Laura Vianello es cobreix del vent en la vorera que hi ha situada al front del restaurant Versailles. Duu ulleres de sol i un crucifix d’or penja del seu coll. Els seus braços fan onejar una bandera gegant amb la imatge de Doland Trump.
«Trump farà que els Estats Units tornen a ser un gran país», diu Vianello, que té 74 anys, mentre toca el clàxon per saludar els cotxes que passen pel carrer. «Ho estàvem fent molt bé abans que la Xina creara el coronavirus. I prompte tornarem a estar bé».
El Versailles, un local del Little Havana, el barri cubà de Miami, ha sigut el lloc de trobada dels exiliats d’aquest país durant els darrers cinquanta anys sempre que han volgut celebrar, plorar o parlar de política mentre prenen un cafè. A la coneguda com a calle octava van aplaudir la mort de Fidel Castro i sempre celebren les victòries del Miami Heat, equip de l’NBA.
En aquest carrer també donen suport a Donald Trump. Desenes de persones hi van assistir durant la nit electoral per cridar, cantar i fer sonar música salsa a nivells ensordidors. Esperen el resultat que sabran poc després de la mitja nit: que Trump ha tornat a guanyar a Florida. Ha estat possible gràcies, sobretot, a l’ajuda d’aquests cubans.
Florida és pal de paller. És el símbol de tots els estats que experimenten canvis de vot. Donald Trump i Joe Biden s’hi han enfrontat, cara a cara, tal com vaticinaven les enquestes. La carrera disputada en aquest estat del sud dels Estats Units havia donat als demòcrates l’esperança que, durant la nit, Florida decantaria la balança a favor de Biden.
Però el resultat va ser sorprenentment clar.
Trump es va assegurar els 29 representants en l’organisme electoral de manera ràpida i amb un clar avantatge que serà decisiu. Tan decisiu que sense aquest resultat, Trump no tindria cap possibilitat de continuar sent president. Això podria fer, també, que el resultat de les eleccions als Estats Units tarde més del compte a ser definitiu.
Els demòcrates de Florida havien sigut molt optimismes. Per què estaven tan equivocats? Què va eixir malament al Sunshine State? Una de les respostes possibles es pot trobar al barri de Little Havana.
Ací es pot experimentar a la perfecció la passió amb què es viuen les nits electorals. Potser és una qüestió de temperament. La generació més antiga de cubans a l’exili, els qui van nàixer en l’illa caribenya, han votat tradicionalment els republicans. El seu vot està condicionat per l’ira i la tristesa causada pel trauma inoblidable del comunisme del qual van poder escapar.
És el cas de Laura Vianello. Va arribar als Estats Units el 1960, quan tenia 14 anys. Un any després, l’avió de combat en què viatjava el seu oncle va ser abatut en la frustrada invasió nord-americana de Bahía de Cochinos. «Capitán Raúl Vianello» es com encara se’l recorda, i Laura plora quan explica la història. «El seu paracaigudes no es va arribar a obrir», diu.
Vianello culpa a qui era, en aquell moment, el president nord-americà, John F. Kennedy, per la mort del seu oncle. És per això que encara avui té enemistat amb els demòcrates, l’espai polític de Kennedy. «He hagut d’escoltar la història del patiment de Raúl tota la vida! I és culpa seua!».
Els americans d’origen cubà més joves nascuts als Estats Units, d’altra banda, tenen una relació llunyana amb el règim de Castro, que sovint només coneixen a través de les històries familiars. Molts d’ells són més liberals que els seus pares.
Els demòcrates van perdre aquest avantatge demogràfic quan van descuidar l’exili cubà com a incentiu electoral. Van donar per segur que les veus dels cubans a l’exili s’havien apagat, i ara els exiliats s’han venjat.
«Només ens criden cada quatre anys», deia Cedric McMinn, vicepresident de l’equip electoral de Biden a Florida, citant un votant llatí disgustat. «On estan la resta del temps?» Aparentment no hi són. Aquest és un error estratègic catastròfic que ni tan sols l’expresident Barack Obama va saber arreglar quan va tornar dissabte a Miami.
Segons les anàlisis inicials, Biden va poder augmentar la xifra de vots d’ancians i de blancs, així com d’altres sectors importants de votants de Florida. Però no ho va fer de manera suficient com per compensar l’avantatge que li va marcar Trump després de tant d’esforç amb els votants llatins i afroamericans. Això resulta una pèrdua significativa de vots en el districte metropolità de Miami-Dade, on el president va arrabassar punts percentuals importants al seu rival i, per tant, Biden va obtenir un resultat pitjor que el que va aconseguir Hillary Clinton el 2016.
Trump havia seduït els llatins amb visites nombroses, taules rodones, reunions empresarials i entrevistes en canals televisius que emeten contingut en castellà. Cada oportunitat era aprofitada per Trump per titllar Biden de socialista i per assegurar que convertiria els Estats Units en una nova Cuba, Veneçuela o Nicaragua. Sembla absurd, però és probable que aquest missatge siga convincent.
«La gent no entén que Trump és qui més s’assembla a un dictador com Castro?», es pregunta la demòcrata Nnette Collazzo, espantada pels resultats electorals. L’exprofessora, filla de cubans, era candidata al parlament estatal de Florida. La seua demarcació, la de Hialeah, té el percentatge més elevat d’exiliats cubans de tots els Estats Units. Collazo informa que sovint li giraven l’esquena durant els seus mítings.
Collazo va perdre les eleccions davant del fill d’un republicà exiliat. Les anàlisis segurament explicarien altres canvis de vot més decisius, especialment al sud-oest, al nord i al centre de Florida. Però una cosa és segura: Joe Biden encara té l’oportunitat, fins i tot, de guanyar les eleccions tot i haver perdut el Sunshime State. Però per a Trump, aquesta victòria és el millor resultat previ que podia esperar durant la nit electoral.
La multitud clamava per Trump a Little Havana, davant del Versailles, que havia duplicat l’assistència de visitants a última hora de la nit.