El canceller s’agenolla, el president federal encén una espelma i el president del consell nacional fa el senyal de la creu. Un silenci sepulcral plana damunt la Judengasse de Viena mentre els màxims mandataris de la república homenatgen els morts en el bany de sang del vespre anterior.
També allà, però al fons, Herbert Kickl. Fins al maig del 2019 aquest membre radical de l’FPÖ i exministre de l’Interior austríac va ser responsable, entre altres coses, de la lluita antiterrorista. Durant el seu mandat va tenir lloc l’empresonament de l’islamista radical Kujtim F., acusat de donar suport a l’organització terrorista Estat Islàmic (EI). Posat en llibertat abans d’hora, aquest noi nascut a Viena, fill d’immigrants d’origen albanès procedents de Iugoslàvia, dilluns passat va assassinar quatre transeünts prop de la catedral de Viena.
Kickl, un agitador de dreta –amb eslògans com “Daham statt Islam” (‘Casa nostra en lloc d’islam’) i “Mehr Mut für unser Wiener Blut” (‘Més coratge per a la nostra sang vienesa’)– ara veu confirmats de manera tràgica els seus avisos recurrents sobre els fanàtics religiosos. Acusa les forces de seguretat d’haver fracassat. De fet, l’autor de l’atemptat, de 20 anys, feia anys que estava en el radar o, més ben dit, “sota” el radar de la policia i la justícia. Hi havia “un bon nombre d’indicis de la seva radicalització”, admet el director general de seguretat pública.
Els preavisos de les autoritats eslovaques, segons les quals Kujtim havia intentat aconseguir munició al país veí, no van tenir conseqüències a Viena. I aleshores es va produir el primer acte terrorista a la capital austríaca reivindicat per EI, organització que ja es donava per morta. Les imatges són horripilants: una persona tirotejada al costat d’un bassal de sang davant el restaurant Salzamt, una persona executada a boca de canó no gaire lluny de la sinagoga de Viena i munions de gent fugint de les terrasses preses del pànic.
Viena no estava preparada per a un atac com aquell. A diferència de París i Niça, Brussel·les o Berlín, a la capital austríaca feia dècades que no hi havia cap atemptat. En el sistema de coordenades internacional dels combatents religiosos, Viena era considerada més aviat una “zona de tranquil·litat” i no pas un objectiu; entre altres coses perquè la neutral Àustria s’havia mantingut allunyada dels conflictes armats de l’Orient Mitjà. Segons els experts, la ciutat és un lloc de pas per als gihadistes que es dirigeixen a altres destinacions i per als discrets “talps” de l’oest dels Balcans.
D’avisos, però, no en faltaven. L’extremisme i el terrorisme islamista representa “el principal perill” per a la seguretat d’Àustria, s’afirma en l’informe dels agents per a la protecció de la constitució de començament del 2019. Els experts fa anys que calculen que al país hi ha, pel cap baix, 300 “elements perillosos” –és a dir, potencials autors d’atemptats–, però en realitat probablement són molts més. Segons l’informe, sobretot els fanàtics sortits d’Àustria que han anat a Síria i l’Iraq tenen “un potencial de perillositat notable i incalculable” un cop tornats al país.
Precisament davant l’església més antiga de Viena va ser abatut el terrorista islamista dilluns al vespre per les forces d’operacions especials. Abans havia intentant reiteradament sense èxit unir-se a la milícia terrorista d’EI: el 2018 no va poder viatjar a l’Afganistan perquè li faltava un visat i tampoc no va aconseguir introduir-se als combatents a Síria. El jove va ser detingut a Turquia, extradit a Àustria i empresonat. Però a Àustria –igual que a França o Alemanya– les presons són “terrenys abonats per a la radicalització”, diu un exorientador espiritual per a presos musulmans.
A Àustria l’escena gihadista és més gran que a Alemanya en relació amb la quantitat de població, afirma Peter Neumann, expert en terrorisme islamista del King’s College de Londres. Però, en canvi, es tracta majoritàriament de combatents solitaris amb una vinculació amb EI més aviat informal.
El fet que la família de l’autor dels fets de Viena provingui dels Balcans centra ara l’atenció del món polític en la qüestió migratòria. D’immigrants dels països dels Balcans de tradició musulmana, a Àustria n’hi ha més que en cap altre lloc. Segons Karl Nehammer, ministre de l’Interior, la major part dels combatents d’EI que han viatjat a l’Orient Mitjà no provenen dels Balcans, sinó de Txetxènia. De Viena en van sortir dos predicadors d’EI. L’un, amb nom de guerra Abu Usama al-Gharib, més tard va aparèixer temporalment per Alemanya; l’altre era el serbi de naixement Ebu Tejma, ara condemnat a vint anys de presó, que feia agitació des d’una mesquita del barri vienès d’Ottakring.
“L’alta afluència a la pregària del divendres” en ciutats com Viena i Graz s’explica pel fet que en part s’hi predica en tres llengües, bosnià, àrab i alemany, assevera l’Oficina de Protecció de la Constitució.
Les autoritats austríaques van subestimar el perill del terrorisme islamista? En l’escena radical internacional, els bestials assassinats per part de seguidors d’EI a Niça i a les proximitats de París van generar admiració entre potencials imitadors, diu Nadim Mazarweh, director de l’Oficina per a la Prevenció de l’Extremisme de la Comunitat Islàmica (IGGÖ, per les sigles en alemany). El fet que a Àustria també s’hi movia alguna cosa es feia palès en fòrums relacionats.
Ara un grup de treball creat pel govern de Viena se centrarà en el “perill de la formació de societats paral·leles”. Al juliol es va crear una oficina de documentació de l’“islam polític”. Però, de fet, no tan sols l’autor de l’atemptat tenia un historial migratori, sinó també els homes que, arriscant la vida, van portar un policia ferit fora de l’abast dels trets arrossegant-lo: els lluitadors d’arts marcials d’origen turc Mikail Özen i Recep Gültekin. Gràcies a la seva valentia han estat elogiats per l’alcalde de Viena. També va ajudar en l’acció de rescat el palestí Osama Abu El-Hosna, la família del qual va sortir als titulars el 2019 perquè es va haver de justificar en comprar una casa en una ciutat austríaca de províncies a causa de la seva fe musulmana.
Després d’aquest “acte atroç i covard” comès a Viena, el país s’ha d’unir novament, va reclamar el president de la comunitat islàmica, Ümit Vural, en el funeral celebrat a la catedral de Sant Esteve. Amb els palmells de les mans mirant cap al cel i sota la mirada del cardenal Christoph Schönborn, Vural va afegir: “Ual·là, fes del món un lloc de pau segura. Amén”.
Simultàniament, dimarts a l’església vienesa de Sant Antoni de Pàdua es va invocar, també davant dels fidels, una convivència pacífica. El capellà va expressar el dol per “les persones que ahir van morir” i va criticar un odi que ni tan sols s’atura davant el més sagrat. Dies abans, unes desenes de joves –segons la policia, majoritàriament d’origen turc– havien causat estralls entre bancs de fusta i confessionaris del temple del districte de Favoriten, a Viena. Suposadament es van posar d’acord per internet sota la bandera d’EI i després van fer escàndol a l’església fins que el sacerdot va demanar ajuda a la policia.
“Si volem elaborar estratègies contra l’extremisme religiós violent, hem d’analitzar més detingudament les diverses formes”, reclama la periodista vienesa d’origen iraquià Tyma Kraitt. “A Àustria observo dos corrents problemàtics: un petit ambient fanàtic salafista, però també una radicalització en el si de la comunitat musulmana turca”. A l’ambient explosiu s’hi afegeix el perill del ressentiment antimusulmà. “Hi ha una gran por d’acabar servint com a boc expiatori per aquest atemptat terrible”.
El canceller austríac, Sebastian Kurz, insisteix a triar les paraules amb cautela: no és un enfrontament entre cristians i musulmans o entre austríacs i migrants, va dir. Es tracta més aviat d’una “lluita entre les moltes persones que creuen en la pau i les poques que volen la guerra”.
Traducció d'Arnau Figueras