Entre la crisi sanitària i l’enfonsament de l’economia illenca era impossible que el debat de política general a Balears d’aquest 2020, celebrat la setmana passada en el Parlament, aportés res del que tradicionalment solia aportar. Així i tot, es mantenia viu l’interès per saber com es presentaria la presidenta Francina Armengol davant del plenari de la Cambra. Es tractava de veure si, de la seva intervenció, se’n podria desprendre algun canvi en el seu discurs polític.
La resposta a aquesta incògnita és afirmativa. Armengol ha canviat sibil·linament de discurs. No es pot dir que hagi fet un gran viratge. Però si es grata una mica més enllà dels fàcils anuncis que va fer —com per exemple el d’un futur canvi de model turístic, un clàssic que l’esquerra balear repeteix des de l’inici de l’autonomia— es veu un punt sensiblement diferent i força rellevant: la relació amb el Govern de l’Estat. Ara es mostra molt més submisa als interessos partidistes del PSOE espanyol. De la seva tradicional reivindicació a favor de Balears “governi qui governi” a Madrid queda poc, més enllà de la propaganda. Ara defensa la gestió de Pedro Sánchez fins al punt estrafolari de parlar del pagament dels ERTO com si fossin inversions específiques per a les Illes.
La nova Armengol. La presidenta, com no podia ser d’una altra manera, fixà les seves intervencions durant el debat sobretot en la gestió de la pandèmia que ha fet el seu Govern. “Hem tombat la corba, ho férem al juny i ho hem fet a l’octubre”, va dir, tot i que advertí que “els pròxims mesos seran durs” i que les Illes encara són lluny dels objectius de control del virus com per poder “reactivar el turisme”. Reconegué el brutal impacte de la pandèmia en l’economia illenca. Fixà la caiguda del PIB a finals d’any en un 28%. I mostrà la seva preocupació pel que això ja està suposant i suposarà en l’ocupació laboral. El seu executiu, per cert, fixà el mes de maig en uns 200.000 els aturats que podria acabar per haver-hi a les Illes —una tercera part dels afiliats a la Seguretat Social— a partir del moment en què ja no existeixin els ERTO. Aquest impacte conduí Armengol a concloure que l’arxipèlag no pot “seguir vivint tan sols del sector turístic”. Al seu parer, “la pandèmia ha demostrat una debilitat” de l’economia balear que cal rectificar, com és el “monocultiu turístic”. Advertí que “en el nostre futur s’hi troba el turisme, però no qualsevol turisme”, sinó “el de qualitat” i “sostenible”. És el mateix, fil per randa, que ha dit anteriorment en nombroses ocasions. Ella i també tots els dirigents dels altres partits d’esquerra. De fet és una de les consignes preferides d’aquest àmbit ideològic des que existeix l’autonomia balear (1983). Una vella consigna que, per cert, també fou usada alguna vegada per la classe política de la dictadura. El 1955, la Diputació franquista va proposar un impost turístic del 2% al 6% de cada facturació dels hotels per, justament, canviar el model amb la intenció d’evitar la massificació que arribaria si se seguia amb el ritme de creixement com fins aleshores; el Foment del Turisme es va revinclar en contra i l’avortà, amb el concurs de les autoritats superiors. Fa seixanta-cinc anys, doncs, que l’elit política regional repeteix el mateix mantra.
Juntament amb la tradició històrica de dir que es vol un canvi de model turístic, la presidenta reivindicà els serveis públics que, al seu entendre, la pandèmia ha “demostrat” que cal enfortir. I, així mateix i com és habitual en ella, instà a mantenir “la societat (balear) sòlida i unida” per fer front tant a la pandèmia com a la crisi econòmica que se’n deriva, en una readaptació del seu paper de líder social suprapartidista que intentà assumir des que fou investida per primer cop el 2015. La diferència amb abans, gens fútil, és que ara té un discurs diferent cap a Madrid. Sempre s’havia mostrat molt reivindicativa davant l’Estat “governi qui (el) governi”, tal com ella deia. Aquesta actitud es concretà amb l’exigència del Règim Especial de Balears (REB), formalment aprovat el febrer de 2019, i de la reforma del sistema de finançament, per assolir-ne un de nou més “just” que permetés a les Illes estar “en la mitjana estatal”. I d’ençà l’esclat de la pandèmia se li sumà la reivindicació d’ajudes específiques per a Balears per lluitar contra la crisi econòmica. En no poques ocasions el to amb el que expressava aquestes reivindicacions era de clara crítica per l’actitud de l’executiu espanyol cap a Balears quan el presidia Mariano Rajoy i de queixa més implícita des que l’encapçala Pedro Sánchez. Per a l’Armengol d’abans, Madrid era més que un topònim, era l’epítom del poder estatal que sovint perjudicava les Illes. Durant el debat de la setmana passada, però, això canvià.
El Madrid que ara critica Armengol s’ha reduït només al d’Isabel Díaz Ayuso i de José Luis Martínez-Almeida: “Espanya no és Madrid”, digué, i afegí que “s’ha confós Madrid amb tot l’Estat i això ens perjudica a tots”. D’aquest Madrid que perjudica les Illes, n’ha tret el Govern de Sánchez. Ara l’únic Madrid que perjudica Balears és el del PP. No es referí críticament ni una sola vegada a la gestió de Sánchez cap a les Illes. Ni tan sols de manera implícita. I això a pesar de l’evidència que el Govern de l’Estat no ha satisfet ni una de les seves tres grans reivindicacions: no tracta de manera particularitzada la situació de l’arxipèlag, no posa en pràctica el REB —l’aprovà fa vint mesos i no l’ha concretat en res de res— i manté dormida la possible reforma del finançament —i mentrestant les Illes, per cert, segueixen per sota de la mitjana estatal.
Tant el REB com la reforma del sistema de finançament foren les grans banderes polítiques d’Armengol fins fa poc temps, i hi dedicà moltes de les seves intervencions en el Parlament. No obstant, la setmana passada només destinà cinc línies del seu discurs inicial al REB i sis a la reforma del finançament autonòmic, sobre un total de 1.150 línies que en total tenia la seva intervenció. A més, ara, al contrari que abans, no només no té cap paraula que es pugui considerar queixosa —ni que sigui de forma indirecta— per la gestió de Sánchez cap a les Illes sinó que la lloa, fins i tot per una estrambòtica raó: en el seu discurs considerà els ERTO que l’Estat paga als baleàrics com si fossin inversions particularitzades per a les Illes, ja que fins al 31 de gener pròxim suposaran “una aportació similar a la inversió directa pressupostada per l’Estat a Balears durant l’última dècada”.
La nova Armengol, en fi, ha mudat la forma d’exercir el seu lideratge amb relació a Madrid. Ara tan sols critica el Madrid del PP. No el del seu PSOE.