Els mesos van passant i el Govern de Pedro Sánchez segueix amb una actitud cap a Balears que no és gaire diferent a la dels seus antecessors pel que fa a la inversió a les Illes. Talment ho transmet el projecte de pressupostos generals de l’Estat (PGE). Les inversions previstes són de 201,64 milions d'euros, un 1,7% del total. Aquesta xifra situa la comunitat illenca en l’antepenúltim lloc, només per davant de Navarra i la Rioja. La inversió per habitant serà l'any que ve a les Illes de 175 euros, mentre que la mitjana estatal arribarà a 258.
I encara pitjor és la situació si s'hi afegeix el fet que les Illes són la comunitat amb l’economia més afectada per la pandèmia, degut al seu quasi monocultiu turístic: enfonsat el flux de visitants, tot el sector serveis —més del 80% del PIB— està patint com mai no s’havia vist. Després de nou mesos de peticions del Govern de Francina Armengol a l’executiu central per un tracte específic per fer front a aquesta situació, Sánchez segueix desentenent-se.
I per si no n’hi havia prou, el Règim Especial de Balears (REB), que fou aprovat el febrer de 2019 pel Govern de Sánchez, continua sense fer-se valer, no ha servit encara de res, excepte per canalitzar dues ajudes que ja existien d'abans: el 75% de descompte per al transports de passatgers —797 milions d'euros entre les Balears i les Canàries per aquest concepte en els PGE de 2021— i la subvenció del transport de mercaderies —77 milions . El REB preveu que, en cas que l’arxipèlag no estigui a la mitjana de les inversions estatals, es faran convenis entre els governs de Madrid i Palma per garantir aquesta previsió. Doncs les Illes no estan a la mitjana en el primer projecte de PGE del Govern de Pedro Sánchez, com tampoc hi estaven amb els de Mariano Rajoy ni en cap anterior, i del REB se segueix sense saber res.
En resum: les Illes per sota de la mitjana en inversions, com sempre, Madrid desentenent-se de les peticions de tracte particular per reactivar la destrossada economia turística balear i, mentrestant, el REB sense fer-se valer. I Armengol, davant de tot això, ha canviat força el seu discurs. Des de tot d’una de prendre possessió del càrrec, el 2015, va fer bandera de totes aquestes reivindicacions —i de la reforma del finançament— fins al punt que les convertí en un ariet contra el Govern de Mariano Rajoy. Quan Sánchez substituí el conservador a la Moncloa, una vegada i una altra la presidenta illenca advertí que «governi qui governi» a Madrid ella seguiria essent tan reivindicativa com sempre. En efecte ho fou. I quan començà la pandèmia, amb el consegüent estat d’alarma i l’enfonsament turístic i econòmic, no afluixà gens ni mica. Fins i tot exigí a Madrid el tractament específic per a les Illes per poder fer front a la profunda crisi motivada pel monocultiu turístic. Però, de sobte, després del reinici de l’activitat parlamentària, el setembre passat, l’actitud pública d’Armengol cap al Govern de Sánchez ha canviat.
Escassa reacció del PSIB. Ja no és tan combativa, almenys públicament. Ara tot és més matisat o, si es vol dir així, molt menys intens. «La feina es fa amb tots els ministeris, a les reunions telemàtiques», diu un alt càrrec socialista. Un altre socialista, que a la legislatura anterior ocupava un càrrec que li atorga prou coneixement de tots els aspectes econòmics de la relació amb Madrid, contextualitza: «la pandèmia ho ha capgirat tot, no hem de ser ingenus, la prioritat són els serveis socials i tota la resta, per a Madrid, doncs...» En sintonia amb el significat implícit d'aquests punts suspensius, la diputada d’Unides Podem al Parlament balear, Esperança Sans, intentava disculpar l’escassa inversió prevista en els PGE explicant que els seus companys de partit a Madrid —segons arabalears.cat— «es varen trobar amb l'oposició frontal» de la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, per millorar les inversions a les Balears, ja que quasi tot va per a la lluita contra la pandèmia. Diferents àmbits del PSIB també assenyalen des fa temps Montero com el gran escull per avançar cap un tracte diferenciat de Balears per part de Madrid.
Sigui Montero la responsable o ho sigui tot el Govern de Sánchez, el que sorprèn és l’actitud de la presidenta Armengol. En el Parlament, on havia fet encesos discursos reivindicant una dura postura davant l’Estat, «governi qui governi» a Madrid, ara hi fa intervencions molt suaus, matisades, buscant les paraules justes per assegurar que reivindica el mateix de sempre però sense que impliqui cap retret a Sánchez. Així, per exemple, fa quinze dies digué a la cambra que la previsió d’inversió als PGE «no és l’adequada», però «és la més gran» feta fins ara i que està «per sobre» de la dels temps del Govern de Rajoy.
Contrasta aquesta actitud d'ara amb la vehemència que adoptava abans. I encara és més significativa si es compara amb la primera reacció que tingué la seva consellera d’Hisenda, Rosario Sánchez, quan conegué els PGE, que fou molt més clara: «és una errada persistir a deixar de fer inversions en competències de l'Estat a les Illes Balears», declarava. I respecte al REB assegurava que «el que preveu és que les Balears se situïn en la mitjana de la inversió territorialitzada per habitant i això no s'ha complert». Tot s'ha de dir, però. Posteriorment, en una entrevista al Diario de Mallorca, publicada el diumenge 8 de novembre, a la pregunta de com era que es mostrava més dura que Armengol, la consellera feia anques enrere: «El que crec és que la presidenta parla o explica les coses millor que jo. No és que jo no reconegui les coses bones dels pressupostos del Govern (espanyol)». No es desdeia del fons que abans criticava, és cert, però l’actitud reivindicativa canviava com de la nit al dia. Si en primera instància s’havia arrenglerat amb la línia característica de l’Armengol d’abans, ara rectificava per estar en la de l'Armengol actual.
Crítiques opositores. Com era previsible, tant el PSIB com Unides Podem —cada cop més un bloc sense cap escletxa— defensen com poden el que fa el Madrid de Sánchez i Pablo Iglesias. Respecte als PGE, el senador socialista mallorquí Cosme Bonet assegura que el PSIB els dona suport perquè «són molt positius per al conjunt de la ciutadania» baleàrica. La formació morada, segons la diputada Esperança Camps, destaca que la inversió prevista per al 2021 —igual que ho digué Armengol— «és superior a la del PP».
Mentrestant, l’oposició fa tota la sang que pot. El líder del PP de les Illes, Biel Company, torna la pilota a Armengol recordant-li que atacava el Govern de Mariano Rajoy i ara no fa el mateix amb el de Sánchez. Així, Company diu que «hem de lamentar ser la comunitat més castigada econòmicament; Sánchez ens manté a la coa en inversions directes de l'Estat». i mentre això passa «la presidenta Armengol continua callant i acotant el cap». Per al president de la formació conservadora la situació es pot resumir «amb aquesta comparació: un ciutadà de Catalunya rebrà 85 euros més que un de les Balears i un ciutadà de Cantàbria en rebrà 226 euros més».
Per part de Ciutadans, el diputat Juan Manuel Gómez, avalua com un «autèntic frau» la inversió prevista. Al seu parer, el Govern de coalició entre el PSOE i Unides Podem «no afecta positivament els ciutadans» de Balears. Per a la formació taronja «les conseqüències de la pandèmia seran desastroses» a les Illes i malgrat això l’executiu central deixa l’arxipèlag sense recursos per fer front a aquesta situació econòmica «tan dolenta». Amb relació a Ciutadans, és curiós observar com Armengol ha intentat apropar-s’hi per veure si seria possible negociar el pressupost balear de l’any que ve, en paral·lel al mateix que ha fet Sánchez amb Inés Arrimadas. Una nova mostra d’homogeneïtat entre el PSIB i el PSOE, quelcom que abans de la pandèmia pareixia impossible.
El partit ultradretà Vox ha atacat furibundament el Govern d’Armengol per l’escassa inversió del Govern central i, ja que hi era, ha aprofitat per exigir el desmantellament de l’estat de les autonomies, perquè és la raó, al seu entendre, de bona part dels mals econòmics no només de Balears sinó de tot l’Estat.
El PI es mostra molt dur tant amb Sánchez com amb Armengol per mor del PGE. Segons el president de la formació, Antoni Amengual, allò que s’ha conegut de la previsió d’inversió per al 2021 demostra que «des de Madrid ens prenen el pèl» i que «Armengol no té pes a Madrid i els 8 diputats per Balears (2 del PSOE, 2 del PP, 2 de Podem i 2 de Vox) no pinten res; el mateix passava quan governava el PP». Apunta contra la presidenta dient que «només escoltam bones paraules de la presidenta Armengol però no hi ha fermesa, ni contundència davant Sánchez, que fa el que vol». Val a dir que d’ençà el congrés de juny passat, amb la nova direcció, el PI es mostra molt més crític amb Armengol i el Govern que abans.
Més esmenarà els PGE. Els dos Més, el de Menorca i el de Mallorca, s’han mostrat irritats amb la previsió d’inversions. Més per Menorca denuncia que «una vegada més estam a la coa de les inversions estatals. Si a això hi afegim que hem d'aportar 450 milions d'euros als fons de solidaritat interterritorial, la situació esdevé dramàtica, a més d'absolutament injusta». No dubten els menorquinistes a retreure la manca de reacció «del Govern (balear), que no sap defensar els interessos de les Illes». L’atac directe a l’executiu, del qual en fa part el seu aliat preferent, Més per Mallorca, podria semblar estrany, però si s’observa la reacció dels mallorquinistes s’entén que no hi hagi divergències entre els dos socis sobiranistes.
En efecte, el líder de Més per Mallorca, Antoni Noguera, valora com a «escasses i totalment insuficients» les inversions previstes, i retreu la no activació del REB, que és un instrument «més necessari que mai». Per a Noguera, «any rere any ens trobam amb la mateixa situació perversa que provoca una desigualtat brutal entre els diferents territoris de l'Estat». El líder sobiranista mallorquí té clar qui són els culpables: «el PSOE, el PP i Podem són corresponsables d'una situació que afecta directament els projectes de vida de milers de persones». Al seu parer, «això no canviarà fins a tenir una veu pròpia a Madrid». I pel que fa a aquesta última possibilitat, és important ressenyar que la formació sobiranista mallorquina triarà els caps de llista per al següent cicle electoral —que es preveu per a 2023 -2024— l'any que ve, en un avançament insòlit de dos anys; Noguera vol encapçalar la candidatura de Més per Mallorca al Congrés, tal i com ha dit en reiterades ocasions. Mentrestant arriba la possibilitat d'optar a un escó a les Corts espanyoles, els sobiraniestes han anunciat que esmenaran els PGE del Govern Sánchez a través d'ERC i de Compromís.
És impossible no veure en el moviment de Més en relació amb el tracte que dispensa Madrid a les Illes un allunyament —que és cada cop més intens— respecte al seu soci de Govern, el PSIB, al qual considera cada vegada més arrenglerat amb el PSOE espanyol.