A final de setembre Yoshiro Mori, cap de l’organització dels Jocs Olímpics de Tòquio, va passar a l’ofensiva. “Ja hem pres la ferma decisió que els Jocs de l’any que ve se celebraran, passi el que passi”, va dir Mori. Unes declaracions que gairebé semblaven una súplica.
En vista de la pandèmia del coronavirus, els japonesos s’han tornat extremadament escèptics. Segons les enquestes, una clara majoria ja no vol els Jocs, ajornats fins a l’estiu del 2021.
Els organitzadors han generat aquesta actitud contrària dels ciutadans anunciant un pla d’estalvi. Pretenen fins i tot fer retallades en el relleu de la torxa olímpica. En total, la gent de Mori vol estalviar uns 280 milions de dòlars, prop d’un 2% del pressupost oficial per a l’organització de l’acte.
A més, els planificadors olímpics han donat als Jocs un significat totalment nou: la victòria davant el coronavirus. “Si es poden celebrar els Jocs de Tòquio, l’esdeveniment serà una demostració que hem superat una de les pitjors catàstrofes que ha patit mai la humanitat”, va anunciar Mori.
Tot i així, Mori no ha pogut impedir que les Olimpíades dividissin el país. Molts ciutadans consideren que l’espectacle, amb un cost milionari, és un desencert enmig d’una crisi econòmica. Contràriament, al país hi ha una elit que no vol renunciar-hi de cap manera. El primer ministre, Yoshihide Suga, al càrrec des del setembre, ha declarat que Tòquio 2020 és una prioritat.
Per a molts, suspendre’ls definitivament seria una vergonya nacional. Més que res perquè l’economia japonesa fa anys que està estancada, entre altres coses, a causa de l’envelliment de la població, mentre que la veïna Xina prospera a bon ritme i la puixant Corea del Sud creix econòmicament amb força.
“Els nacionalistes veuen el Japó com l’actor hegemònic natural de l’Àsia”, diu Masaaki Ito, professor de la Universitat de Seikei, a Tòquio, i expert en el nacionalisme nipó. Si Tòquio hagués de cancel·lar els Jocs per segona vegada des del 1940, el Japó no seria l’escenari de la celebració de la victòria davant la pandèmia. En canvi, aquest paper recauria precisament en la Xina, el país rival. L’any 2022 està previst que se celebrin els Jocs Olímpics d’hivern a Pequín.
Els responsables olímpics de Tòquio tenen pensat convertir en el tema central de la cerimònia d’obertura dels Jocs, prevista per a final de juliol del 2021, la lluita internacional contra la COVID-19. Al final de l’espectacle –i, per tant, a l’inici dels Jocs Olímpics de Tòquio– se situaria simbòlicament la derrota de la pandèmia. Per a Yoshiro Mori això suposaria una gran alegria, perquè una celebració victoriosa contra el virus és de molt bon comercialitzar.
Mori té el suport dels nacionalistes. Durant anys els organitzadors han fet campanya amb eslògans como “Japó, lluita!”. I no és únicament Mori, president del Comitè Organitzador de Tòquio i ex-primer ministre del Japó, que forma part d’un grup ben connectat de patriotes. També el primer ministre Suga i el seu predecessor, Shinzo Abe –juntament amb un bon nombre de diputats conservadors, acadèmics i directius d’empreses– pertanyen a l’organització nacionalista Nippon Kaigi. A més, la influent governadora de Tòquio, Yuriko Koike, també ha estat vicepresidenta de l’organització, el lema de la qual és: “Construir un país que tingui orgull”.
Els conservadors volen relativitzar els crims del Japó durant la Segona Guerra Mundial i reformar la constitució pacifista de postguerra, que encara ara prohibeix al país participar en accions de guerra. A més, propugnen el rearmament militar.
Oficialment, el Comitè Organitzador de Tòquio afirma que no té vinculacions amb Nippon Kaigi. Segons el sociòleg Masaaki Ito, però, no cal que hi tingui un contacte directe perquè l’organització insereixi les seves idees al moviment olímpic. “Al Japó ja fa temps que el nacionalisme té un paper important en els esdeveniments esportius internacionals”.
Això es pot veure clarament, per exemple, en el material didàctic que els organitzadors dels Jocs distribueixen a les escoles. Un capítol de l’“abecé dels Jocs Olímpics i Paralímpics” tracta detalladament sobre els descobriments del Japó, com ara una màquina d’encordar raquetes de tenis. Porta per títol “La qualitat del Japó que s’estén pel món”.
Torsten Weber, historiador de l’Institut Alemany per als Estudis Nipons de Tòquio, ha analitzat nombroses exposicions sobre els Jocs Olímpics que s’han fet als museus més grans del Japó. Weber diu que en aquestes institucions, com passa amb el material didàctic, s’hi entreveuen els objectius polítics: “Fins i tot als comentaris sobre la història hi traspua molt clarament un sentiment d’orgull i nacionalisme”.
En última instància, els nacionalistes podrien salvar els Jocs Olímpics de Tòquio malgrat el mal ambient. A la primavera els organitzadors ja van dubtar molt abans d’ajornar l’esdeveniment esportiu a causa de la pandèmia. I no van cedir fins que esportistes i comitès olímpics d’altres països no van oposar-se a la cita del 2020.
Traducció d'Arnau Figueras