El rec aboca al Besòs una part de la seua aigua a l’alçada d’un assut: hi mana cristal·lina i contribueix a la bona salut del riu i de la seua biodiversitat. Som a la capçalera del Parc Fluvial del Besòs, que s’estén al llarg dels seus darrers nou quilòmetres de vida i un total de 115 hectàrees. El projecte és fruit d’un compromís compartit a mitjan anys noranta del segle passat entre els ajuntaments de Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Barcelona i Sant Adrià de Besòs, i el Consorci del Besòs. L’objectiu era dur a terme la recuperació mediambiental del riu, convertint-lo, a més, en espai d’ús social. El curs baix del Besòs —l’actual Parc Fluvial— es dividí en tres sectors amb finalitats i funcions ben diferenciades. El primer, entre el pont de Montcada i Reixac i el de la Pota Nord, havia de vetllar per la recuperació biològica: al llarg dels més de tres quilòmetres, a ambdós marges se succeeixen un seguit d’ambients i parcel·les de zones humides, els anomenats wetlands, o aiguamolls amb canyissars, els quals s’abasteixen de les aigües de la depuradora de Montcada i Reixac i les depuren de manera natural, mitjançant aquest sistema de depuració terciària, abans d’abocar-les al riu. A banda, els aigüamolls funcionen com a refugi faunístic que, com asseguren els entesos, és molt apreciat per les bèsties de ploma en les seues migracions estacionals. No hi ha cap mena de dubte que la biodiversitat s’ha recuperat; tan sols caldrà estar amatent i fixar la mirada: blauets, gavines, ànecs collverd, o bernats pescaire. Sota l’aigua, hi conviu la carpa, amb el barb i el llopet, i fins tot l’anguila. Aquesta darrera, de caràcter migratori, va protagonitzar fa un parell d’anys el conte infantil La increïble aventura de les anguiles del Riu Besòs, un relat sobre el cicle migratori del teleosti escrit per Dolors Vinyoles, doctora en biologia de la Universitat de Barcelona (UB), i Noëlle Fabre, doctora en educació lingüística y literària de la mateixa Universitat.
El sector central del Parc Fluvial, d’uns cinc quilòmetres, abraça la zona d’ús públic. La seua apariència remet a una zona verda extensa, un parc urbà d’unes 22 hectàrees, amb espais específics per als diferents usos: la vegetació a ambdós marges està formada majoritàriament per gespa trepitjable i un espai asfaltat és reservat a bicicletes, caminants i vehicles de servei. El tercer sector, la desembocadura, queda restringit a l’ús públic. Es tracta d’un espai estratègic pel seu interès ecològic i paisatgístic, que abasta els darrers centenars de metres del riu. En ell, s’ha potenciat l’increment de la diversitat de fauna i de vegetació de ribera, a banda del paisatge deltaic amb presència de sediments —sorra i còdols—.
Un quart de segle després de l’inici d’aquest procés de revalorització, l’afluència de públic i l’apropiació de l’espai per part de la ciutadania no deixen cap mena de dubte de l’èxit social del projecte. Només cal passejar-s’hi un matí assolellat durant el cap de setmana per a constatar la intensa circulació de bicicletes, junt amb la presència de passejants, corredors, famílies i mascotes. El quadre assoleix, en moments puntuals, una saturació difícil de gestionar.
Arribats al pont del ferrocarril, a Sant Adrià del Besòs, els usuaris es dispersen, o emergeixen a la superfície. Algú encara gosa travessar, malgrat les indicacions, l’àrea restringida al públic del darrer sector del parc. Tenim el mar a la vista, a un tir de pedra: el viatger podrà optar per atansar-s’hi pel passeig del marge esquerre, prop de les tres xemenies de Sant Adrià del Besòs, característiques, visibles i emblema de la industrialització de la zona; o bé per l’oposat, una àmplia zona per a vianants que voreja la incineradora, integrada ara en un paisatge conglomerat, amb una conjunció d’elements naturals, industrials i urbans, amb què s’ha assolit definitivament la creació d’un relat coherent del que ha de ser la imatge de la metròpolis del segle XXI. Una utopia, al capdavall, que està fent-se realitat.
EL REFUGI DE BIODIVERSITAT, UN PAS ENLLÀ
L’esforç constant per part de les administracions en la millora de la qualitat ambiental de les infraestructures verdes de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, va portar, el maig de 2018, el consistori de Santa Coloma de Gramenet a engegar un projecte innovador, l’anomenat Refugi de Biodiversitat. La iniciativa compta amb el suport de l’AMB, inclosa en la segona convocatòria del programa d’inversions Programa Metropolità d’Actuacions de Millora del Paisatge Natural i Urbà-PSG II que impulsa l’autoritat metropolitana.
El refugi esdevé una peça més del trencaclosques conceptual que persegueix l’AMB, en què les infraestructures verdes han de convertir-se en peça clau per a la naturalització d’un espai geogràfic complex, compensant d’aquesta manera la forta pressió industrial, demogràfica i de mobilitat, i millorant-ne la biodiversitat i la salut dels ciutadans. En aquest sentit, el Refugi de Biodiversitat va un pas més enllà, pel que fa a la millora de la biodiversitat a partir de la construcció d’elements que afavoresquen solucions basades en la natura. El refugi consolida, a més, la funció de connector biològic tant al llarg del curs del riu com entre les serres de Marina i Collserola, i adopta una funció pedagògica de primer ordre, amb l’habilitació d’espais per a l’educació ambiental d’escoles i famílies.
Està previst que la primera fase d’execució del refugi es duga a terme al llarg de 2021 i s’ubicaria al marge dret del Besòs, entre el Pont Vell de Santa Coloma i Can Zam, amb la creació de dues llacunes d’accés restringit a activitats científiques i pedagògiques, on la circulació s’hi realitzaria per mitjà de passarel·les.