Pickwick és una de les obres fonamentals de Charles Dickens, escrita quan tenia 24 anys, en paral·lel a Oliver Twist i publicada per fascicles. Una novel·la que Josep Carner va traduir un segle després alhora que feia també les versions en català del David Copperfield i Great expectations (amb un Carner totalment endinsat, per tant, en l’univers Dickens). Però a pesar de no ser una novel·la que monopolitzés l’atenció del seu autor, primer, i del seu traductor, després, es considera una obra cabdal tant d’un com de l’altre. Per molts crítics, Pickwick és la millor novel·la de Dickens i també la millor traducció que va fer mai el poeta Josep Carner.
Pickwick
Charles Dickens
Traducció de Josep Carner
Univers
Barcelona 2020
Novel·la, 1.500
És el cas de Jaume Coll, l’editor d’aquest volum: «Pickwick és el cim d’una cultura com la llengua de Carner és el cim d’una llengua», assegura. Coll considera Pickwick la millor novel·la de Dickens «perquè és divertida, t’ho passes bé llegint-la i la gent està de festa però alhora passen coses tràgiques en els contes» que integra la història principal i, afegeix, perquè és «una novel·la de gent que viu la vida, menja i s’emborratxa». Aquesta és la diferència principal amb altres obres de Dickens, més marcades per la tragèdia, amb més voluntat de transcendència: «Les altres obres de Dickens parlen més de la seva infantesa, que va viure de manera tan tràgica tota la seva vida. Pickwick, no».
La història de Pickwick, de fet, és la història del primer gran èxit de Charles Dickens. L’encàrrec que l’editorial va fer al jove autor anglès era més aviat insubstancial. Volien els seus textos simplement per il·lustrar els gravats del caricaturista Robert Seymour però Dickens va convertir el text en protagonista.
La nova edició presentada per Univers (Grup Enciclopèdia Catalana) permet llegir la traducció de Carner del 1931, un estudi introductori i un vocabulari de 2.000 paraules, a més de les il·lustracions originals de Robert Seymour.
La idea de fer una versió bilingüe va nàixer, segons Jaume Coll, d’una conversa informal amb Joan Ferrer -que ha editat el text en anglès- en la qual el mateix Coll va dir que «el màxim homenatge que es podria fer a Carner seria editar el Pickwick en anglès i en català amb totes dues versions encarades». Al cap d’uns mesos, Coll va rebre un mail de Joan Ferrer amb els dos textos enfrontats. Després de la negativa d’una editorial, Enciclopèdia Catalana va acceptar la publicació d’aquesta obra amb suport de la Fundació Pere Corominas i la Universitat de Girona.
La raó, segons director general del Grup Enciclopèdia, Joan Abellà, és que una obra així és «una gran bogeria» i no la pot publicar una editorial sense ajuda.
La complexitat de l’obra radica en la dificultat -finalment ben resolta- de maquetar tots dos textos amb cura, de manera que sempre quedin els mateixos paràgrafs costat per costat i sigui fàcil la comparació de les dues versions. Però, a més, l’obra inclou un vocabulari de paraules utilitzades per Carner, que Joan Ferrer ha el·laborat; una guia de personatges i una selecció de textos breus per entendre millor el que Dickens i Carner opinaven sobre Pickwick. Aquí s’inclouen pròlegs a diverses edicions del llibre o textos on el Carner esmentava l’obra -com un publicat a La Publicitat on defensava les obres de Dickens dels atacs de Joaquim Ruyra.
L’estudi sobre la traducció de Carner també ha establert que el poeta no va fer servir l’última edició del Pickwick (1867) que han utilitzat la majoria dels traductors a altres llengües romàniques sinó la segona edició revisada per Dickens per l’edició econòmica, la cheap edition de 1847. Segons Coll, això és un avantatge per a la versió catalana, perquè els millors estudiosos de Dickens creuen que les seves millors versions eren les primeres, ja que les següents anaven perdent espontaneïtat de tant com Dickens les revisava.
Per fer més evident aquesta tendència, segons ha explicat Coll, la versió en anglès que es compara amb la versió catalana sí és la de 1867.
Joan Ferrer va destacar que l’anglès de Dickens en aquesta versió «es pot seguir sense dificultat amb mínim coneixement d'anglès» i la màgia de l’obra és el que passa de pàgina a pàgina, la manera com Carner tradueix Dickens.
Jaume Coll va recordar que les traduccions en el temps de Carner no són com les actuals, que respecten la literalitat del text, sinó que sovint hi ha una adaptació, com quan Dickens posa exemples de referents de la cultura tradicional anglesa i Carner en posa de la tradició cultural catalana.
Ferrer i Coll destaquen el català de Carner en aquesta traducció i Coll, fins i tot, compara la seva importància a la publicació del Dicciónari de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra, que s’edità un any després del Pickwick, el 1932. «Si Fabra és el seny ordinador, Carner és el seu profeta».