País Valencià

Contents, ‘ma non troppo’

Avui, 13 de novembre, fa 2.000 dies de les eleccions que van posar fi a dues dècades de govern del PP al País Valencià. Després de cinc anys i mig de gestió, les entitats i els moviments socials que van contribuir a dur l’esquerra fins a la Generalitat i que s’hi senten afins fan un balanç positiu no exempt de crítica. EL TEMPS n’ha conversat amb una vintena per conèixer els seus punts de vista.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Tot just després de signar el primer Acord del Botànic, l’11 de juny de 2015, els tres protagonistes principals —Ximo Puig, Mónica Oltra i Antonio Montiel— van fotografiar-se amb alguns representants dels moviments cívics. Era una manera d’agrair-los l’esperit reivindicatiu que havien mantingut viu durant 20 anys. Al capdavall, n’eren coautors del canvi.

Quatre anys i un dia després, el 12 de juny de 2019, al castell de Santa Bàrbara d’Alacant, els moviments socials no van aparèixer a la foto de família de l’Acord del Botànic II. Tampoc no hi era Montiel, el líder de Podem en el primer pacte, qui havia remarcat la necessitat de sotmetre la gestió botànica a una “auditoria ciutadana” que mai no va concretar-se.

Aquest 13 de novembre, es compleixen 2.000 dies de la victòria de l’esquerra al País Valencià. Per a molts va ser com assistir a la caiguda del mur de Berlín. Els col·lectius crítics amb el PP van entendre que s’obria una finestra a través de la qual entraria aire fresc i per fi podrien interlocutar amb els governants.

2.000 dies després d’aquells comicis és hora de fer-ne balanç. Quina nota li posen les organitzacions que se’n poden considerar afins? Hi ha una satisfacció moderada amb notes de desencís. Es valora l’esforç per millorar els serveis públics, el foment dels drets socials, la transparència i el tracte accessible, però, alhora, impera una desesperança creixent per la no resolució de peticions clàssiques de totes aquestes entitats.

Els grans afavorits

Sanitat, educació i les polítiques inclusives han estat les àrees més privilegiades pel Botànic. Alfons Polo, de l’Associació Ciutadana per a la Promoció i Defensa de la Sanitat Pública al País Valencià (Acdesa PV), afirma que ens trobem davant “el millor Consell que hem tingut mai”. Es felicita pel “pas a la gestió pública de l’hospital de la Ribera”, és a dir, la no renovació de la concessió que hi tenia Ribera Salud, “una reversió que també es produirà l’any 2021 a Torrevella”.

Polo diu que “tampoc no podem obviar avenços com la universalitat del sistema sanitari, l’eliminació de part del copagament farmacèutic o la millora del sistema de dependència, entre d’altres”, per bé que hi percep problemes de comunicació entre ells i la Conselleria, així com al si del departament: “El mestissatge no ha funcionat com caldria, molt dels màxims responsables de la Conselleria provenen de fora del sistema, massa llocs de gestió han estat ocupats per gent amb fidelitat als partits o sindicats, sense prou capacitació tècnica”. Al seu parer, resulta fonamental “enfortir l’atenció primària i comunitària” i “pal·liar les llistes d’espera, sense oblidar el sector sociosanitari, durament colpejat per la pandèmia que patim”, a més de “posar fi a la precarietat laboral, millorar el sou i la productivitat del personal, l’exclusivitat i una flexibilitat laboral major, amb un model més àgil i transparent”. 

La consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Ana Barceló, a l'hospital de campanya d'Alacant.

“Estàvem fatal, el canvi ha sigut molt positiu”, subratlla Emilio García, coordinador de la Plataforma en Defensa de les Persones en Situació de Dependència del País Valencià. “La consellera Mónica Oltra ha revertit els copagaments i ha retornat moltes de les minoracions dutes a terme el 2012 amb motiu de les retallades”, explica. I és que les persones amb un grau de dependència 3, el més elevat, van passar de rebre 400 euros mensuals a només 36.

Emilio García: “Oltra ha revertit els copagaments i ha retornat moltes de les minoracions dutes a terme amb les retallades de 2012”

“També s’han reduït les llistes d’espera i s’ha introduït la figura de l’assistent personal”, afegeix, “però l’Estat continua lluny d’assumir el 50% de la dependència, tal com va determinar la Llei; hi abona menys del 12%, el 88% i escaig restant recau sobre la Generalitat”. Entre els punts negatius, l’absència de pressupost per implementar la Llei de serveis socials aprovada pel Consell l’any passat. “Ens diuen que, a causa de la taxa de reposició imposada al seu dia pel ministre Cristóbal Montoro, fins 2023 no hi haurà la ràtio de funcionaris necessària per gestionar-la com cal”, apunta García, que també desitja que les residències privades passen a mans públiques “per millorar-ne l’atenció als residents i les condicions laborals dels treballadors”.

Pel que fa a l’ensenyament, la lectura és igualment positiva. “S’estan fent passes que centren la mirada en l’escola pública, tot i que algunes d’elles s’aturen als tribunals, com hen vist recentment amb els concerts de batxillerat”, exposa Josep Albiol, president de la Confederació d’AMPAs Gonzalo Anaya. “Hi havia moltíssimes mancances, proveníem de dues dècades en què l’ensenyament públic no havia estat una prioritat, ara hi ha un paradigma d’ensenyament inclusiu i equitatiu”, observa, “però trobem a faltar més agosarament, una aposta encara més clara per l’escola pública; la superació de la concertació podria ser molt més contundent que no ho ha estat fins ara”.

Albiol saluda “la reducció de les ràtios, de 30 de 25 alumnes, l’ampliació de les plantilles docents, el programa Xarxa Llibres, les aules gratuïtes de 2 anys, l’increment de les ajudes de menjador escolar i un decret de plurilingüisme que posa en valor les llengües, en especial el valencià, a l’hora de vehicular l’ensenyament”. No obstant, entre d’altres coses, troba a faltar “infraestructures millors i sostenibles, més estabilitat a les plantilles de determinades zones de l’interior i del sud d’Alacant, avançar en la gratuïtat de l’ensenyament de 0 a 18 anys i un increment del pressupost que permeta arribar al 8% del PIB que recomana la UNESCO”. Ara mateix, fins i tot es troba per sota de la mitjana europea, que és del 4,7%. Albiol agraeix la “comunicació fluïda, quasi diària” amb l’Administració.

El conseller d'Educació, Vicent Marzà, al costat de la vicepresidenta Mónica Oltra en una escola de Paiporta (Horta). / Europa Press

El president d’Escola Valenciana, Natxo Badenes, té clar que el Botànic “ha significat un avenç per a la llengua”, que resumeix en alguns aspectes: “La reobertura de la radiotelevisió pública, l’Oficina de Drets Lingüístics, la Llei de plurilingüisme, la creació del Consell Social de les Llengües i l’oferta pública cultural en valencià a través de l’Institut Valencià de Cultura”. No obstant, detecta “retards en l’aplicació del requisit lingüístic, la recriprocitat amb TV3 i IB3, una llei d’igualtat lingüística i la incorporació a l’Institut Ramon Llull”. A les escoles, diu Badenes, “l’oferta educativa en valencià ha passat del 30% al 52% en només cinc anys”, per bé que hi percep un “suport insuficient” a professorat, centres i famílies.

“A anys llum del Govern anterior”, afirma Teresa Díaz, responsable de comunicació del col·lectiu Lambda. L’associació destaca la creació de l’oficina integral Orienta, un servei públic d’assessorament, i la “fita històrica” que ha representat l’aprovació de la Llei d’igualtat LGTBI i la de la Llei d’autodeterminació de la identitat de gènere, coneguda com a Llei trans. “Queda molt a fer quant a la plena inclusió social de les persones LGTB+, especialment dels sectors més vulnerables: migrants, persones amb VIH-sida i majors i menors d’edat”. La nota global: “Progressa adequadament”.

Amàlia Alba: “L’eficàcia del Pacte contra la Violència de Gènere i Masclista és qüestionable, encara no s’han posat en pràctica mesures importants”

Amàlia Alba, de la Federació de Dones Progressistes, agraeix que el Botànic ­­­—“un Govern que s’autoproclama feminista”— haja posat “les persones al centre de la política”. Li posa un 7,5. “S’està demostrant que hi havia una altra manera de governar”, sosté Alba, que posa l’èmfasi en “les unitats d’igualtat a tots els departaments de la Generalitat, el Llibre Violeta de la Funció Pública, la creació de la Xarxa de Centres Dona Rural, el Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i Masclista, i les oficines d’assistència a les dones que en són víctimes”. Amb tot, considera que “l’eficàcia del Pacte és qüestionable”, ja que “encara no s’han posat en pràctica mesures importants”. A Alba li satisfà, també, “que el president del Consell es mostre partidari d’abolir la prostitució”, un requisit essencial per “garantir una igualtat real”.

“Hi ha un avenç enorme en drets socials que ha sepultat la corrupció preexistent”, explica Ramón Alcañiz, un dels Iaioflautes més actius. “Es nota la preocupació pels serveis públics, en especial la sanitat, però falta més inversió en vivenda pública i que s’aturen d’una vegada els desnonaments amb infants”, rebla. Encara que ell remarca el salt endavant que significa la renda valenciana d’inclusió, hi veu “manca d’informació per accedir-hi”. I repara en un altre col·lectiu oblidat: el dels discapacitats intel·lectuals. En conjunt, la nota és alta: “Un excel·lent pel canvi i un notable per la gestió”.

Llums i ombres

“Esperàvem que aquest Govern reconeguera les possibilitats i aportacions de la fórmula cooperativa com a model empresarial i d’emprenedoria, destinant-hi recursos que capgiraren la tendència decreixent iniciada en 2008”, explica Emilio Sampedro, president de la Federació Valenciana d’Empreses Cooperatives de Treball Associat (Fevecta). “La valoració general és positiva, mitjançant actuacions com ara Fent Cooperatives hem aconseguit una visibilització més gran”, explica, “unes mesures que han anat acompanyades de més esforç pressupostari per a la seua promoció i foment”. Entre els reptes pendents, Sampedro assenyala “la plena incorporació de les cooperatives al diàleg social”. Per això reivindiquen “el desenvolupament, des d’aquesta perspectiva, de la Llei de participació i col·laboració institucional”.

Eva Martínez: “El PSOE és passat, una rèmora evident, passen els anys i són incapaços de fer-hi passes valentes”

Un 6,5. Aquesta és la nota “massa generosa” que li posa Eva Martínez al Botànic. Com a representant d’ATTAC (Associació per la Taxació de les Transaccions i per l’Ajuda als Ciutadans), subratlla el “canvi” de la “corrupció estructural” a “una altra manera de governar i de retre-hi comptes”. En aquest sentit, “la Conselleria de Transparència i la creació de l’Agència Valenciana Antifrau constitueixen dos dels avenços més significatius”. Hi ha més interlocució amb el Consell, diu Martínez, qui tanmateix lamenta els “entrebancs” per obtenir la renda d’inclusió. També retreu al Botànic el projecte d’ampliació del Port de València per l’afecció ambiental que comportaria, així com la manca de desenvolupament de la Llei d’ordenació, del territori, urbanisme i paisatge (LOTUV). “Cal passar de la lletra a l’acció”, opina ella, que apunta cap a un responsable clar: “El PSOE és passat, una rèmora evident, passen els anys i són incapaços de fer-hi passes valentes”.

“Un ‘progressa adequadament’ amb molts matisos”, contesta Carlos Arribas quan se li demana per la seua nota al Botànic. “Ha quedat clar que la política ambiental no és una prioritat absoluta”, afirma. Arribas és portaveu d’Ecologistes en Acció del País Valencià i lamenta els “avenços escassos” quant als residus i els abocadors. “S’ha aprovat el nou Pla integral de residus (PIR) però pràcticament no s’ha aplicat: la recollida selectiva de matèria orgànica, que ja havia de ser generalitzada, és mínima, i el model continua reposant sobre les grans macroplantes”. Arribas també esperava un compromís superior del Botànic amb les energies renovables, en què “continuem a la cua de l’Estat”, i que ja s’hagueren redactat les normes de gestió de tots els espais inclosos a la Xarxa Natura 2000. Des del punt de vista territorial, es felicita per l’aturada de les requalificacions, per la Llei de l’Horta de València i pel Pativel (Pla d’acció territorial de la infraestructura verda del litoral), però censura el decret que “s’ha tret de la mànega el Consell” per “agilitar la tramitació de llicències urbanístiques, deixant aquesta tasca, que fins ara només realitzaven funcionaris, en mans d’empreses externes”, una modificació “realment perillosa”.

Carles Peris, de la Unió: “S’han abandonat les polítiques agràries i ramaderes, tenim una consellera d’iniciativa zero”

“El balanç general del Govern valencià té bastants més aspectes positius que no la gestió agrícola en concret”, respon Carles Peris, secretari general de la Unió de Llauradors i Ramaders. “S’han abandonat les polítiques agràries, la Conselleria ha retallat les seues partides en favor de les dedicades al medi ambient”, assevera Peris. “No ens sentim escoltats”, es plany, “no entenem aquest menysteniment ara que, en temps de crisi, hem demostrat que som un sector clau”. En el memorial de greuges, “el no desenvolupament de la Llei d’estructures agràries, la necessitat d’unificar els criteris ambientals per anar implantant noves explotacions ramaderes, la renúncia a disposar d’un lobby citrícola a Brussel·les... “A més, el mestissatge de la nostra Conselleria és el que funciona pitjor, un problema que paguem els agricultors”.

I és que la titular del departament, Mireia Mollà, de Compromís, no té bona sintonia amb el socialista Francisco Rodríguez Mulero, secretari autonòmic d’Agricultura. “Tenim una consellera d’iniciativa zero en agricultura i ramaderia, escolta el sector però no aplica res del que se li recomana”, expressa Peris. “Sabem que l’emergència climàtica és molt important, però abans de fer la Llei de canvi climàtic que s’ha anunciat, convindria que la consellera trepitjara més el territori i en coneguera les particularitats, no siga cas que després no puga aplicar-la”, avisa. “Malgrat la proximitat ideològica, no ens sentim representats per aquesta consellera, no pot governar des d’un despatx.”

La consellera d'Agricultura, Mireia Mollà, en una visita a l'Albufera de València

Jordi Marín, un dels coordinadors del Fòrum de la Nova Ruralitat, parla d’un “canvi aclaparador”que pivota sobre la “transparència”. “Com a docent, veig una transparència total a l’hora d’adjudicar-ne les vacants, s’han acabat els temps de l’endollisme”, remarca.

Jordi Marín: “La nota global del Botànic seria un 7, però quant a la ruralitat, no passaria del 4”

“La nota global del Botànic seria un 7, però quant a la ruralitat, no passaria del 4”, opina Marín des dels Ports. En aquest àmbit detecta millores educatives —“noves línies de batxillerat, execució de centres nous i reformes d’uns altres”—, però un “estancament” en transport públic. “D’altra banda, l’Agència Valenciana Antidespoblament (Avant) té una dotació minsa i poca efectivitat, sembla un brindis al sol: un dels seus objectius era fer arribar els caixers electrònics als pobles i hi continuem esperant... Posar tots els ous a la cistella del turisme rural no ens sembla encertat, però és el que està passant”. Segons Marín, l’anunci d’una deducció fiscal per residir en municipis despoblats, és ruralwashing. “No volem bonificacions fiscals, sinó consolidació de drets i una descentralització efectiva, com ja hem començat a percebre a l’àrea cultural”.

Susana García, de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) d’Alacant, és taxativa: “Un suspens”. “No hem vist avenços, no hi ha un parc públic de vivenda, la demanda és brutal i encara ho serà més, ja que molta gent està a punt de quedar-se al carrer”, alerta. “Amb ajuntaments com el d’Alacant, amb un alcalde del PP, no podem parlar si no és a través d’accions presencials, però en el cas de la Generalitat, més enllà de fotos en barris marginals, veiem ben poca cosa.” Al seu parer, urgeix “incrementar de manera considerable el parc públic de vivenda” davant una situació econòmica que amenaça de deixar molta gent sense el seu habitatge. “Esgotada la moratòria arrendatícia de sis mesos, com s’ho faran els que han estat acomiadats,  han vist reduïda la seua jornada laboral o continuen sota els efectes d’un ERTO?”, es pregunta.

Assignatures pendents

Anna Oliver, la primera dona que presideix Acció Cultural del País Valencià (ACPV), fa una valoració general positiva, producte de “l’obertura, el diàleg i el cessament de la persecució... Costa de dir-ho, però celebrem la normalitat democràtica que per fi vivim”. Dit això, Oliver no se n’amaga. Malgrat que calia “enderrocar l’edifici anterior per construir-ne un de nou”, ella esperava “un canvi major”. Esperava, en definitiva, “un reforçament de l’autogovern, més convicció en les possibilitats del país”. De les principals fites encara no aconseguides, n’esmenta “la competència lingüística de la funció pública i la reciprocitat entre À Punt, TV3 i IB3, una competència del Govern espanyol per la qual el Consell hauria de fer força”. Oliver sap “què significa governar per al conjunt del país, per a totes les sensibilitats, però nosaltres també treballem pel bé comú”. “Els posaria un bé, un progressa adequadament, però sorprèn la falta de consciència de país en qüestions com la COVID-19, en què la transmissió de dades, el xat i l’enquesta de la investigadora Nuria Oliver estaven només en castellà”.

Des d’Elx, Josep Escribano, en nom de l’associació El Tempir, cita l’“infrafinançament” com una llosa que coarta moltes de les millores possibles i reclama més “sensibilització i mobilització” ciutadana. Observa amb “satisfacció” aquests primers 2.000 dies botànics, però en qüestions lingüístiques hi retreu un excés de “tebior”. “La Llei de plurilingüisme no cobreix les expectatives d’impuls i millora que requereix l’ensenyament en valencià; la regulació de la competència lingüística dels funcionaris pot obrir la porta a exempcions en l’àmbit sanitari; no s’ha posat fi a l’exempció de valencià al Baix Segura ni s’ha previst cap acció específica a la comarca. En definitiva, no hi ha una política lingüística zonificada ni sectorialitzada”, enumera Escribano.

Josep Escribano: “El Consell ha d’escoltar més el teixit associatiu que treballa per la llengua i la cultura”

Tanmateix, tot i que d’una banda destaca que “la Conselleria d’Educació no ho ha tingut fàcil amb organismes d’un sistema judicial a la contra”. També ha trobat a faltar “convenis amb els col·legis notarials per accedir a les escriptures públiques en valencià sense demora”. “El Govern hauria d’escoltar més el teixit associatiu que treballa per la llengua i la cultura, i ser més sensible a les seues demandes.” Potser per això li posa un “necessita millorar” en matèria lingüística. “Encara esperem la recepció de TV3 al País Valencià, la Llei d’igualtat lingüística i una millora del finançament d’À Punt”, lamenta.

Un “canvi de 180 graus”, diu Carlos Amador, d’Actors i Actrius Professionals Valencians (AAPV). “Hi ha molta més sensibilitat cap a les arts escèniques, pressupostàriament s’ha notat bastant”, assegura, “i les persones que hi estan al capdavant ens escolten molt”. El principal però té veure amb una “Administració anquilosada, farcida de burocràcia, que ho complica tot”. En concret, fa referència a l’Institut Valencià de Cultura (IVC).

Manolo Miralles, president del Col·lectiu Ovidi Montllor, està content pel “respecte i reconeixement institucional a la música en valencià, cosa que mai no havia succeït”, però parla de “regust agredolç”, que guarda en relació amb “unes expectatives potser massa elevades”. Esperaven més del Botànic en matèria cultural: “És incomparable amb l’etapa anterior, però no ens sembla prou amb allò merament imprescindible”. D’ací la nota tan ajustada: un 5,5. “El foment de la llengua no és el que caldria, i per tant, la cultura se’n ressent”, diu. “Falta una implicació més clara en favor de la cultura en valencià”. Per acabar, llança un lament per la poca valoració de la música popular al costat de les arts escèniques o un altre tipus de música, que atribueix a “un problema d’ideologia cultural”.

José Ignacio Pastor: “Cal més decisió i més complicitat amb la societat valenciana progressista”

A l’Associació Ciutadania i Comunicació (Acicom) tampoc no n’estan entusiasmats. “La nota no superaria el 6; progressa però necessita millorar”, diu José Ignacio Pastor. “Teníem unes altres expectatives creades”, admet. “Cal més decisió i més complicitat amb la societat valenciana progressista”, anota. Pastor voldria una “regulació, impuls i desplegament de la tercera pota d’un sistema comunicatiu democràtic: els mitjans comunitaris”. També agrairia “la creació d’una agència pública de notícies valenciana, la creació del Consell Valencià de l’Audiovisual i la reciprocitat entre l’espai comunicacional català-valencià-balear”. Sobre À Punt, fa un balanç “positiu”, però desitja “una redacció integrada més efectiva”, per la qual té dipositades moltes esperances en el nou web, i el “compliment efectiu del llibre d’estil”.

“És el millor Govern valencià que he vist”, apunta Juan Luis Porcar, del Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Castelló. Li’n posa un 7. En el seu camp d’actuació, destaca l’“ambiciosa” Llei de memòria democràtica, “que va més enllà de l’estatal quant als compromisos amb la justícia internacional, l’impuls a les exhumacions, l’atenció a les víctimes i en àmbits com la desaparició de la nomenclatura i la simbologia franquistes”. Ara bé, “la inversió en recursos humans és insuficient i això està repercutint a l’hora de crear el banc d’ADN que se’ns havia dit i en l’acceleració de les exhumacions”.

La consellera Rosa Pérez Garijo en una exhumació de víctimes del franquisme, l'àrea del seu departament que més s'esforça a potenciar

Finalment, Lourdes Miron, presidenta de la Coordinadora Valenciana d’ONGD, deixa clar que “veníem de mínims pressupostaris i el nou Consell va demostrar de seguida el seu compromís amb la cooperació i la solidaritat”. La sintonia és òptima, tal com ho demostra la signatura, en 2019, de l’Acord per una política de cooperació transformadora, subscrita per tots els partits amb representació a les Corts, “cosa que blinda les polítiques de cooperació al marge de qui guanye les eleccions”. El retret és el de sempre: “L’excessiva burocràcia, la rigidesa de les normes i la complexitat dels procediments dificulten posar fi a la pobresa”, motiu pel qual demana “una reforma del sistema de cooperació que prioritze les persones i no deixe ningú enrere.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.