Les insidioses afirmacions de Donald Trump de frau electoral per part del Partit Demòcrata venen de lluny. Quan es convertí en president electe, el 8 de novembre de 2016, molts mitjans de comunicació destacaren que la candidata derrota, la demòcrata Hillary Clinton, li guanyà en vot popular per quasi 3 milions de sufragis. El republicà contestà, a través de Twitter que “Jo vaig guanyar el vot popular si restes els milions de persones que votaren il.legalment” per Clinton. El 25 de gener de 2017, només cinc dies després haver-se instal.lat a la Casa Blanca, hi tornava, assegurant que havia patit “un frau” que el va perjudicar força i afavorí a la candidata derrotada. I advertia, des de la posició presidencial adquirida, que ordenaria una investigació –de la que no es va saber res més- al respecte d’aquestes presumptes irregularitats -vots de difunts, doble sufragi...- a dos estats que haurien suposat, al seu entendre, que entre 3 i 5 milions de sufragis haguessin anat irregularment per a Clinton.
Fil per randa és el que mateix que diu ara. Enguany la teoria conspirativa s'adapta i els conspiranoics saliven davant les “proves” que incriminarien els demòcrates. Que, per suposat, com fa quatre anys, ningú ha vist. Tant és. Els ultres són impermeables a la realitat.
No és només que Trump no aporti cap prova al respecte sino que el Partit Republicà, com el Demòcrata, poden controlar qualsevol possible irregularitat, per mínima que sigui, a través dels respectius observadors electorals desplegats a tots els centres de votació. Per tant l’acusació resulta estrambòtica. No falten veus expertes en el sistema electoral que cruen que Trump podria amagar que ha desplegat alguns d’aquests observadors –en els estats considerats clau – no per controlar la netedat del sistema sinó amb l’objectiu d’intentar evitar de forma fraudulenta el triomf de Joe Biden o, si més no, de llançar obres sobre la justícia de la seva victòria.
Els observador electorals. La CNN recordava despús-ahir que Trump havia alertat els seus seguidors contra “els robatoris, furts i assalts” que els adversaris perpetrarien contra els votants republicans durant les votacions i després en els recomptes. “Aquests comentaris encaixen en un patró (de conducta) del president, que ha fet repetides afirmacions no comprovades que els demòcrates cometran frau per guanyar les eleccions”, assegurava. Expliava el mitjà de comunicació que als Estats Units està prevista legalment la figura de l'observador electoral per, justament, evitar fraus i assegurar la netedat de tot el procés. I que els dos grans partits mobilitzen dotzenes de milers d'aquestes voluntaris. De la mateixa manera, val a dir-ho, que a casa nostra fan els apoderats i interventors de cada partit polític durant el dia de la votació. Exactament igual. Per tant, la possibilitat d’un frau que passi desapercebut és bastant remota, si no impossible, atès el control que poden exercir aquests agents partidistes.
La institució encarregada del procés electoral, a més, nomena uns observadors electorals oficials -talment com fa aquí l'administració, també- que són els que organitzen la infraestructura de cada centre de votació, controlen la inscripció al cens per votar, resolen dubtes dels electors in situ i, com passa a totes les altres democràcies, avalen que tot es fa com la llei obliga. Si els observadors partidistes detecten qualsevol cosa que no els agrada, ho han de posar en coneixement dels oficials que seran els que decidiran si han de recórrer al jutjat electoral encarregat -una mena de Junta Electoral, per així dir-ho- de tot el procés a cada territori. És a dir, el control és exhaustiu i en últim terme el procés està en mans judicials, com per tot el món lliure. El poder executiu difícilment podria provocar un frau. No en parlen ja el partit opositor.
Els suposats vots irregulars que Trump denuncia preventivament no és gens fàcil que existeixen. És cert que, al contrari del que passa a Europa, als Estats Units si un elector no està degudament enregistrat en el cens o senzillament no hi apareix, se li permet votar però la seva papereta -o vot electrònic, si fos el cas- queda al marge de les altres per comprovar ulteriorment si tenia dret a votar o no. Per tant, tampoc per aquí sembla molt probable el frau.
Per ser observador electoral normalment només cal estar censat, però en alguns estat, conta la CNN, és obligatori estar enregistrats en el mateix comtat on es farà l’observació. El jutjat encarregat del procés a cada territori haurà de tenir el llistat de tots els observadors, per evitar que algun incontrolat es faci passar per un d’aquests agents. Per una altra banda, és habitual que l’administració estatal protegeixi els centres de votació impedint que en un ample radi al voltant s’hi impedeixi cap activitat que pugui ser considerada com a intimidatòria per als potencials votants.
És cert, explica la CNN, que d’ençà 1980 hi hagué diverses interpretacions legals restrictives, a diversos estats, sobre l’activitat dels observadors de partits, cosa que va fer augmentar les teories de la conspiració, però ja no és el cas perquè totes aquestes normes “han expirat” i enguany “tant els candidats com el partit” respectiu poden disposar els seus observadors a tots els centres de votació.
Davant de tot això, resulta difícil de creure que hi pugui haver alguna irregularitat no detectada. El problema seria, per ventura, el contrari del que diu témer Trump. La CNN citava un expert en normes electorals, Richar Hasen, de la Universitat de Califòrnia a Irvine, que temia que rere de tota la xerrameca del president en relació a les teories de la conspiració hi hagués la voluntat d’usar de forma perversa alguns d’aquests observadors, en el sentit que en els estats més disputats els seus agents tinguessin instruccions prèvies de denunciar inexistents irregularitats si veien que Joe Biden hi podia guantyar, cosa que seria un comportament “fraudulent” per part del candidat republicà, amb l’objectiu d’intentar evitar el triomf de l’adversari o, més probablement, de llançar sospites sobre la netedat de la seva victòria.