Des de l’estat nord-americà de Pennsilvània, tal com es pot observar clarament el dia de les eleccions, es generen informes enganyosos. Per exemple, es va compartir un vídeo quasi 18.000 vegades en poques hores que havia distribuït un partidari de Donald Trump per internet. Al vídeo s’observava un procediment presumptament fallit d’una maquina de comptabilitzar vots. Els receptors del vídeo tendien a assenyalar aquest fet con una prova que les eleccions eren un frau. Un frau per evitar que Trump continuara a la presidència.
De fet, el vídeo estava gravat a Scranton, la ciutat de Pennsilvània en què va nàixer Joe Biden. Joseph D’Arienzo deia a l’agència Reuters que la màquina, que llegeix targetes de votació dels votants, va tornar a funcionar correctament després d’uns minuts. D’Arienzo és el portaveu del districte en què es troba la ciutat de Scranton.
Machine Fraud in Scranton PA https://t.co/vQbn874oO4
— susan baker nicholson (@imsuzyq2u) November 4, 2020
Però el tweet es va fer viral. Els usuaris van compartir l’incident de Scranton per la xarxa amb el hashtag #StopTheSteal (aturem el frau), amb el qual els seguidors de Trump parlen d’uns comicis presumptament manipulats.
Donald Trump Jr. va difondre en Twitter acusacions de presumpte frau a Pennsilvània. Per contra, els observadors insisteixen que els problemes, tècnics i menors, amb les màquines de votació individuals, no són estranys en una elecció nacional. Però tampoc són la prova d’un intent de falsificació dels resultats, tal com escriuen uns experts en el digital Politifact.
How many electoral college votes does Biden get when he wins in China?
— Donald Trump Jr. (@DonaldJTrumpJr) November 4, 2020
«Com que el resultat final de les eleccions probablement no es coneixerà el dia de les eleccions, els incidents aïllats atrauran una atenció desproporcionada», deia Emerson Brooking, expert en comunicació de l’Atlantic Council, quan explicava el desenvolupament típic de la difusió d’articles falsos o enganyosos.
Fins i tot a la vigília de les eleccions, es va esmentar Pennsilvània en més de 200.000 publicacions enganyoses per les xarxes socials. Totes feien referència a una presumpta manipulació electoral.
Si bé nombroses publicacions sobre l’incident en Pennsilvània encara es podien trobar per internet el dimecres al matí a hora europea, Twitter i Facebook van prendre mesures decisives en un altre cas: una publicació difosa per ambdues xarxes socials en la qual un usuari assegurava haver llançat al fem centenars de vots a Trump.
L’usuari deia ser un membre de la comissió electoral del Comtat d’Erie, a Nova York. Però el president d’aquesta comissió electoral va anunciar que aquest usuari no en formava part. La persona tampoc no hi està enregistrada com a votant, i sembla que ni tan sols viu en el comtat d’Erie.
Facebook va declarar que havia consultat a les autoritats locals aquest cas i que havia eliminat publicacions falses. El vídeo es va compartir per primera vegada a Instagram, plataforma que pertany a Facebook.