Patria no és una sèrie equànime ni equilibrada, com tampoc no ho era la novel·la, per molt que els dos relats es presentin com a tal a través de la dualitat del seu punt de partida. Dues dones, dues famílies, dos dolors, dos bàndols. Una idea que en el pòster de la sèrie s'emfasitzava pel fet d'estar dividit en dos i col·locar en un costat una imatge sobre el terrorisme d'ETA i a l'altre una del terrorisme d'estat. Però en cap moment els dos tenen el mateix tracte, perquè la intenció mai no ha estat donar el mateix espai a totes les veus que configuren el conflicte basc. A la sèrie, com a la novel·la que adapta, li interessa només narrar el dolor causat per ETA, cosa que fa a través de set dels nou protagonistes. El dolor provocat per la repressió i la violència de l'estat espanyol té un paper testimonial, ínfim, només tractat en escenes concretes, a diferència de l'espai que es dona a la violència d'ETA, que conforma el gruix de la sèrie. I en tot cas, sempre que es mostra el terrorisme d'estat, es compensa dins del mateix episodi. Això és molt clar a l'episodi més "valent", el de la tortura, que s'equilibra amb un seguit d'escenes que aprofundeixen més en el dolor provocat per ETA, incloent un nou atemptat, per recordar-nos que, si es vulneren els drets dels etarres és perquè maten innocents.
En aquest episodi hi ha un moment en què el germà de l'etarra li retreu el que ha fet. I Joxe Mari contesta: "si no fuera por este cristal te lo explicaría de una forma que lo ibas a entender". Però no ho explica. I de temps, a Patria, per explicar les motivacions ideològiques d'ETA n'han tingut de sobres, ja que el guió insisteix en els mateixos punts narrats des de diferents perspectives, recalcant una vegada i una altra la tesi de la sèrie. Evita explicar les motivacions de Joxe Mari ni les arrels del conflicte. Les limita a una sèrie de frases com "libertad para Euskal Herria" que es repeteixen com si fos un mantra. La versemblança assolida en l'aspecte dramàtic per les bones interpretacions, un indubtable punt fort de la minisèrie, i per l'atmosfera del poble (malgrat l'absència de l'euskera, que genera escenes contradictòries) es veu llastada pel tractament deliberadament superficial d'una qüestió fonamental per entendre el lloc del què ens estan parlant i que, la sèrie argumenta, té un paper tan gran en els personatges. Tan gran que els pesa a les espatlles. Ni la Miren ni en Joxe Mari expliquen la seva visió de la situació d'Euskal Herria. De fet, cap dels dos serien capaços d'articular-ho, ja que són persones ignorants, manipulables, agressives, xenòfobes i homòfobes (es poden acumular més defectes ens dos personatges?).
Això permet a Patria no exposar segons quins arguments i connotar negativament el nacionalisme basc. El tema del perdó, que és el centre de la història, també està tractat de manera desigual: les víctimes són capaces de perdonar, els terroristes no. I quan finalment ho fan, a l'últim episodi, és com si s'hagués solucionat tot. Al poble deixa de ploure i arriba simbòlicament la pau. De l'altre perdó, res de res. Només una frase de Miren a l'església que ve barrejada amb una broma sobre morenes que està molt fora de lloc. Ponderant d'aquesta manera la història, es fa evident on es posiciona la sèrie: Patria es presenta a si mateixa com si fos Arantxa, el personatge que intenta tancar les ferides, advocant per la pau. Però si per fer-ho necessita elidir motivacions i parlar del perdó només en una direcció, potser Arantxa no és tan equànime ni equilibrada com vol aparentar.
Patria
Creador: Aitor Gabilondo (adaptant la novel·la de Fernando Aramburu)
Repartiment: Ane Gabarain, Elena Irureta.
Minisèrie: 8 episodis
Plataforma: HBO