Hollywood convertí Errol Leslie Thomson Flynn (20 de juny de 1909-14 d’octubre de 1959) en el bergant simpàtic per excel·lència. Possiblement fou la primera gran estrella global del cine. Errol Flynn tingué molt a veure amb el coneixement internacional de Mallorca. La seva presència a l’illa durant la segona meitat dels cinquanta i l’atenció que despertava ajudà a convertir-la en objecte de desig de les rutilants estrelles mundials del cine i l’espectacle en general.
La vida de Flynn ha estat objecte d’un bon grapat de documentals de televisió i d’un nombre infinit de peces escrites. Ara bé, amb el transcórrer de les dècades d’ençà la seva desaparició, el record de l’estrella s’ha anat esvaint i per a les generacions més joves és gairebé un desconegut. L’any passat, en ocasió dels seixanta anys de la seva mort, poca atenció va merèixer l’efemèride.
Ara, una producció audiovisual mallorquina —que serà distribuïda internacionalment— vol revifar el record de l’estrella de Hollywood que passà llargues temporades a l’illa durant quatre anys. El guionista i director cinematogràfic alacantí Tirso Calera —autor, entre molts d’altres títols, de L’Alqueria Blanca per a la televisió valenciana—, està rodant en aquests moments una pel·lícula documental de la productora illenca Backstage, en col·laboració amb IB3, sobre la vida de Flynn a la Mallorca dels anys cinquanta. A l’obra hi participa, entre molts d’altres, la també estrella hollywoodiana Michael Douglas, que passa —com feia Flynn— llargues temporades a l’illa amb la seva esposa i igualment estrella de Hollywood, Catherine Zeta-Jones.
D’Austràlia a Hollywood
Errol Flynn va néixer a Austràlia el 1909 en una família benestant. Son pare era biòleg i sa mare pertanyia a l’alta societat. Després de l’escola primària els pares el matricularen a un centre de Sidney del que fou expulsat per tenir relacions sexuals amb la filla d’un empleat. Dos quarts del mateix passà al següent. I a un tercer... Els estudis no l’atreien gens ni mica, però el sexe el tornava boig. Així com la idea de córrer aventures. Aconseguí que el contractessin en el correu marítim, però aviat s’hi avorrí. Llavors es posà a recórrer l’enorme país fent feina de qualsevol cosa: pescador, supervisor d’una plantació de tabac, boxejador, capador d’animals... Cercava el seu futur i el trobà als 24 anys. El 1933, es movia pels ambients d’espectacles de Sidney i un productor cinematogràfic es fixà en aquell jove d’aspecte atlètic, guapo, simpàtic i extravertit. Li oferí un paper a una pel·lícula que, quasi ni cal dir-ho, ell acceptà immediatament. Així fou com entrà en el món del cine, participant a la producció australiana d’aquell anyIn the wake of the Bounty, de Charles Chauvel. Havia trobat en la interpretació la feina de la seva vida. Poc després, aconseguí entrar en una companyia de teatre que feia una gira per Austràlia i amb la qual partí cap a Londres. A la capital britànica treballà en diversos projectes teatrals d’un grapat de companyies. Així va ser com algú relacionat amb la productora Warner Bros —una de les grans de Hollywood— es fixà en ell i li oferí un contracte per anar a provar sort a la que ja era considerada com “la meca del cine”.
Una vegada instal·lat a Hollywood, participà com a secundari en dues produccions fins que el 1935 la Warner li encarregà el paper protagonista a El capità Blood, dirigida per Michael Curtiz, qui va ser el responsable de bona part dels millors títols de l’actor. Va funcionar la mar de bé a les taquilles i d’aquesta manera se li obriren les portes per fer de protagonista a un gran nombre de pel·lícules d’aventures —quasi sempre interpretant un personatge simpàtic, intrèpid, bergant i encisador— com Les aventures de Robin Hood(1938), també de Curtiz, o d’altres amb tocs més dramàtics com La càrrega de la Brigada Lleugera (1936), del mateix director, o Van morir amb les botes posades(1941), de Raoul Walsh, per citar només tres de les més conegudes pel·lícules que va fer, entre molts d’altres títols que formen la seva filmografia.
Quan esclatà la Guerra Civil espanyola, Flynn, que ja era un actor molt famós, s’involucrà amb d’altres estrelles de Hollywood en campanyes de suport a la Segona República. Fins i tot viatjà a Madrid el 29 de maç de 1937 per lliurar a la Junta de Defensa de la ciutat 1,5 milions de dòlars recaptats entre els treballadors dels estudis cinematogràfics, així com també visità durant les dues setmanes següents Barcelona i València per donar suport a les institucions republicanes que lluitaven contra els feixistes.
En conjunt Errol Flynn va participar en seixanta-tres films, la majoria com a protagonista, en nou dels quals amb Olivia de Havilland com a primera actriu. El tàndem Flynn-Havilland es feu molt famós i sempre es donà per fet que havien estat parella sentimental. Però cap dels dos ho confirmà, aleshores. Així i tot es convertiren en objectiu preferent de les capçaleres mediàtiques dedicades a les estrelles de Hollywood. Molts anys després, tots dos van confessar que s’havien enamorat però “les circumstàncies”, segons digué ella, feren “impossible” la relació. Amb una altra actriu amb qui la col·laboració també va merèixer molta atenció mediàtica fou Bette Davis, amb qui no hi hagué mai rumors de sexe ni d’amor però sí notícies sobre una bona col·lecció d’insults i bregues entre tots dos durant els dos títols que rodaren junts, cosa que va fer les delícies de la premsa de xafarderies dels astres del cine.
A mesura que l’èxit, popularitat i riquesa de Flynn augmentaven, els excessos de tota mena creixien en paral·lel. No era estrany veure’l seriosament perjudicat per l’alcohol i les drogues —sobretot l’heroïna, a la qual estava enganxat— i protagonitzant escàndols sense aturall. Semblava gaudir de la justa fama de bevedor, seductor obsessiu i viciós que l’acompanyava. Les festes salvatges a les quals assistia i sovint organitzava eren focus de rumors de tota mena, inclosa la seva bisexualitat. A principis dels anys quaranta, ja estava fora de tot control. El 1942, fou acusat de violar dues adolescents. La defensa, en el judici celebrat entre el gener i febrer de 1943, emprà arguments del tipus “és impossible que no gaudissin (sexualment, les dues víctimes), encara que no volguessin” per intentar demostrar la innocència de l’actor. La vista es convertí en un circ, en part de l’espectacle que era la vida de Flynn. Fins i tot s’arribà a crear una plataforma de suport popular a l’estrella. La sentència fou exculpatòria. Va ser tot plegat un gran escàndol, però no l’afectà negativament gens ni mica en la seva carrera professional. I quant a la imatge social, tot el contrari: encara incrementà molt més la fama de seductor de dones atractives i de vividor. Foren els anys que als Estats Units es deia “ets un Flynn” per indicar que un home tenia molt d’èxit entre les dones. Era l’època que tot tipus de rumors l’acompanyaven, com el que assegurava que tocava el piano amb el penis.
Es casà tres vegades —amb Lili Damita (1935-1942), Nora Eddington (1943-1948) i amb Patrice Wymore (1950-1959)—, i en totes les ocasions foren matrimonis tempestuosos. La vida d’excessos de l’actor feia molt difícil mantenir una relació sentimental amb ell. Les bregues amb les esposes es convertiren en part de la quotidianitat conjugal i, per suposat també, en aliment del festival mediàtic que seguia la vida de l’actor. El que no transcendí mai foren els maltractaments que l’astre infringia a les seves parelles. Ja s’encarregava l’estudi cinematogràfic que no arribés al gran públic. I quan la dona de torn portava marques visibles, aleshores la Warner informava, a mode de justificació, d’un lamentable accident domèstic, de trànsit o quelcom per l’estil.
Iniciada la dècada dels cinquanta, l’actor seguí amb la vida descontrolada de sempre alhora que mantenia una intensa activitat professional —si bé ja declinava en comparació amb el decenni anterior—, interpretant una vegada i una altra, sovint en films de dubtosa qualitat, l’habitual paper protagonista d’aventurer.
Flynn a Mallorca
L’any 1950, l’actor i la seva tercera i recent esposa, Patrice Wymore, feren el viatge de noces navegant pel Mediterrani occidental a bord del iot a vela propietari de l’astre, el Zaca, escenari anterior de moltes de les orgies més desenfrenades de Flynn amb jovenetes i jovenets, en el temps que s’arribà a dir que havia fet posar al masteler una bandera amb un penis erecte.
Mentre el Zaca viatjava amb rumb cap a Gibraltar, rebé avís d’una intensa tempesta que l’aconsellà cercar refugi en el port més proper, que va ser el moll de Pollença, al nord de Mallorca. El matrimoni quedà encisat per la bellesa natural de la badia i la localitat. Així que decidiren navegar seguint el litoral, admirant les costes mallorquines, fins a atracar al port de Palma. Des de la ciutat exploraren l’illa, que els enamorà fins al punt que Flynn i Wymore decidiren que tot d’una que poguessin hi tornarien.
No fou immediatament. A pesar del declivi físic, fruit dels abusos de tota mena que inflingia al seu cos, encara era desitjat pels estudis —sobretot per la Warner, amb la qual rodà la majoria dels títols de la seva filmografia, així que hagué d’endarrerir força el retorn a Mallorca. De fet, passaren cinc anys. Alguns apunts biogràfics asseguren que l’actor pensava en l’illa com una mena de retir tranquil per viure-hi allunyat dels excessos de Hollywood i enmig d’un plàcid anonimat. Per ventura, en algun moment fou el seu desig. Tanmateix no ho posà en pràctica ni un sol dia dels que passà a Mallorca, que no foren pocs.
El 1955, arribà el matrimoni de bell de nou a l’illa i s’instal·là en el luxós hotel Maricel —que encara existeix—, situat a primera línia de mar, a la zona coneguda com Cas Català, a la divisòria entre els municipis de Palma i Calvià. Més tard, també s’allotjà en un altre establiment d’alta gamma, el Bonsel. Mallorca els agradà tant a tots dos que deixaren els hotels per llogar un xalet en una zona propera, Illetes, amb la idea de passar-hi el màxim temps possible.
Així va ser. Flynn i Wymore passaren llargues temporades a Mallorca durant els quatre anys següents, alternades amb viatges perquè l’astre seguís actuant. Lluny de convertir l’illa en una mena de retir de la vida desenfrenada, l’actor es dedicà tant o més que mai als plaers que el satisfeien: es drogava, bevia ingents quantitats d’alcohol —cada nit anava a una cocteleria de la plaça Gomila anomenada Joe’s, de la qual en sortir sovint anava de banda a banda—, lligava amb tota dona que podia, es passejava descalç i malgirbat pel passeig del Born de Palma, navegava dies o setmanes a bord del Zaca per tot el litoral mallorquí —i també anà sovint a Eivissa i Formentera— acompanyat d’amistats amb gustos iguals que els seus, se’l veia dinar o sopar en els millors restaurants on a vegades menjava amb les mans, vestia de manera molt informal i es posava nombroses polseres i d’altres complements que li donaven un cert aire de l’aventurer que protagonitzava a les pel·lícules... i, per suposat, d’allò de viure enmig d’un plàcid anonimat, res de res: a l’illa era objecte del comentari de tothom. I més enllà, també.
El tercer matrimoni no es torbà en veure’s afectat —com els dos anteriors— per la intensa vida nocturna de Flynn, en aquest cas a Mallorca. Wymore es cansà de les borratxeres, festes salvatges en el Zaca i infidelitats del seu marit, així que decidí viure l’illa pel seu compte. Amb inquietuds culturals —era cantant—, Patrice sovintejà cercles artístics i així va conèixer un ballarí amb qui inicià una relació sentimental. Quan l’estrella ho va saber, es va enfurismar i la parella es divorcià, el 1959. No només acabà el matrimoni sinó també l’estada de Flynn a Mallorca. Partí cap a Jamaica, on pretenia instal·lar-se definitivament, però ja estava massa malament per pensar en res amb claredat. Deprimit, alcoholitzat, drogoaddicte i quasi arruïnat després d’una vida de dilapidar els molts diners guanyats, va vendre elZaca i es refugià a Vancouver (Canadà), on un fulminant atac de cor posà fi a la seva vida el 14 d’octubre d’aquell mateix any, als 50 anys. El metge que li va fer l’autòpsia digué que els seus òrgans eren els d’un home dues o tres dècades més vell.
Errol Flynn només passà algunes llargues temporades a Mallorca al llarg de quatre anys. Però hi deixà una petjada ben profunda. Durant un parell de generacions, els mallorquins parlaren de les aventures nocturnes de l’astre de Hollywood. N’hi havia que contaven que l’havien vist a la coberta del seu iot en companyia d’altres homes i dones tots nus. Alguns cambrers explicaren molts d’anys a qui els volguessin escoltar les memorables borratxeres de l’actor a la barra d’un bar o un altre. Altra gent narrava com es passejava pel centre de Palma fent tombs en ple dia... Es contaven tot tipus d’anècdotes d’aquest estil. Però, rere de l’anecdotari dels excessos de l’actor, és indubtable que en aquells anys, quan Mallorca estava despertant al turisme de masses, la presència de l’estrella de Hollywood va atreure l’atenció internacional sobre l’illa i l’ajudà a convertir-se en obligat escenari de vacances i vida nocturna per a tota una constel·lació d’astres mundials de l’espectacle.