En el desenllaç del curs passat, els estudiants universitaris es van començar a adonar que el següent any acadèmic es desenvoluparia amb les mateixes característiques: formació virtual i pràctiques i avaluació presencial, en la majoria dels casos. L’Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC), Acontracorrent, moviment vinculat amb Estudiantes en Movimiento; i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans de la Universitat de la Illes Balears (SEPC UIB) mostren el seu posicionament a EL TEMPS sobre les classes virtuals i les conseqüències d’aquest sistema.
Crítics amb el sistema educatiu
Des de l’inici del curs, el model híbrid que han impulsat les universitats està en el centre de debat per a molts alumnes i sindicats, els quals consideren que fomenta desigualtats i vulnera el dret a una educació d’excel·lència. Des de l’AJEC, Cesc Márquez, portaveu de l’organització, valora de forma molt negativa les classes telemàtiques i argumenta que “els professors no tenen la formació bàsica per donar-les amb qualitat i els alumnes no estem capacitats per seguir-les”. En aquest sentit creuen que no tots els universitaris rebran una educació amb igualtat de condicions. Tot i ser conscients que el PROCICAT i la Secretaria d’Universitats són els òrgans que marquen les directrius generals d’actuació, consideren que l’autonomia que s’ha adjudicat a les universitats “no ha fomentat l’equitat entre els alumnes dels diferents centres”. “Una educació virtual no és de qualitat a Catalunya”, adverteix.
El mateix succeeix a les Illes Balears. Tot i que les administracions van preparar un curs amb “presencialitat adaptada”, Marc Moranta, membre de l’equip de comunicació del SEPC UIB, explica que “la major part de la docència és en línia”, excepte les poques hores presencials que es destinen a pràctiques de laboratori i seminaris. En aquest cas concret, amb la digitalització de l’educació han vist com les classes en llengua castellana han augmentat i des de la universitat no se’ls ha donat la possibilitat de fer-les en català. És per aquest motiu que “estem fent assemblees i es vol iniciar una campanya per reclamar els drets lingüístics”, manifesta Moranta. Des del País Valencià, Anna Llin, representant del moviment estudiantil Acontracorrent, també es posiciona en contra de les classes telemàtiques i creu que hi ha hagut una manca d’anàlisi per part de les administracions i universitats, i que s’hauria de treballar perquè les persones aïllades “tinguin una bona semipresencialitat”.
Les organitzacions i sindicats posen de manifest que aquest model educatiu està causant greus conseqüències. D’entrada, la bretxa digital ha augmentat i no tots els alumnes poden seguir les classes amb plena normalitat. “S’està pensant l’educació com un privilegi per qui pugui fer-la”, opina Márquez. En la mateixa línia segueix Moranta, qui expressa que “alguns es poden permetre una habitació, internet i un ordinador bo. En altres cases, no sempre és així”. Llin afegeix que aquest model segrega per raó d’origen de classe social i “l’educació telemàtica no pot funcionar perquè no és igualitària per a tothom”. Explica que si amb la presencialitat, algunes persones ja quedaven excloses, amb les classes virtuals s’ha agreujat el problema. Des de les universitats s’ha treballat per revertir aquestes mancances, “però en llocs que no arriba internet, no hi poden fer res”, diu Moranta. Pels problemes tècnics i les casuístiques de cada família, “en acabar el curs, tots els estudiants no tindrem la mateixa qualitat d’ensenyament”, expressa Márquez.
En l’àmbit econòmic, els preus dels graus s’han mantingut, malgrat que la majoria de docència és virtual. A les Illes Balears, “l’any passat se’ns va fer creure que baixarien els preus a causa de la no presencialitat”, però no ha estat així, lamenta Moranta. A Catalunya, en un comunicat l’AJEC exigeix que els 58 milions d’euros que provenen dels 337 milions de fons covid, que el govern espanyol va transferir a la Generalitat de Catalunya, s’injectin de forma immediata per “dotar les universitats catalanes dels recursos mínims per afrontar la docència virtual”.
La conclusió a la qual arriben les tres organitzacions és que la manca de finançament públic ha deteriorat el sistema educatiu i les classes virtuals ho han evidenciat. “Amb un major finançament es podrien garantir les infraestructures necessàries i es podrien seguir les classes de forma presencial”, diu Llin. Márquez defensa la mateixa postura i afirma que “si la formació virtual estigués ben preparada i consensuada amb tota la comunitat universitària, seria igual o més bona que la presencial”.
Els punts positius de fer classes telemàtiques
Malgrat tots els desavantatges que pugui suposar l’educació en línia, les organitzacions manifesten que també té trets positius. Per l’AJEC, el fet d’estudiar de forma virtual et proporciona certa “autonomia i alliberament”. Pel SEPC UIB, en poder-te gestionar millor el temps, es podria treballar, “però amb la situació actual és complicat”. A més, amb les classes telemàtiques alguns estudiants no es veurien obligats a llogar pisos a les grans ciutats, sempre que “s’hagués avisat amb antelació sobre com seria el curs, i no dues setmanes abans de començar”, diu la representant d’Acontracorrent.
Molestos amb les administracions públiques
“No ens han demanat l’opinió i no s’han preocupat per les nostres circumstàncies”. Moranta parla clar sobre la gestió i el tracte que han rebut per les administracions públiques. L’AJEC, tot i valorar de forma positiva les gestions del Departament d’Educació, critica que “els protocols són canviants i han fallat en la comunicació”. En relació amb la Secretaria d’Universitats, creu que les línies estratègiques s’han creat de forma errònia i que “si s’haguessin posat a la nostra pell, no haguessin tancat els centres de forma tan precipitada i haurien pensat les pràctiques”. Per Márquez, la lluita estudiantil ha disminuït en els darrers anys precisament perquè “les administracions no ens escolten”. A la poca atenció se li suma la baixa representació que tenen els estudiants en els òrgans de govern de les universitats i les dificultats amb les quals es troben per defensar les seves posicions, com per exemple que “les universitats són espais segurs i no hi ha contagis”, diu Llin.
Preocupats per la salut mental
Universitats a distància, confinaments de cap de setmana, toc de queda nocturn, bars, oci, cultura i esports limitats i la vida social reduïda. Els tres representants amb els quals ha parlat EL TEMPS adverteixen que la neguitosa i incerta situació derivada de la pandèmia afectarà la salut mental dels joves. “Psicològicament, estem esgotats”, lamenta Márquez mentre explica que alguns amics seus pateixen molta angoixa perquè senten claustrofòbia. Crítica que des de l’educació pública no els ensenyen a gestionar les emocions i això provoca que “les administracions aboquin els estudiants a depressions”. Per Llin, ja és “des del confinament passat” que les universitats i institucions “no van tenir en compte la salut mental” dels joves. Una mala salut mental que, a més, pot estar condicionada per la criminalització al jovent que, segons Moranta, “va en augment”.