«Si Mèxic necessita o sol·licita ajuda per a exterminar aquests monstres, els Estats Units estan preparats, disposats i capacitats per a complir el treball de manera ràpida i eficaç».
Piulada del president dels Estats Units, Donald Trump, el 5 de novembre de 2019.
El 5 de desembre de 2019, dos homes es van trobar a una sala de conferències de l’hotel Little America a Salt Lake City, la capital d’Utah. L’Adrián LeBarón, de 58 anys, mormó, hi va arribar de la ciutat de Mèxic. L’acompanyaven dues de les seves filles i un gendre.
El Michael Elsner, de 48 anys, advocat a Motley Rice, un dels bufets d’advocats més famosos dels Estats Units, l’esperava amb dos juristes especialistes en dret mexicà. Es tractava d’un cas transfronterer.
Un mes abans, uns sicaris assassins del càrtel de Juárez havien assassinat al nord de Mèxic tres dones i sis nens. La Rhonita, la filla de LeBarón, i quatre dels seus nets es trobaven entre les víctimes. Els seus cadàvers estaven tan carbonitzats que els metges forenses al principi no sabien com devien prendre les proves d’ADN.
L’advocat Michael Elsner treballa per Motley Rice al departament antiterrorista, juntament amb onze juristes més. El bufet busca casos que tinguin transcendència social. Per exemple, l’any 1998 el bufet va aconseguir que la indústria del tabac lliurés prop de 246.000 milions de dòlars a alguns estats dels Estats Units que havien protestat per l’amenaça que en suposa el consum per a la salut pública. Després dels atemptats de l’11 de setembre de 2001, un equip de més de 50 advocats i detectius d’aquest bufet va aconseguir demostrar als prínceps saudites que al-Qaida estava finançada.
El que es va discutir a la sala de conferències a l’hotel Little America és confidencial. Les investigacions encara continuen. El que sí se sap és que el 4 de novembre, dia del crim, va ser un dia tràgic per a la família d’Adrián LeBarón. Però per a l’advocat Elsner i el seu bufet, aquell crim va representar una oportunitat. Com que les víctimes eren ciutadans dels Estats Units, Elsner va poder denunciar els assassins en un jutjat nord-americà. Motley Rice vol imposar un mètode jurídic per aconseguir dissoldre el “terrorisme de la droga”.
L’advocat Michael Elsner va explicar al seu client, l’Adrián LeBarón, com actua normalment el bufet Motley Rice amb aquests procediments. La responsabilitat criminal recau en les autoritats mexicanes. El bufet Motley Rice intenta investigar els responsables de la massacre i descobrir com i amb qui fan negocis. Davant un tribunal nord-americà, amb una demanda civil, s’aconseguirà una sentència contra ells i així blocar, entre altres coses, els seus comptes i embargar el seu patrimoni. D’aquesta manera es podrien reclamar danys i perjudicis i, alhora, privar el càrtel d’allò que li és més important: els diners.
I- Els mormons i els càrtels de la droga
Adrián LeBarón i la seva dona Shalom Tucker s’han llevat d’hora. És un matí de setembre i ja han passat deu mesos des de l’assassinat. Tots dos esperen l’arribada d’una persona a l’aeroport de Ciudad Juárez.
L’Adrián LeBarón condueix el seu GMC tot terreny negre a través de les muntanyes de la Sierra Madre, ubicada al nord de Mèxic. El paisatge està decorat pel color marró vermellós de la terra, pels cactus i pels arbustos típics de la zona. Ell i la seva dona volen mostrar el lloc on va succeir la massacre perquè els seus difunts no caiguin en l’oblit. Per arribar-hi, condueixen pel camí de grava que uneix els estats mexicans de Sonora i Chihuahua, i que va portar a tres mares i sis nens camí a la perdició.
A la vora del camí, allà on va morir la filla de tots dos, Rhonita, encara es pot distingir la silueta del seu Chevrolet Suburban cremat. Les pedres s’han descolorit i pel mig hi ha un tros fos de la calandra. L’Adrián LeBarón explica que, quan hi van arribar, els ossos i les cendres dels assassinats encara eren calents.
La Shalom, dona d’Adrián LeBarón, diu que va seure durant un dia i mig a una pedra al costat de les restes i va resar. No volia deixar els difunts sols. En un arbust va trobar el portamonedes de la seva filla, que era buit. Evidentment, els assassins van robar a les víctimes abans de calar-les foc.
L’Adrián LeBarón puja de nou al cotxe. Vol anar a veure a el Kenny Miller, un home grassonet que du una camisa de llenyataire i una gorra de beisbol, amb qui es troba al seu jardí per a jugar a llançar ferradures. La Rhonita LeBarón, la filla assassinada de l’Adrián i la Shalom, era la dona del fill del Kenny, el Howard. El Howard i la Rhonita tenien set fills. Una part de l’any la família vivia a Dakota del Nord, on el Howard, com molts dels homes de la zona, treballava a la indústria del petroli. La resta de l’any la família s’hi estava a La Mora, a Mèxic, una urbanització d’unes 35 cases, una mena d’oasi enmig de la serra.
Aquest dissabte, Kenny Miller, sogre de la malaguanyada Rhonita, celebra el seu 59è aniversari. Hi ha gent que el felicita mentre entra amb camionetes a la seva propietat. A la graella hi ha bistecs i en un cubell amb gel es refreda la cervesa. Els nens corretegen descalços pel prat. Els treballadors mexicans porten a la casa plats amb amanida i guacamole. Abans de dinar es fa una oració.
Després que la poligàmia fos prohibida als Estats Units l’any 1890, alguns mormons van emigrar a Mèxic. S’establien al nord del país, practicaven l’agricultura i portaven una vida piadosa.
A la colònia LeBarón, on tenen la casa l’Adrián i la Shalom, viuen, segons les seves dades, més de 10.000 mormons. La comunitat es troba a unes sis hores en cotxe des de La Mora. Els habitants de la colònia LeBarón es barregen amb la població mexicana. La llengua materna de l’Adrián LeBarón és l’espanyol. Ell té tres dones i 35 fills. Les seves altres dones són mexicanes.
Els mormons van arribar allà abans que els càrtels de la droga, i ara no volen ser expulsats pels narcos.
“Abans del 4 de novembre de 2019, dia del crim, mai no havíem tingut cap problema amb els càrtels de la droga”, assenyala el Kenny Miller, sogre de Rhonita, assegut a un banc del jardí. “No hi havia cap demanda pels diners de protecció i tampoc cap segrest. Els últims 20 anys sempre hem vist els dels càrtels a les interseccions i als punts de control a les muntanyes, però quan ens van detenir, es van disculpar per les molèsties i vam seguir endavant.”.
La Mora es troba a la carretera que porta a Agua Prieta, una ciutat fronterera amb Arizona, a uns 140 kilòmetres. La regió Sonora, que es troba al nord, té un significat estratègic per als càrtels. Els carregaments de drogues procedents del centre i del sud d’Amèrica es transporten a través de les muntanyes cap a Agua Prieta i, després, es porten cap als Estats Units a través de túnels, dins de pneumàtics o en dipòsits per a combustible pels passos fronterers.
Els traficants de droga anomenen plazas als llocs d’intercanvi de mercaderies com Agua Prieta. Qui controla les plazas controla negocis multimilionaris. Els Estats Units no perden la guerra contra la droga a Mèxic, sinó davant de casa. Perquè el que financen els càrtels mexicans és la demanda dels estatunidencs de la cocaïna, heroïna, metamfetamina i altres substàncies il·legals.
La plaza d’Agua Prieta està controlada pel càrtel de Sinaloa, que l’any 1989 va excavar un túnel des d’Agua Prieta fins a la ciutat veïna de Douglas, a Arizona. Joaquín Guzmán Loera, conegut com El Chapo, va convertir el càrtel en un dels sindicats més poderosos del crim organitzat. Amb el tràfic de drogues, El Chapo ha guanyat una quantitat equivalent a més de 10.000 milions d’euros, i el seu càrtel ha passat de contraban més de mil tones de droga a través de la frontera.
El Chapo compleix la cadena perpètua a la presó de màxima seguretat ADX Florence al Colorado, però els negocis continuen.
Les plazas a l’estat veí de Chihuahua estan controlades pel càrtel de Juárez i la seva unitat de combat, La Línea. El nord de Chihuahua és un passadís important per als narcotraficants, perquè a cent kilòmetres hi ha la frontera amb dos estats dels Estats Units: Nou Mèxic i Texas. Això ofereix innumerables oportunitats per transportar mercaderies il·legals des de Mèxic als Estats Units.
La Línea, unitat de combat del càrtel de Juárez, defensa el territori contra els atacs d’altres càrtels, que volen fer-se amb el control de les plazas. Alhora, La Línea també ataca polítics i civils per intimidar-los. Entre els anys 2008 i 2019 van ser assassinades a Chihuahua unes 26.000 persones sota el testimoni del Benjamín LeBarón, un nebot de l’Adrián LeBarón. Després que el Benjamín fundés la societat civil “SOS Chihuahua”, uns sicaris el van executar a ell i al seu cunyat d’uns trets al cap en una intersecció als afores de la colònia LeBarón.
II La massacre
El matí del 4 de novembre de 2019 tres dones abandonaven la urbanització La Mora en tres tot terrenys Chevrolet Suburban. Es dirigien cap a Chihuahua. Per arribar-hi, havien de travessar les muntanyes de la Sierra Madre. Les tres dones formaven un petit comboi. Així se sentien més segures.
Reconstrucció. La Christina Langford, de 31 anys, volia anar a la colònia LeBarón, on l’esperaven el seu marit, el Tyler Johnson, amb cinc dels seus sis fills. Tots dos havien viscut separats durant un parell de mesos. La Christina havia estat patint perquè el Tyler jugava i bevia. Ella havia resat molt per ell. A l’endemà tenien previst de mudar-se a Dakota del Nord, allà on el Tyler havia comprat una casa. Volien començar de zero.
La Christina era la que liderava el comboi. La seva filla de sis mesos seia darrere d’ella, a la cadireta.
La Dawna Ray Langford, de 43 anys, volia anar a un casament a la colònia LeBarón amb nou dels seus tretze fills. Vivia amb el seu marit, el David, i la seva primera dona, la Margaret Langford, a una casa dúplex a La Mora. El David i la Margaret havien vingut a portar una de les seves filles a l’aeroport. La Dawna i el David volien viatjar en sis dies cap a Washington D.C., per a celebrar el seu 25è aniversari de noces.
La Rhonita LeBarón, de 30 anys, volia recollir el seu marit, el Howard Miller, a l’aeroport de Phoenix, relaxar-se un parell de dies amb ell i anar de compres. El Howard havia estat treballant durant un mes als camps petrolífers de Dakota del Nord. Els dos fills més grans, el Howard Jr., de 12, i la Krystal, de 10, durant el viatge havien de tenir cura dels seus germans petits: el Titus i la Tiana, bessons de set mesos. Els altres tres fills s’havien quedat amb els avis a La Mora.
El que Rhonita, Dawna i Christina no sabien era que el càrtel de Juárez, just abans, havia començat un atac a Agua Prieta per a conquerir la plaza. La setmana anterior s’havien ajuntat en un ranxo uns cent militants de La Línea i havien planejat l’operació. Una seixantena d’ells, aquell matí, havien calat foc a cases d’Agua Prieta i van protagonitzar un tiroteig al carrer amb els governadors del càrtel de Sinaloa. “Com a l’Iraq”, descrivia un testimoni.
Als 40 militants restants se’ls va ordenar anar als turons del camí de grava. El càrtel de Juárez volia guanyar el control de la ruta entre els estats de Chihuahua i Sonora. Els sicaris s’havien posicionat en dos grups als turons. Uns anaven vestits de negre i duien cascs de soldat. Un dels nens que va sobreviure va dir més tard que semblaven ninges. Els de La Línea tenien l’ordre d’atacar qualsevol que passés per allà.
Poc després de la sortida, les tres dones del comboi van haver de parar. El coixinet de la roda davantera dreta del tot terreny de la Rhonita s’havia trencat. La Dawna va portar la Rhonita i els seus quatre fills de tornada a La Mora, i després va continuar rere Christina. Des del primer mirador als turons, els militants de La Línea veien com s’apropaven els dos tot terrenys de les dones. Van deixar passar la Christina i la Dawna. Sabien que a un parell de kilòmetres les esperaven a les muntanyes el segon grup d’assassins.
La Rhonita, allunyada de les seves companyes, va demanar al seu sogre que li prestés el seu Chevrolet Suburban i va conduir de nou fins on es trobava el seu tot terreny avariat. Allà va agafar les cadiretes i les maletes. Es va afanyar, perquè volia atrapar les seves amigues. El Howard Jr. seia al seient de copilot i la seva germana, Krystal, a la part de darrere del cotxe. Els bessons seien a la filera del mig a les seves cadiretes.
Després d’uns pocs metres van atacar la Rhonita. Els sicaris van disparar el seu Chevrolet Suburban amb els fusells AK-47 i AR-15. Alguns dels assassins es van apropar al tot terreny. Les investigacions van revelar que la Rhonita i els nens haurien pogut sobreviure després del primer atac. El Howard Jr., el nen de dotze anys, aparentment havia intentat escapar. La porta del copilot era oberta i les seves cames en penjaven.
Un dels sicaris va gravar l’atac. Amb aquestes imatges, els assassins poden demostrar que han complit la seva feina. Segons l’acusació, al vídeo se senten trets i es veuen altres militants de La Línea. Una veu crida: “Crema’l!”.
Més o menys al mateix temps, la Christina va ser atacada pel segon grup. Justament abans d’un gir a la dreta, els sicaris la van disparar des de dalt i pel davant. Li van donar al maluc. Va sortir, amb els braços aixecats, per mostrar als atacants que era una dona i que anava desarmada. Però la van matar d’un tret al pit.
Quan la Dawna va arribar al lloc on el primer cotxe havia estat atacat, va veure que la Christina jeia al costat del seu tot terreny. La Dawna volia baixar del cotxe i ajudar la seva amiga, però immediatament va ser atacada. Va intentar encendre el motor i no s’encenia. El seu Chevrolet Suburban va ser crivellat per bales. “A terra, ara!”, va cridar. Després va començar a resar, tal com més tard explicarien els fills més grans. Onze trets van xocar contra el cos de la Dawna. I dos més al cap.
L’Adrián LeBarón i la Shalom Tucker, els pares de la Rhonita eren a una benzinera prop de la colònia LeBarón quan Shalom va rebre un missatge de veu de Whatsapp de la Margaret, la primera dona del David Langford, que es trobava en el punt de destí on les tres dones assassinades pretenien arribar. El cotxe de la Rhonita havia sigut disparat. No van trobar-la ni a ella ni als nens i la Dawna i la Christina no contestaven els seus telèfons. “Espero que tot estigui bé, que Déu ens ajudi a tots, estic a punt de tornar-me boja”, deia la Margaret. Llavors va perdre la veu.
La Shalom va trucar al telèfon de la seva filla Rhonita. El contestador deia, en anglès: “No et puc atendre per telèfon ara mateix”.
Mentre la Shalom encara esperava que la seva filla Rhonita i els seus quatre nets només fossin raptats, el Kenny Miller, el sogre de la Rhonita, es va quedar parat davant del cotxe en flames. Ell va ser qui va donar la notícia a la Shalom per telèfon. La Shalom i l’Adrián LeBarón se’n van anar immediatament. Els familiars i els amics els van acompanyar.
Ja era fosc quan el comboi va arribar on eren els dos Chevrolets Suburban disparats. El cadàver de la Christina jeia a uns sis metres del seu tot terreny, amb els braços per sobre del cap.
El cos sense vida de la Dawna penjava del volant: semblava com si s’hagués adormit mentre conduïa. El seu fill Rogan, de dos anys, jeia mort a l’espai on van els peus del copilot. El Trevor, d’onze anys, va ser assassinat d’uns trets al cap i a les espatlles. S’havia arraulit com un fetus al terra de la filera del mig, intentant protegir-se de les bales.
Un net de l’Adrián LeBarón va obrir la porta del copilot del Chevrolet Suburban de la Christina i va il·luminar-lo per dins amb el seu smartphone. La Faith, nadó de la Cristina, seia a la seva cadireta. La petita el va mirar apàticament: estava deshidratada i mullada per l’orina, sense fer soroll. Tres trets havien xocat al seu seient, però no l’havien donat a ella per mil·límetres.
III La demanda
Els advocats del bufet Motley Rice han fet la seva pròpia investigació sobre el que va passar aquell 4 de novembre de 2019 a les muntanyes de Sierra Madre. Michael Elsner, advocat principal, també ho ha encarregat a experts i detectius privats de Mèxic i dels Estats Units. Es beneficien de la llei mexicana, que permet als representants legals dels familiars tenir accés a la investigació.
El 23 de juliol de 2020, l’advocat Michael Elsner va presentar una demanda civil davant del Tribunal de Districte de Dakota del Nord. Tenia 51 pàgines. Entre els demandants hi ha l’Adrián LeBarón i la Shalom Tucker, com també els vidus Witwer Tyler Johnson i Howard Miller. L’acusat és el càrtel de Juárez. No es dirigeix a cap persona en concret, sinó al càrtel com a organització. Per tant, la responsabilitat no es pot traslladar als individus. L’al·legació acusa el càrtel de Juárez d’assassinat múltiple i de terrorisme internacional. El bufet Motley Rice ha triat Dakota del Nord com a lloc del judici, perquè les famílies dels difunts estaven empadronades allà.
A més de la reconstrucció de l’assassinat, per al bufet també són importants documents com per exemple els Papers de Panamà. L’advocat Michael Elsner i els seus col·legues del bufet Motley Rice estan intentant desxifrar i revelar els fluxos financers del càrtel amb l’ajuda d’arxius d’accés públic i les seves pròpies investigacions.
El Ron Motley, el difunt fundador del bufet d’advocats, va dir una vegada sobre la seva posició jurídica que “quan un noi de 15 anys puja a un bus i vola pels aires, de qui és la culpa? La culpa és del noi de 15 anys, segur. Però qui ha lligat la bomba al seu cos?”.
La demanda civil és el primer atac de Motley Rice al càrtel de Juárez. L’any passat van ser assassinades 35.663 persones a Mèxic. És la xifra més elevada de la història des que n’hi ha registres. Els cossos sense vida es pengen dels ponts, els periodistes són decapitats, els assassinats es graven i es publiquen a internet. Des que el govern mexicà va declarar l’any 2006 la “Guerra contra les drogues”, aquesta guerra ha costat més de 250.000 vides. Més del 90 per cert dels crims segueixen sense resoldre’s.
Les nou víctimes del 4 de novembre de 2019 eren ciutadans estatunidencs. Una llei antiterrorista dels Estats Units atorga als familiars el dret a enjudiciar no només als autors, sinó també a aquells que hagin comès un acte de terrorisme internacional.
Després de la massacre, la Fiscalia General de Mèxic i l’FBI van començar amb les investigacions. The New York Times va enviar periodistes. El president dels Estats Units, Donald Trump, va intervenir: “ Una meravellosa família i amics d’Utah han quedat atrapats entre els fronts de dos malvats càrtels de la droga, que s’han disparat entre si, cosa que ha donat lloc a la mort de molts estatunidencs magnífics.”, va piular Trump. “Si Mèxic necessita o sol·licita ajuda per a exterminar aquests monstres, els Estats Units estan preparats, disposats i capacitats per complir el treball ràpidament i eficaç... Els càrtels de la droga s’han tornat tan grans i poderosos que a vegades es necessita un exèrcit per a derrotar un altre exèrcit.”.
IV Faith
La petita Faith Johnson fa la migdiada al bressol que hi ha al primer pis. Mentrestant, la seva àvia, Amelia Sedgwick, que ara també ha de ser la seva mare, seu a un sofà del saló de casa, a La Mora, i intenta explicar un miracle. L’àvia Amelia, després de la massacre, va rebre la notícia que la seva filla Christina havia estat disparada. Un parell d’hores més tard li van dir que la seva neta Faith havia sobreviscut. “No sé què és aquesta combinació de dolor profund i alegria pura, però d’alguna manera l’alegria aconsegueix emmascarar el dolor”, explica l’àvia Amèlia.
L’Amelia Sedgwick du una brusa blanca i una faldilla blava de lli. Te els cabells llargs i grisos. És una dona maca i elegant. Va donar llum a 13 fills i n’ha perdut un, la seva filla Christina. Des de la massacre s’encarrega dels seus sis nets, que s’han quedat orfes de mare.
Si algú intenta reconstruir les hores després dels atacs amb els familiars de les víctimes, es normal que acabi plorant. Els familiars també pensen que han estat recompensats amb un miracle del seu Déu. La Faith és viva. Set dels nou fills que van ser atacats amb la seva mare Dawna també són vius. El seu record els ajuda a compensar el dolor. Per als mormons creients, la mort és només una parada abans de la resurrecció i la vida eterna.
L’Amelia aixeca la Faith del seu llit. En un armari hi ha fotografies emmarcades de la seva mare Christina. “Encara alletava la Faith quan va morir”, diu l’àvia Amelia. Després de la mort de la Christina, cinc mares de La Mora feien torns per a alletar la petita Faith.
L’àvia Amelia era a casa quan la seva filla morta va ser portada a casa la nit després de la massacre. Va col·locar el seu cadàver a la seva habitació sobre una llitera de massatges, la va rentar i va pentinar els seus cabells. Quan va acabar, la va jeure al costat del seu fill mort i va resar.
V Les conseqüències
El Michael Elsner, l’advocat de Motley Rice, ha iniciat la segona part del seu atac contra el càrtel. Va presentar una moció a la cort de Dakota del Nord per a un avís públic, que va ser aprovada.
Durant sis setmanes, un diari mexicà publicarà una nota sobre la demanda civil, com un cartell de cerca i captura. Després de l’últim anunci la primera setmana de novembre, el càrtel de Juárez té 21 dies per a fer una declaració. El càrtel de Juárez encara no ha reaccionat a la demanda civil. Tampoc no s’ha presentat encara cap bufet d’advocats per defensar el càrtel, que pot desestimar la demanda com a infundada o pot ignorar-la.
Si els advocats del càrtel es defensessin de la demanda civil, s’acabaria celebrant un judici.
Si el càrtel de Juárez no reacciona en absolut, l’advocat Michael Elsner intentaria aconseguir una sentència per incompareixença. En qualsevol cas, demandaria per danys i perjudicis els 26 demandants del tribunal.
Segons l’advocat Michael Elsner, el finançament d’un càrtel de la droga és similar al d’una organització terrorista. Les transaccions financeres globals que el bufet Motley Rice ha pogut vincular al càrtel de Juárez són tan extenses que no poden ser gestionades sense l’ajuda dels bancs.
Si Motley Rice aconseguís obtenir ordres judicials contra el càrtel de Juárez, podria intentar que li fossin confiscats els bens. El procediment judicial seria important dins la batalla legal contra els càrtels de la droga.
L’experiència de l’advocat Michael Elsner el converteix en un rival incòmode pel càrtel de Juárez. Va arribar al bufet Motley Rice poc després dels atemptats de l’11 de setembre de 2001, representant 3.965 clients que havien quedat ferits o que havien perdut a algú durant els atacs. També va representar la Mariane Pearl, la vídua del corresponsal de TheWall Street Journal, el Daniel Pearl, que havia sigut segrestat i assassinat per terroristes al Pakistan.
“Motley Rice és la nostra major esperança”, diu l’Adrián LeBarón. La família està mantenint la pressió pública sobre la investigació. L’Adrián marxa a manifestacions amb familiars d’altres víctimes i recorda al president mexicà, durant les seves reunions, els difunts i els seus deures com a màxim responsable a l’hora de combatre del crim. LeBarón ataca a Twitter el president amb una piulada que ha arribat a mes de 1,5 milions de persones.
El càrtel de Juárez ha perdut la batalla contra el càrtel de Sinaloa per a aconseguir la plaza Agua Prieta. Alguns militants de La Línia van morir i d’altres van fugir a través de la frontera als Estats Units. Almenys dos d’ells van donar testimonis detallats a l’FBI sobre la planificació i execució de la massacre. Les declaracions estan a disposició dels advocats del bufet Motley Rice.
Fins el dia d’avui s’han identificat més de cent persones que han estat involucrades en l’atac. 12 narcos van ser arrestats, inclòs un cap de la policia que havia treballat per a ells. Estan detinguts a El Altiplano, la mateixa presó des de la qual El Chapo Guzmán esperava ser extradit als Estats Units.
Corones de flors i palmes decoren les tombes de la Rhonita LeBarón i els seus quatre fills al cementiri de la colònia LeBarón. La nit del 15 de setembre de 2020, els seus familiars i amics celebraven el 31è aniversari de la Rhonita. Havien muntat una petita tenda, havien col·locat cadires en fila davant de les tombes i havien portat pastissos.
L’Adrián LeBarón crida els convidats al micròfon, un darrere l’altre avancen i recorden els difunts.
Al final canten “Viva Chihuahua”, una cançó popular mexicana. És un himne al seu país.
Traducció de Lorena Burguete