-Tècnicament, la justícia pot assenyalar Josep-Lluís Alay per haver cobrat l’organització d’un acte?
-Alay ha estat assenyalat pel cobrament d’una factura del mes de juny de l’any 2017 per un acte que va organitzar a Barcelona molt abans de l’aplicació de l’article 155. Alay va organitzar una sèrie d’esdeveniments per la qual va facturar, com a professional que és, una quantitat limitada de 5.000 euros.
-Aleshores, quina és l’acusació?
-Li acusen de malversació de cabals públics per cobrar una factura que està declarada i per la qual ha pagat els impostos que li corresponien.
-Per això li preguntava si l’assenyalament és viable.
-No crec que ho siga. Però com que en qualsevol moment podem veure l’arribada de 10.000 soldats russos, tot és possible.
-Oriol Soler, per exemple, està acusat de rebre subvencions de la Generalitat de Catalunya de manera irregular, però la interlocutòria reflecteix, fonamentalment, la defensa que Soler ha fet sempre de la independència de Catalunya.
-M’he llegit totes les interlocutòries i he arribat a la conclusió que, una vegada més, s’ha fet un calaix de sastre en el qual s’ha ficat a tothom amb unes interpretacions bastant esotèriques dels fets, de la realitat, del funcionament de l’administració pública i del funcionament de les empreses privades. Però ja hi estem acostumats.
-Què hi ha de cert en les relacions dels encausats amb Rússia?
-Les relacions entre Catalunya i Rússia són clares i públiques. De fet, dimecres, l’ambaixada russa a Madrid va dir que no eren 10.000 soldats, sinó 100.000 els soldats que s’anaven a enviar. Queda tot aclarit, no?
-Llegint el relat de la interlocutòria, es pot interpretar que es podria aplicar als encausats l’article 592 del Codi Penal? Aquest tipus penal castigaria amb entre quatre i vuit anys de presó aquells que, “amb la finalitat de perjudicar l’autoritat de l’Estat o comprometre la dignitat dels interessos vitals d’Espanya, mantinguen intel·ligència o relació de qualsevol gènere amb governs estrangers o amb els seus agents o amb grups, organismes o associacions internacionals o estrangeres”.
-No sé quina és la intenció. De fet, ni tan sols tinc clar si els qui estan investigant aquests fets tenen clara quina és la seua intenció, exceptuant la d’encausar la gent. Et pose un exemple: al senyor Alay se li acusa d’un delicte de malversació per una factura concreta. Li han confiscat, per aquesta raó, els seus telèfons mòbils, tant el professional com el personal. I jo em pregunte: quina relació tenen aquests telèfons amb una factura?
-Pensa que l’objectiu de l’operació podria ser el d’aconseguir l’extradició del president Puigdemont?
-No ho sé. Probablement sí. Però pense que encara no han entès com funciona aquest tema a Europa. Si tot això està orquestrat per aconseguir l’extradició del president Puigdemont, s’han disparat contra el seu propi peu una vegada més. Jo els demanaria que es calmen, que estudien i que s’adonen que el que dic és cert.
-Pensa que a Europa no s’ho creuran?
-És que tot això és una conya. Europa es pot creure una cosa que siga seriosa. Però no una conya. Anem a veure: dimecres a la nit en va fer befa la mateixa representació diplomàtica russa. És que és molt greu: estan dient que l’independentisme català comptava amb el suport de Rússia, que estava disposada a enviar, al si del territori controlat per la OTAN, una força expedicionària de 10.000 soldats. Crec que caldria fer controls antidopatge abans que s’escriguen coses com aquestes.
-Organitzar el Tsunami Democràtic seria un delicte en Europa?
-En cap cas. Hi ha tsunamis democràtics en tots els països d’Europa cada vegada que algú organitza una manifestació.
-Segons la interlocutòria, el president Puigdemont va rebutjar la proposta de comptar amb 10.000 soldats russos. Si és així, se’l pot culpabilitzar d’alguna cosa?
-Seria un delicte si algú ho ofereix. Però no em puc imaginar el senyor Vladímir Putin dient que les tropes russes tornaran a estar a l’Europa occidental com si estiguérem en el 1945. Hi ha gent a l’Estat espanyol que encara viu en aquesta època. Però estic segur que el senyor Putin no. Dit això, d’una interlocutòria que parla de 10.000 soldats russos, no em crec absolutament res. Crec que el control jurisdiccional ha fallat de manera absoluta. Si un policia, un denunciant, qui siga, diu a un jutge una ximpleria d’aquest nivell, obliga qualsevol jutge a descartar la ximpleria com a indici de criminalitat i a posar en dubte qualsevol cosa que diga aquest denunciant.
-També sobta a que a les interlocutòries es reflecteixen els retrets presumptes entre els partits polítics. Això, en teoria, aporta alguna cosa a la investigació?
-No sé d’on s’ho treuen. En una causa així, probablement, ni les converses intervingudes són el que diuen ser, ni probablement hagen estat obtingudes legalment. Per tant, com a advocat no entraré en aquest nivell d’especulació.
-Però aquestes converses aportarien alguna cosa a la investigació judicial?
-Òbviament, no. Haurien d’estar fora de les interlocutòries. Llevat que això siga una persecució política, que cap la possibilitat que ho siga. Però no ho sé. No ho done per fet. Ara, si les discussions polítiques són part del que tracta una investigació penal, possiblement el que s’està investigant és una activitat política i no un delicte.
-Quanta gent hi ha retinguda a hores d’ara?
-Sis persones. Però he de fer un matís a la pregunta: als estats democràtics no existeixen els retinguts. O estàs detingut o estàs lliure. És a las dictadures on hi ha retinguts.
-Alguns d’ells podrien anar a parar a presó preventiva?
-Per respecte a les famílies, preferisc no pronunciar-me sobre quin pot ser el destí d’aquesta gent. Estem en una causa penal bastant esotèrica.