual seu, la capella neogòtica de la Casa de l’Església del Bisbat de Mallorca, a l’edifici conegut com el Seminari Vell. Com a orador, Salinas encoratjava els presents a continuar preservant la litúrgia antiga. Aquest senyor, conegut per la seva bona relació amb els cercles dretans de l’illa, fou destituït del seu càrrec el setembre de 2016. Un escàndol sentimental protagonitzat amb una antiga col·laboradora seva —denunciat pel seu espòs davant la nunciatura apostòlica a Madrid i també als estaments judicials de la Santa Seu al Vaticà— va apartar-lo de la seva posició benestant en l’àmbit catòlic.

Entre totes les curiositats esmentades n’hi ha una que és, encara, més cridanera. Jaume Mercant, promotor d’aquestes misses tradicionals, va nàixer fa només 36 anys. EL TEMPS contactà amb ell i, en ser preguntat sobre aquesta qüestió, explicà que “és un clixé això que la missa tradicional en llatí sigui per a vells, perquè de fet tenim nins, al·lots joves i fidels de totes les edats”. Vincular Mercant amb els sectors polítics més reaccionaris no és una tasca difícil. Ell afirma que “les valoracions en clau política de l’Església catòlica només les fan els que estan a fora i no l’entenen, perquè al si de l’Església no hi ha lloc per a aquestes coses”. No obstant, el fet cert és que les seves misses s’han anunciat amb la bandera d’Espanya i com a resposta a les “profanacions, insults, flastomies, pintades ofensives i amenaces”. No especifica quines, tot i que la intenció sembla evident.

Mercant, però, entén que “no s’han de polititzar les coses de Déu” i diu que no dóna importància a les opinions que puguin tenir sobre ell, perquè “no faig política ni ideologia”. Els ritus romans tradicionals són per a ell una “inquietud” i està “agraït” al bisbe per haver-li’ls encomanat. Considera que “la tradició és molt important”, i apunta uns altres ritus com “l’hispanomossàrab, celebrat a Toledo, o l’ambrosià de Milà”. “Són iguals que la missa tridentina, que ens connecta amb la tradició que no podem perdre”. El prevere descriu els fidels que van cada diumenge horabaixa a escoltar la missa en llatí com “un grup estable” i assegura que “convidam a qui vulgui a venir a veure’ns, perquè no som cap grup tancat ni l’Església catòlica és cap secta”. Unes altres fonts han expressat que l’univers extremista de dreta ha col·laborat en el creixement del nombre de fidels que acudeixen a oir missa tradicional. Mercant demana “no exagerar”, perquè “són els mateixos 40 o 50 cada diumenge i, si hi ha cap increment, és molt minso”.

Un altre sacerdot mallorquí que ha deixat recentment d’exercir l’ofici assenyala a EL TEMPS un altre lloc on també es feien misses tradicionals entre dues i quatre vegades al mes. Era en un edifici annex a la parròquia de Santa Catalina de Thomàs, “on es reunia gent més ultra”. Segons es desprèn de la informació que ofereix la xarxa Tradición Católica Mallorca —un dels mitjans tradicionalistes de l’illa, com també ho és Misa Tridentina Mallorca— aquests fidels van ara a la capella neogòtica on Mercant celebra la missa tradicional de cada diumenge.

Interior de l'esglèsia Carmelitas 'descalzas' de Palma//Isaac Buj.

Una tercera font valora que “en temps de crisi de vocacions i de laïcització general existeix un revifament de la tradició en cercles molt minoritaris, a tall d’impostura escenogràfica”. Aquesta reafirmació de la fe, practicada en el corrent tradicionalista de Mallorca, continua sent minoritària, tot i que “és perceptible, perquè fa uns anys no existia”, i es desenvolupa en paral·lel “a l’entramat catòlic conservador que s’organitza en el món civil”.
 


 


L'extra: Les organitzacions civils de dreta catòlica

La constel·lació organitzativa de la dreta catòlica a les Illes té presència a través, sobretot, de l’Instituto de Política Familiar, una entitat que fou creada a l’Estat espanyol l’any 1985 i que a les Illes va encapçalar des de 2007 fins a l’any passat Agustín Buades, que passà a ser delegat illenc del Foro Español de la Familia. També actuen a les Illes Valores en Baleares, Derecho a Vivir-Baleares, Vida en Baleares i la recentment mediàtica Hazte Oir. Totes tenen un delegat comú a l’arxipèlag: Juan José Tenorio. No debades, l’Instituto de Política Familiar s’ha caracteritzat per ser un dels més importants agitadors anticatalanistes a les illes Balears. Atacà l’esquerra i els docents en el temps del famós decret TIL de José Ramón Bauzà, que imposava el trilingüisme a costa de la llengua autòctona. També s’expressà contra el català com a llengua vehicular a l’ensenyament infantil.

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.