La pandèmia del coronavirus ha anat ajornant aquest procediment, des del passat mes de gener, fins que fa uns dies l’Eurocambra ha donat permís perquè els integrants del Comitè es puguen reunir de forma telemàtica. La immunitat de la consellera Clara Ponsatí també serà objecte d’aquest procediment, malgrat que va accedir a la seua acta posteriorment, quan van sortir del parlament els eurodiputats britànics amb motiu del període transitori del Brèxit.
Es tracta d’un procediment molt complex que consta de quatre fases. La primera, que té lloc aquest dilluns, consisteix en la presentació del cas i l’intercanvi d’opinions entre els diputats de JURI, la Comissió d’Afers Jurídics de l’Eurocambra. La següent fase és la més interessant, perquè se celebra una audiència amb els diputats subjectes d’aquesta immunitat, que podran comparèixer amb un advocat o un altre diputat per a presentar els seus arguments. A la següent fase és presenta un esborrany amb l’informe del ponent, que inclou la recomanació de suspendre o no la immunitat als afectats. I, per últim, la comissió JURI es reuneix per a votar aquest informe.
El proper 3 de desembre será la següent sessió de la Comissió JURI. I no es preveu que hi haja cap altra reunió fins a finals d’any. Per tant, el procediment es pot ajornar alguns mesos fins a la seua resolució. L’última paraula la té el ple del Parlament Europeu, que votará l’informe de JURI a mà alçada. No està previst al Reglament de la Cambra un debat previ sobre la qüestió o que els parlamentaris afectats puguen exposar la seua posició per a donar suport o rebutjar l’informe. La majoria parlamentària la sumen els grups popular, socialista i lliberal, pel que es preveu que els tres eurodiputats independentistes puguen perdre la immunitat i, de nou, els seus casos tornen a la justícia belga.
L'eurodiputat conservador búlgar Angel Dzhambazki, del Grup dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECR) a l'Eurocambra al qual pertany Vox, serà el ponent del suplicatori sol·licitat per la Justícia espanyola per a aixecar la immunitat dels líders independentistes catalans Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. Dzhambazki, que comparteix grup amb els tres eurodiputats de Vox, però també amb els nacionalistes flamencs de l'N-VA, simpatitzants de l’independentisme, serà doncs l'encarregat de redactar l'informe que recomanarà al ple si retirar o no la immunitat. Aquest eurodiputat ultraconservador va ser candidat a l’alcaldia de Sofia, la capital búlgara, amb un discurs misogin i racista.
S’ha de destacar que ha calgut un informe dels serveis jurídics de l’Eurocambra per a avalar que el Comitè es reunesca de forma telemàtica. Només el president del Comitè, Adrián Vázquez, de Ciutadans, podrà participar presencialment a la sessió. Queda per determinar si a la propera sessió, la del 3 de desembre, serà quan compareixeran Puigdemont, Comín i Ponsatí. I també caldrà determinar si ho podran fer de forma presencial o serà telemàtica, possibilitat a la que es van oposar les seues defenses.
Les reunions se celebren normalment a porta tancada i cap dels documents es fan públics, tenint com a norma la confidencialitat. El que es faça a travès de plataformes digitals podria donar a lloc a filtracions o gravacions d’aquestes sessions. Però l’informe jurídic que avala la reunió telemàtica arriba després que el president del Parlament, David Sassoli, haja recomanat una forma híbrida de treballar mentre dure la pandèmia. “Les reunions dels òrgans de govern de Parlament, les comissions plenàries, ordinàries i extraordinàries i els grups polítics es realitzaran de forma remota sense la presència física de persones diferents de la presidència, personal indispensable de la secretaria i suport tècnic”, deia la nota. Aquesta recomanació també s’aplica per a la premsa acreditada i als funcionaris del Parlament, que en un alt percentatge es troben teletreballant des de casa.
A més del president de JURI, l’eurodiputat madrileny de Ciutadans, Adrián Vázquez, hi ha altres membres coneguts de la política estatal, com ara el valencià del PP (a l’Europarlament, PPE) Esteban González Pons o Javier Zarzalejos, també del PPE. Per part del PSOE (S&D a l’Europarlament), formen part del Comitè Ibán García del Blanco y Marcos Ros Sempere. Això sense tindre en compte els membres suplents, entre els quals destaca Jorge Buxadé, de Vox (ECR a l’Europarlament). Dona la causalitat que VOX està integrat al Parlament Europeu dintre del grup de Conservadors i Reformistes, al qual pertanyen també els nacionalistes flamencs de l'N-VA, que han donat suport als eurodiputats exiliats catalans durant tota la seua estança a Bèlgica.
El Comitè d'Afers Legals de l'Eurocambra va abordar per primera vegada en gener d’enguany el suplicatori de Puigdemont i Comín -Ponsatí encara no era eurodiputada-, després que el president del Parlament Europeu, David Sassoli, iniciés el procés. El Parlament ha reprès ara el procediment, només dues setmanes després que el Tribunal Suprem confirmés les ordres de detenció desestimant el recurs de les defenses.
Concretament, la Sala Penal ha confirmat les actuacions de l'instructor de la causa del "Procés", Pablo Llarena, del 10 de gener i 4 de març de 2020 quan va acordar mantenir les ordres nacionals, internacionals i europees de detenció contra l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els exconsellers Antoni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig. A més, demanava al Parlament Europeu la suspensió de la immunitat corresponent als europarlamentaris Carles Puigdemont i Antoni Comín.
Per tant, el Parlament reprèn els suplicatoris on es van quedar abans de la pandèmia, quan el president del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, s’adreçava per carta al President del Parlament David Sassoli, en nom de l’instructor Pablo Llarena, tal com estableix el procediment. La darrera carta, contra Ponsatí, va ser enregistrada el passat 7 de febrer. Lesmes li diu a Sassoli que Clara Ponsatí, llavors recentment nomenada eurodiputada, consta a la peça separada de processats rebels i “suplica” la “suspensió de la immunitat” de la Eurocambra. Acompanya, a més, tota la documental amb les interlocutòries del processament, així les ordres de detenció nacionals, europees i internacionals -que fins ara han fracassat. Entre els arguments d’aquests documents, que s’estudiaran al Comitè d’Afers Legals, el Tribunal Suprem exposa sobre l'abast de les immunitats que "el processament dels recurrents es va acordar abans que adquiriren la condició de membres de Parlament europeu” i que “l'adquisició de la condició de parlamentaris va ser posterior a les ordres de detenció”.
A més, el Suprem assenyala que la finalitat de la immunitat és garantir que l'eurodiputat pugui exercir lliurement el seu mandat “sense ser objecte de persecucions polítiques arbitràries, operant com una garantia de la independència i integritat de Parlament”. Aquesta situació esdevé quan hi ha la sospita de que el suplicatori pretén impedir l’activitat política de l’eurodiputat en qüestió o perjudicar la seua reputació, el que en termes jurídics s’anomena “fumus persecutionis”.
Però el Suprem recorda que la finalitat no és establir una “absoluta immunitat enfront de l'acció de la Justícia, amb més raó quan es tracta de fets i de processos anteriors a l'adquisició de la condició d'europarlamentari, i sense que aquells presentin cap relació amb les funcions que se li assignen com a tal”. Per tant, insisteix l’alt tribunal espanyol, “l’acció justificada de la Justícia no pot ser valorada com una persecució política arbitrària”.
Aquests i altres arguments hauran de ser rebatuts per les defenses dels tres polítics catalans davant del Comitè a la segona sessió. El Comitè JURI també s'ocuparà en aquesta ocasió d’emetre dos suplicatoris més que afecten els democristians portuguesos Álvaro Amaro i Nuno Melo. L’any passat, el Parlament va rebutjar en tan sols cinc casos, dels 55 que es van presentar, suspendre la immunitat dels eurodiputats afectats per un suplicatori de la justícia del seu país.