Jouma al-Badi es pensava que ja havia arribat a un lloc segur quan el 28 d’abril va trepitjar territori europeu per primera vegada. Juntament amb 21 refugiats més, havia travessat el mar des de Turquia fins a l’illa grega de Samos amb un bot pneumàtic. Un cop allà, aquest jove sirià volia sol·licitar refugi. Va documentar la seva arribada amb vídeos; i a més, els habitants de l’illa recorden els refugiats.
Les forces de seguretat gregues van capturar els refugiats. Segons el dret internacional, la seva obligació hauria estat escoltar els nouvinguts i registrar les seves peticions d’asil. Però els agents van portar els refugiats novament a mar obert i els van abandonar en una barca de goma inflable. Això és el que afirma Al-Badi, però també hi ha vídeos, a què ha tingut accés Der Spiegel, en què se’l veu a la barca.
Durant una nit i un dia els agents de fronteres grecs van anar empenyent aquelles dones i homes alhora que feien voltes constantment a la barqueta de goma. La guàrdia costanera turca va filmar la maniobra.
A més, va sobrevolar els refugiats un avió utilitzat per l’agència europea de protecció fronterera Frontex. La tripulació de l’avió de supervisió G-WKTH formava part d’una operació de la UE a Grècia. L’avió va sobrevolar dues vegades l’estret de Mykali, on es trobaven Al-Badi i la resta de migrants. La primera vegada a les 2.41; la segona, a les 3.18, com demostren les dades de vol que ha pogut examinar Der Spiegel.
La tripulació porta a bord, segons els estàndards, una càmera MX-15, equipada amb un sensor d’infrarojos i un sensor per a condicions lumíniques adverses, amb què fins i tot de nit es poden detectar objectes petits a l’aigua. Segons un vídeo publicitari de Frontex, les imatges de la càmera es reprodueixen en directe a la central de Frontex a Varsòvia. Però Frontex no va enviar ajuda.
Al noi sirià les onades li espetegaven a la cara. Va perdre les forces. Es pensava que es moriria.
El govern grec nega que retornés els refugiats a Turquia, i això malgrat que Der Spiegel i altres mitjans han documentat íntegrament diverses d’aquestes devolucions en calent (sovint conegudes per l’anglès pushbacks). Els agents de fronteres grecs actuen cada cop amb menys escrúpols. Ara, com en el cas d’Al-Badi, expulsen al mar fins i tot refugiats que ja han arribat a les illes gregues. Unes operacions que són il·legals segons el dret internacional.
Oficials de Frontex afirmen públicament que no tenen cap informació sobre les devolucions dels agents fronterers grecs. Però Frontex té 600 agents sobre el terreny a Grècia, a banda de vaixells, drons i avions.
Der Spiegel, juntament amb els mitjans Lighthouse Reports, Bellingcat, el programa de l’ARD Report Mainz i la cadena japonesa tv Asahi, ha dut a terme investigacions durant mesos al mar Egeu. Els periodistes han seguit les posicions de les unitats de Frontex i les han comparat amb les dades de posicionament de les devolucions que havien registrat ONG i migrants. Han parlat amb testimonis oculars, refugiats i treballadors de Frontex. I han pogut examinar documents interns i desenes de vídeos i imatges de satèl·lit.
Les investigacions demostren per primera vegada que els agents de Frontex són coneixedors de les pràctiques il·legals dels agents fronterers grecs. I que en part estan involucrats en les devolucions. Incomplir la llei forma part del dia a dia a les fronteres d’Europa. I la UE fa els ulls grossos.
Samira Mohammad ja podia veure Lesbos quan van arribar els homes de les màscares. El matí del 15 d’agost, aquesta dona siriana de 45 anys –que no vol dir el seu nom real– era en un bot pneumàtic amb desenes de persones més. Els agents fronterers grecs van intentar en va aturar les persones que arribaven, segons recorda Mohammad. Van posar rumb a la barca i la van anar empenyent en direcció a Turquia. La guàrdia costanera turca s’hi va oposar. “Waterpolo grec”, així anomenen aquest joc cínic els habitants de la zona.
Els agents grecs van prendre’ls la benzina i van fer malbé el motor, segons explica Mohammad. Després aquells agents emmascarats van enfilar-se a la barca. Amb les armes a punt, segons recorden diversos refugiats, van forçar els migrants a lligar aquell bot pneumàtic inestable a una llanxa. A continuació, van remolcar la barca en direcció a Turquia. Alguns vídeos confirmen les declaracions dels refugiats, i es veu clarament el motor destrossat.
En aquells moments, Mohammad tenia una por terrible. Tota la seva família anava a bord. A més, la seva jove estava embarassada, la qual més tard va ser ingressada a l’hospital amb greus hemorràgies.
La maniobra davant la costa de Lesbos va durar unes quantes hores. No va ser fins al migdia que la marina turca va rescatar els refugiats.
Aquell matí, per la zona també circulava una embarcació de Frontex romanesa. El MAI 1102 es trobava a tan sols uns centenars de metres de la barca de refugiats. En una foto es pot identificar la barca amb tota claredat. Un vaixell de la marina alemanya sota les ordres de l’OTAN també va observar l’incident i en va informar el govern alemany, com també va informar de la presència d’agents de Frontex. Això és el que es desprèn d’un document intern a què ha tingut accés Der Spiegel. Malgrat tot, fins avui la devolució no ha sortit a la llum.
El 8 de juny uns agents de Frontex van anar un pas més enllà. El vaixell MAI 1103, que també navega amb bandera romanesa, va bloquejar directament una barca amb refugiats. Diversos vídeos que va enregistrar la guàrdia costanera turca i que Der Spiegel ha pogut verificar testimonien l’incident: els agents són a coberta i es comuniquen amb els refugiats, que floten davant seu a l’aigua. Més tard el MAI 1103 passa a gran velocitat per davant dels refugiats i les onades espeteguen contra la barca. A continuació, els agents romanesos es retiren i la guàrdia costanera grega els agafa el relleu.
“Aquestes devolucions infringeixen la prohibició de retorn col·lectiu i van contra el dret marítim”, diu Dana Schmalz, experta en dret internacional de l’Institut Max Planck de Heidelberg. Quan els agents de Frontex aturen un bot ple a vessar, diu Schmalz, n’han de rescatar immediatament les persones. “Si no ho fan, i en canvi fins i tot provoquen onatge, se’n van i després deixen la feina bruta als grecs, aleshores estan involucrats en la devolució il·legal”.
Les investigacions de Der Spiegel i els seus socis posen de manifest que des de l’abril Frontex ha estat a prop de com a mínim sis devolucions en calent amb un avió de supervisió o amb vaixells portuguesos o romanesos. Però la xifra negra podria ser molt més alta.
La majoria de vaixells de Frontex a l’Egeu patrullen amb transponedors AIS apagats o no rastrejables, que revelarien la seva posició. La seva presència només es pot demostrar analitzant laboriosament vídeos i fotos.
Frontex, a preguntes de Der Spiegel, no ha desmentit els casos concrets, sinó que ha comunicat que els agents van protegir els drets fonamentals dels migrants i que van respectar el seu dret a no ser rebutjats. Tots els successos registrats, diuen, van ser transmesos a la guàrdia costanera grega, que ha iniciat una investigació interna. El govern grec ha rebutjat totes les acusacions. Declara que se cenyeix a la llei i que no du a terme expulsions il·legals.
Segons els estatuts de Frontex, els policies han d’anotar les infraccions de la llei en els anomenats Serious Incident Reports (‘informes d’incidents greus’). De tota manera, els informes, segons afirmen unànimement diverses persones coneixedores dels procediments, cada cop són més infreqüents. Entre els agents de frontera que són enviats des d’arreu Europa per uns quants mesos a Grècia, està mal vist donar problemes al país on t’han enviat redactant aquests informes.
Pel que sembla, també se censuren els interrogatoris als migrants. Constantment hi ha sol·licitants d’asil que informen els agents de Frontex de devolucions en calent per part de les forces de seguretat gregues, segons es dedueix dels documents que ha pogut examinar Der Spiegel. La paraula pushback (‘devolució en calent’), però, és evitada pels agents de Frontex als seus informes, que en lloc seu fan servir el mot returns (‘devolucions o retorns’). A més, els policies grecs repassen els informes.
En un escrit intern enviat a un eurodiputat a què ha tingut accés Der Spiegel, el director de Frontex, Fabrice Leggeri, ha admès que la seva agència va gravar una devolució en calent des de l’aire. Les persones, escriu, van ser abandonades en un bot de goma i posteriorment van ser rescatades per la guàrdia costanera turca. També en aquest cas, diu Dana Schmalz, experta en dret internacional, Frontex hauria hagut d’enviar un vaixell que estigués per la zona a rescatar els refugiats.
En els pròxims anys es preveu ampliar Frontex, que rebrà més diners i més treballadors per reforçar els controls a les fronteres d’Europa. La complicitat de Frontex en els delictes a l’Egeu genera més dubtes sobre si l’agència és apta per a la seva missió.
El sirià Jouma al-Badi va passar por durant més de disset hores després que les forces de seguretat gregues l’abandonessin en un bot de goma. Fins passat aquest temps no el va rescatar la guàrdia costanera turca.
Mesos després, va aconseguir arribar a Grècia i des d’allà fins a Alemanya. Ja ha presentat una sol·licitud d’asil. Ara se sent segur, però encara ara el turmenta aquella nit a la barca de goma. Les hores al mar, diu Al-Badi, van ser les més fosques de la seva vida.
Traducció d'Arnau Figueras