“Abordar la reconstrucció social i econòmica”. Amb aquest objectiu en l’horitzó es va presentar dimecres passat la Llei de pressupostos generals de l’Estat per al 2021, els primers que, previsiblement s’aprovaran des de 2018, encara en temps de Mariano Rajoy. És tracta d’uns comptes extraordinaris. Ho són per la insòlita situació pandèmica que travessem i ho són també pel bazuca financer que suposa la injecció des de la Unió Europea de 27.000 milions d’euros. En la línia marcada pels organismes internacionals, els primers comptes pactats per PSOE i Unides Podem aposten per unes polítiques expansives que persegueixen reforçar els malmesos serveis socials. És el nou paradigma post-COVID-19. “Aquests no són uns pressupostos normals, a l’ús, per això cal ser prudents amb totes les comparacions”, va assegurar la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, abans d’entregar els comptes al Congrés dels Diputats, on ara hauran de passar el sedàs de la resta de grups parlamentaris. Els pressupostos del govern bipartit preveuen despeses per 456.073 milions d’euros, dels quals 239.765 es destinaran a despesa pública.
Pel que fa a les inversions territorialitzades, els comptes per al 2021 deixen un sabor agredolç. Per a tots tres territoris hi ha increments substancials en les partides, però en alguns casos no donen satisfacció a les aspiracions dels diferents governs. En conjunt, els territoris de parla catalana sumen 3.464 milions d’euros, la qual cosa significa una inversió per habitant de 256,6 euros, una xifra molt pròxima a la mitjana estatal, que és de 257,8 euros (vegeu gràfic).
CATALUNYA
Catalunya és el territori que a primera vista surt més ben parat de la inversió regionalitzada que es preveu de cara al 2021 amb 1.999 milions d’euros. Això suposa un increment del 48,1% respecte dels últims pressupostos aprovats, el 2018. Significa, doncs, una inversió per habitant de 260,4 euros, una xifra que està una mica per sobre de la mitjana del conjunt de l’Estat. Només Andalusia, amb una inversió de 2.146 milions d’euros rep una partida més alta.
Tot i això, no tot són flors i violes. En absolut. Si les xifres es miren en percentatges i no en números absoluts, els somriures es torcen. Les magnituds s’incrementen però no estan a l’altura del pes poblacional i econòmic del Principat. Així, del conjunt d’inversions territorialitzades, Catalunya rebrà el 16,5% del total. El percentatge, és cert, és el més alt dels últims anys (el 2018 va rebre el 13,3% i va marcar un mínim en aquest mil·lenni el 2015, quan es va quedar en un pírric 9,5%), però és una quantitat inferior al pes d’aquest territori en el conjunt del PIB, que el 2019 era del 19%. A més, la inversió per a Catalunya per al 2021 és menys ambiciosa que la programada per al 2019, que suposava el 16,8% del total. La dotació pressupostària, per contra, sí que està per sobre del seu pes poblacional, que és del 16,2%. Amb tot, a aquests 1.999,3 milions d’euros caldria, segons va recalcar la ministra Montoro, sumar 200 milions d’euros previstos en el capítol 7 del Ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana. Amb aquesta quantitat es donaria compliment a la disposició addicional tercera de l’Estatut d’autonomia, que estableix que Catalunya ha de tenir unes inversions equivalents al seu PIB. D’altra banda, en la preassignació de fons europeus de recuperació a Catalunya li han correspost 596 milions d’euros dels 18.793 milions adreçats a les autonomies.
PAÍS VALENCIÀ
Al País Valencià els Pressupostos Generals del 2021 han estat rebuts amb satisfacció per la Generalitat. Per al conseller d’Hisenda, Vicent Soler, representen “un punt d’inflexió en la inversió del Govern en la Comunitat Valenciana”. La partida destinada al País Valencià és de 1.578,5 milions d’euros. Es tracta de la quarta autonomia que més fons rep, per darrere d’Andalusia, Catalunya i Madrid. A aquesta quantitat, caldria sumar-hi els 414 milions d’euros procedents del fons de la Unió Europea. Siga com siga, els 1.578,5 milions suposen un increment del 113% respecte del darrer pressupost aprovat, el 2018, en què s’assignaren 742 milions d’euros.
L’increment aproxima la partida pressupostada a una de les aspiracions reiterades pel Botànic cada any: que la quantitat assignada equivalga al pes poblacional. En aquest sentit, s’aproxima més que mai, però no aplega. En aquests comptes, el País Valencià s’enduu el 9,6% del total; el País Valencià representa el 10,6% de tota la població espanyola. Assolir aquesta fita era una de les condicions que Compromís havia posat per donar llum verda als comptes. Siga com siga, és l’ocasió en què el País Valencià s’ha quedat més pròxim a assolir aquesta xifra.
El gust és més amarg si es mira la inversió per habitant: 232,7 euros, això són 25 euros menys que la mitjana. Als gestors públics valencians tampoc no els ha acabat de fer el pes la inversió per al Palau de les Arts: s’hi ha previst invertir 895.700 euros, una xifra més alta que els exercicis anteriors, però ridícula en comparació amb el que s’adreça al Teatre Reial de Madrid o al Liceu de Barcelona. En canvi, tothom ha rebut amb els braços oberts la condonació del deute per la Copa de l’Amèrica, un compromís que Pedro Sánchez havia adquirit de Ximo Puig. A la Conselleria d’Hisenda han rebut de forma molt positiva també el fet que aquests comptes recullen un increment del finançament per a la dependència, que passarà del 12% al 34%.
BALEARS
El Projecte de llei de pressupostos de l’Estat per al 2021 ha caigut com una galleda d’aigua freda en el govern de Francina Armengol. Les Illes rebran 201,6 milions d’euros en inversions. Són 50 milions més que el 2018, però la xifra no satisfà ningú. Només a Navarra i la Rioja s’adreça una quantitat més minsa. Les xifres no milloren si es mira la inversió per habitant: 175,4 euros, quan la mitjana estatal és de 257,8 euros. Crida l’atenció, a més, que d’aquests 201,6 milions, 188,4 aniran destinats a dues infraestructures: els ports i els aeroports.
De fet, si el Govern espanyol invertira segons la mitjana estatal per habitant, els comptes acordats per PSOE i Unides Podem haurien de destinar-hi 296,34 euros, una xifra molt més alta que la consignada actualment. Només pel que fa a l’assignació de fons europeus, les Balears millora un poc la seua posició, en tenir preassignats 133 milions d’euros que han d’invertir-se en projectes mediambientals, de rehabilitació d’habitatge i transició energètica.
A la vista de les xifres, la resposta del Govern ha estat contundent. “És una errada persistir en una inversió insuficient per part de l’Estat”, va assegurar la consellera d’Hisenda, Rosario Sánchez, l’endemà que Montero presentara el projecte. L’executiu d’Armengol censura amb vehemència que l’executiu de Sánchez no haja complit allò que estableix el Règim Especial de les Balears (REB), que en principi obligava l’executiu de Madrid a dissenyar uns pressupostos que deixaren les Illes en la mitjana estatal.
• LA TRADICIÓ DELS PRESSUPOSTOS MIRATGE
La presentació d’uns pressupostos sempre l’acompanya molt de bombo i platerets. És, al capdavall, la posada de llarg d’un govern, la fulla de ruta dels executius. Reforça i tomba governs, com ja s’ha vist en múltiples ocasions. Els de 2019 van foragitar el primer govern de Sánchez. Però tan important són els números presentats com els executats, per bé que a aquests darrers no se’ls preste ni la meitat d’atenció. Ho recorden insistentment les cambres de contractistes, que es freguen les mans quan es presenten els pressupostos i es llepen les ferides uns mesos després.
En el cas del Govern espanyol, arrossega una llarga tradició d’incompliments. En el cas de Catalunya, la Cambra de Barcelona va calcular que, en el període entre 2013 i 2018, els successius governs espanyols van deixar d’executar 2.200 milions d’euros compromesos als pressupostos. Al País València la Cambra de Contractistes ha calculat que el 2016 el Ministeri de Foment (habitualment el principal braç inversor del Govern espanyol) va executar només el 53,3% del planificat; el 72,4% l’any 2017, i el 68,9% l’any següent. En xifres absolutes, això significa que al País Valencià van deixar d’invertir-se 8.402 milions d’euros que estaven consignats.