El nom de Joan Fuster encara remou consciències. I si no, que ho pregunten als regidors de Massamagrell, localitat de 16.000 habitants ubicada a la comarca de l’Horta, 13 quilòmetres al nord de la ciutat de València, envoltada de terrenys agrícoles i que viu, fonamentalment, dels polígons industrials que donen treball als veïns.
Massamagrell és un poble que ha seguit l’evolució política habitual de les localitats valencianes al llarg de la història recent. Governada per l’esquerra als vuitanta i als noranta i pel Partit Popular des de finals del segle XX fins el 2015, en l’actual legislatura governa el socialista Paco Gómez en minoria. El PSPV compta amb cinc regidors de 17 i Compromís i Unides Podem, amb tres edils i un respectivament, no van sumar la seua força per conformar un govern amb majoria. Les diferències polítiques entre socialistes i nacionalistes, que sí que van governar junts en l’anterior legislatura repartint-se l'alcaldia, ho van impedir després de les últimes eleccions municipals.
Fins a set partits comparteixen representació política municipal, integrada per 17 regidors. Una divisió que dificulta la governabilitat i que dona peu a situacions com les que es van viure el passat dimecres en el ple. Vox, a través del seu únic regidor a Massamagrell, José Carlos Grau, va presentar una proposta per dedicar un carrer a Enrique Senent, mort aquest estiu de manera sobtada. Senent era un històric del Partit Popular al municipi: va ser tinent d’alcaldia, regidor de Cultura i una persona estimada a Massamagrell. Els qui el coneixien el consideraven un home moderat, pròxim i respectuós, de qui no es recorda cap polèmica. Un home estimat, en definitiva. Tothom estava d’acord amb la idea de dedicar-li un carrer.
La proposta es va plantejar durant l’estiu, pocs dies després de la seua mort, tot just quan el consistori va aprovar rebatejar la plaça del Campanar amb el nom de Blas Sales, retor de Massamagrell, qui també havia desaparegut dies abans. «Aquell canvi de nom no feia mal a ningú», diu Pep Galarza, regidor de Compromís que va ser alcalde de la localitat entre 2017 i 2019. Vox, però, aprofitaria aquest clima de consens favorable.
José Carlos Grau, ultradreta amb història a Massamagrell
És llavors quan el regidor de Vox, José Carlos Grau, entra en escena. Històricament vinculat a la ultradreta valenciana, Grau es va aprofitar del creixement de Vox a nivell estatal. Va entrar en el partit quan encara era marginal. Abans havia format part de Coalició Valenciana (CVA), un partit blaver i ultradretà fundat i liderat per l’exfalangista Juan García Sentandreu, qui també va presidir el virulent Grup d’Acció Valencianista i qui compta amb un historial important de boicots feixistes. Grau va ser, el 2011, el número tres de la llista de CVA a Massamagrell, partit que va obtenir un regidor. Anteriorment havia passat per Unió Valenciana i per Renovació Política, que es va escindir d’UV quan aquest partit va preferir no presentar-se a les eleccions valencianes de 2011 per no perjudicar el Partit Popular, que aspirava a sumar una nova majoria absoluta a les Corts Valencianes, tal com finalment va aconseguir. REPO, abreviatura amb què es coneixia Renovació Política, va presentar-se a aquelles eleccions per sumar el suport del blaverisme més radical. El seu president, Juan Carlos Ponce, es va fotografiar al costat d’un bust del dictador Franco. Alhora, Grau, fins i tot, ha vestit els colors de Ciutadans, UPyD i d’Avant Valencians, una altra formació blavera d’implantació mínima i que ha protagonitzat diversos boicots a grups musicals procedents de Catalunya.
El regidor ultradretà de Massamagrell també va estar al punt de mira mediàtic arran d’una publicació a Facebook en què vinculava l’orgull LGTBI amb la pederàstia. «Burguer King regala corones de l’orgull gai als xiquets. Imposa als més xicotets una ideologia que fomenta la pederàstia, l’exhibicionisme i que res no té a veure amb la llibertat sexual», va escriure a través del compte de Vox Massamagrell, des del qual, a més, també es van redactar altres escrits a les xarxes socials contraris als drets humans: «El moviment LGTB encoratja desfilades de persones nues davant de nens. Si desitgen normalitat no facen l'indi. La nostra Constitució ja dóna llibertat, no calen desfilades, ni mascarades, ni provocacions al món catòlic. Si els homosexuals volen respecte i igualtat, cosa que ens sembla genial, que no munten manifestacions on s'ofèn els cristians i s'ofèn la moral davant de nens».
«El dia que els gais no facen el ridícul amb l'orgull hauran aconseguit la igualtat que tant proclamen, però el problema és que no volen una cosa que saben que ja tenen, sinó el supremacisme, acabar amb els valors cristians de la societat i la família i això no li ho permetrem», va reiterar Vox Massamagrell, junt amb crítiques als plans d’igualtat que ha impulsat el consistori. Les declaracions homòfobes van provocar que Grau fora apartat com a representant de l’Ajuntament de Massamagrell a l’Entitat Metropolitana de Sanejament Hidràulic després d’una moció del PP. Encara més, la Fiscalia de Delictes d’Odi de València va investigar les seues afirmacions.
El regidor, amb tot, ha continuat realitzant comentaris de caràcter masclista i racista. També a Twitter va negar la violació múltiple de la manada de Pamplona durant la celebració del San Fermín de 2016. «No va haver-hi violació. Si foren moros en lloc d’espanyols, estarien al carrer», va piular. Grau, a més, ha participat en una concentració del grupuscle blaver d’extrema dreta Defenem Valencia [sic], la qual va produir-se en febrer de 2018. A l’acte residual va acudir també l’integrista líder de Vox al País Valencià, José Maria Llanos; persones involucrades en els aldarulls del 9 d’Octubre del 2017 contra manifestants antifeixistes i la formació neofeixista España 2000.
Un carrer per a Enrique Senent
Tot i els seus vincles amb la ultradreta valenciana, Grau va defensar el canvi de nom de l’avinguda Joan Fuster amb un discurs tècnic i convincent. Sorprenentment, al PSPV ningú no va sospitar de les intencions amagades del regidor, que proposava dedicar l’avinguda al desaparegut Enrique Senent. Entre les raons exposades per Grau al ple hi havia el fet que l’avinguda en qüestió no compta amb cap habitatge, construcció ni veïnat, cosa que faria estalviar canvis en escriptures o als DNIs dels residents, que no hi existeixen. Era un canvi que, en definitiva, no generava cap problema. En el seu discurs, Grau no va esmentar en cap moment Joan Fuster.
Abans de la proposta, Compromís havia demanat la retirada d’aquest punt de l’ordre del dia. Pep Galarza, portaveu de la coalició i membre del Bloc Nacionalista Valencià –que domina la coalició Compromís a la localitat–, explica que Senent mereix un carrer, sí, però que n'hi ha d’altres amb noms que no fereixen cap sensibilitat –«com ara el dels Tarongers o el dels Ametlers»– i que poden ser substituïts pel del regidor desaparegut.
Curiosament, el Partit Popular també tenia previst votar a favor de la retirada d’aquest punt de l’ordre del dia. Ho explica Miguel Bailach, líder del PP a Massamagrell i alcalde de la localitat entre el 2002 i el 2015. Bailach no va assistir al plenari perquè es trobava confinat a casa en aquell moment, a l'espera del resultat d'una prova PCR que va donar negatiu. «Vaig demanar als companys que sí que hi van anar que intentaren arribar a algun acord en aquest tema. La nostra portaveu adjunta, Maria Moreno, va votar a favor de la retirada del punt de l’ordre del dia. Però com que hi havia separació d’espai entre els companys del partit per les restriccions de la COVID-19, els altres regidors del PP no se n'adonaren i van votar en contra de retirar-ne el punt». Una vegada el punt es va abordar, el PP va votar a favor de dedicar una avinguda del poble al seu exregidor. Preguntat per què el PP no volia, en un principi, tractar aquest tema en plenari, Bailach explica que el que volien era «una proposta de consens, calia arribar a un acord, però com que no es va fer, no vèiem malament dedicar-li a Enrique el nom d’una avinguda».
Una cosa semblant van pensar els socialistes. L’alcalde, Paco Gómez, que també va ser primer edil entre 2015 i 2017, explica que va ser ell qui va proposar, al juny, dedicar un carrer a Senent. «La de Vox era una proposta normal, que no parlava de política en cap moment i que, senzillament, demanava canviar el nom d’un carrer i posar-ne un altre. Ni en el plantejament ni en la defensa de la moció no es va parlar de res més que d’Enrique Senent. Per això ens hi vam abstenir». Només Compromís, amb tres regidors, i Podem-Esquerra Unida, amb un, en van votar en contra. L’abstenció del PSPV, amb cinc regidors, va permetre que la moció tirara endavant amb la majoria simple sorgida de la suma de PP (quatre), Ciutadans (dos), Veïns per Massamagrell (un) i Vox (un).
La rectificació
De vesprada, però, tot esclatava en les xarxes socials. José Carlos Grau, regidor de Vox, es vantava d’haver promogut el canvi de nom de l’avinguda a través del seu compte de Facebook. «Aprovada la moció de Vox Massamagrell per canviar l’avinguda Joan Fuster (El Catalanista) pel nostre company mort Enrique Senent», titulava Grau, que continuava: «Joan Fuster, creador del concepte inventat dels Països Catalans, autor de referència del catalanisme, no mereix un carrer en cap municipi. Però en aquesta terra els traïdors tenen carrers i els lleials són oblidats», deia amb evidents mancances a l’hora de posar signes de puntuació. Dues hores més tard, Grau publicava un altre post en què es preguntava, prescindint de l’interrogant per acabar les frases, si «algú es pot imaginar si Bin Laden tindria un carrer a Nova York», «o que Napoleó Bonaparte tinguera un carrer a Madrid», «o que Francisco Tejero o el general Armada tingueren un carrer a València». «Llavors, per què Joan Fuster té carrers en molts municipis valencians quan és l’ideòleg d’un fals concepte de Països Catalans que nega la identitat valenciana com a poble?». Aquesta última publicació l’esborraria hores més tard, tot i que se’n conserven captures de pantalla.
El missatge contrastava amb la proposta constructiva simulada per Grau al ple municipal. Això és el que va fer que l’alcalde Gómez se sentira «enganyat i utilitzat» per part del regidor ultradretà. Explica l’alcalde que, una vegada la notícia va transcendir als mitjans i les xarxes van reaccionar, «el primer que vam fer va ser proposar una moció per nomenar la casa de la cultura del poble amb el nom de Joan Fuster, però en sentit igualitari, perquè durà el seu nom complet, Joan Fuster i Ortells». L’alcalde, a més a més, tal com explica, farà coincidir aquest nomenament amb el centenari de l’intel·lectual de Sueca, que va nàixer el 1922. Dijous passat es va convocar un ple extraordinari en què es va aprovar, amb el vot de tots els partits i l'abstenció de Vox, portar a comissió la revocació de l’acord del ple que va aprovar el canvi de nom de l’avinguda Joan Fuster. Una vegada la comissió ho estudie, la moció tornarà al ple, que podria rebutjar-la si n'hi ha la majoria suficient. En aquest cas, Joan Fuster mantindria el nom de l’avinguda i, a més a més, donaria també el seu nom al centre cultural de Massamagrell. «És el que volem», diu l'alcalde Paco Gómez.
Gómez també és preguntat per com va rebre les reaccions de la premsa i les xarxes socials. Reconeix que va llegir missatges desagradables i rebutja les pintades que s’han fet a Massamagrell arran d’aquests fets. La façana de la casa de la família Senent, així com també el portal del pare del regidor del PP Miguel Bailach, han aparegut amb esvàstiques i amb l’emblema de Vox, si bé en desconeixen l’autoria. «No sabem si les pintades són cosa de Vox o de radicals que ens volen vincular amb Vox», diu el líder local dels populars, que s’inclina més per la segona opció. L’alcalde, al seu torn, nega haver rebut cap pressió per part dels líders del PSPV-PSOE, si bé és cert que persones destacades del partit, com ara el ministre de Transports José Luis Ábalos o el conseller valencià d’Hisenda Vicent Soler l’han felicitat per la rectificació de mantenir l’avinguda dedicada a Fuster.
“Señalémoslos” era lo que hacían los nazis a los judíos para acosarlos. Lo mismo que hizo ETA.
— Miguel Bailach (@Bailach) November 2, 2020
Hoy hemos sufrido ese señalamiento. La casa de mi padre aparecía con pintadas que he denunciado ante la @guardiacivil a los que agradezco su atención#NOaLosRadicales#EsteNoEsElCaminopic.twitter.com/ugn00OlZwj
L’alcalde, que va poder parlar amb el fill d’Enrique Senent, va rebre el missatge que la família del regidor desaparegut estava molt dolguda amb la utilització política que se n’havia fet. «No els sembla bé el canvi de nom de l’avinguda», explica Gómez. «El regidor de Vox s’ha aprofitat de la situació i de la figura d’Enrique per aconseguir uns objectius distints als que plantejava al ple», lamenta Miguel Bailach, qui reconeix que «ningú no ha expressat cap problema amb el fet que Fuster tinga una avinguda al poble, més enllà que ens agrade més o menys la seua ideologia. Hi ha músics amb qui no estic d’acord políticament, però no per això deixe d’escoltar-los», diu a mode d’exemple.
Després de l’episodi polèmic, i si tot va com es preveu, l’únic regidor de Vox es quedarà sol a Massamagrell defensant que el poble no guarde cap record a l’intel·lectual de Sueca. De fet, la seua estratègia provocarà que Joan Fuster mantinga la seua avinguda i, a més a més, que el centre cultural duga el seu nom.