Viktor Orbán, primer ministre d’Hongria, pràcticament ha fet seus els mitjans de comunicació del seu país, ha alineat la justícia i ha fet indignar el món universitari. Mentrestant, el primer ministre d’Hongria acusa de repressió a tot aquell que parla de llibertat de premsa i de l’Estat de Dret. Orbán va dir breument en un discurs que els hongaresos i els polonesos només volien viure com els hi semblés, com si Brussel·les volgués impedir-los-ho.
Orbán i el viceprimer ministre polonès, Jaroslaw Kaczyński, a les seves declaracions descriuen a la Unió Europea com un mecanisme d’opressió. Se’n burlen, es precipiten, critiquen i, malgrat tot això, encara reben molts diners. Fins ara Brussel·les no n’ha pogut fer res i ha continuat transferint milers de milions a Varsòvia i Budapest.
Però això s’ha d’acabar aviat. Després d’haver negociat durant setmanes, el Parlament Europeu i el govern federal d’Alemanya, que actualment ocupa la presidència rotativa de la UE, han arribat a un acord: més endavant, es retallarà el finançament de diners als països que no respecten l’Estat de Dret.
Al pressupost de set anys de durada, que s’aplicarà a partir de gener, l’assignació de fons estarà vinculada al compliment de l’Estat de Dret. Oficialment, això servirà per a evitar un mal us dels fons de la UE. En realitat, el mecanisme té el potencial de castigar als governs de populistes com els d’Orbán i Kaczyński.
Al futur, la Comissió de la Unió Europea haurà d’identificar aquestes violacions i proposar sancions als estats membres del Consell. En el termini màxim d’un mes, el Consell decidirà, per majoria qualificada, si els fons realment han de ser reduïts. Això requerirà l’aprovació de 15 dels 27 estats membres. Aquest obstacle és massa gran per al gust del Parlament de la UE i massa baix per a Hongria i Polònia. Volen un dret de veto per a cada país.
El mecanisme ja hauria de funcionar, si només existeix el risc que s’utilitzin indegudament els fons de la UE. També estableix condicions específiques per a l’assignació de fons, inclosa la independència del poder judicial o el funcionament dels organismes encarregats de fer complir la llei, per exemple, en casos de frau o corrupció fiscal. Aquestes són les àrees amb en què Polònia i Hongria tenen grans problemes.
Manfred Weber, líder del Partit Popular Europeu al Parlament de la UE, s’entusiasma amb aquest “acord històric”. “Estem celebrant una victòria de la UE”, diu Iratxe García, cap del grup parlamentari dels socialdemòcrates.
Alexander Thiele, expert en dret europeu a Göttingen, també elogia el compromís. Va dir que la votació per majoria qualificada faria “naturalment més difícil” retenir els milers de milions, “però no significativament”. El Daniel Thym, un jurista de la ciutat alemanya de Constança, creu que el mecanisme “podria ser un mètode de tortura que aconseguís alguna cosa”.
El Parlament de la UE i el Consell dels estats membres encara han d’aprovar l’acord; Polònia i Hongria allà no tenen dret de veto. Orbán i Kaczyński només tenen una manera de detenir el mecanisme: haurien de boicotejar tot el pressupost de la UE, inclosos els ajuts del coronavirus. És el que han fet. El paquet total de 1,8 bilions d’euros ha de ser aprovat unànimement pels estats membres, i Orbán ja ho ha vetat davant l'aplicació del mecanisme de l’Estat de Dret.
Però l’amenaça sona buida, perquè Hongria i Polònia també depenen de l’ajuda per compensar la catàstrofe de la pandèmia. Si malgrat tot allarguen bloqueig, la UE podria tornar a aplicar el fons d’ajudes en forma d’acords multilaterals, però aleshores sense Varsòvia ni Budapest, tal com Marek Prawda, representant de la comissió de la UE a Varsòvia, va dir a la pàgina web de notícies “Businessinsider.com.pl”: “Polònia es quedaria sense un cèntim”.
A més a més, el govern de Polònia es troba sota pressió política interna. Recentment, va creuar una línia vermella de la UE en ignorar obertament el Tribunal europeu de Justícia. A l’abril, els jutges de Luxemburg van ordenar que la cambra disciplinària creada pel govern del partit polonès PiS (Llei i Justícia, sigles en polonès) havia de suspendre per ara la seva feina. La cambra pot, per instrucció dels polítics, destituir els jutges, prohibir-los l’accés als seus llocs de treball i multar-los. Però Polònia va ignorar l’ordre.
No són només les decisions del govern de Polònia, sinó també les que pren la pròpia gent. El Tribunal Constitucional, format gairebé exclusivament per partidaris del PiS, recentment ha declarat com a inconstitucional la llei de l’avortament. L’avortament només és legal després d’una violació o si la vida de la mare està en perill.
Des d’aleshores, milers de persones marxen diàriament als carrers i a les enquestes el PiS ha baixat deu punts percentuals en la seva valoració. La retirada dels fons de la UE podria debilitar encara més la popularitat del partit polonès. Especialment perquè, segons una enquesta, el 72% dels polonesos recolzen el nou mecanisme de la UE.
Traducció de Lorena Burguete