La mort de Joan Mesquida el passat 19 d’octubre ha fet publicar nombrosos perfils biogràfics que expliquen els càrrecs que va ocupar tant al Govern balear del primer Pacte de Progrés (1999-2003) com en els executius socialistes de José Luís Rodríguez Zapatero (2004 -2011) i el posterior abandonament del PSOE per acabar militant a Ciutadans. Fou qualque cosa més, en realitat. Va ser el més nítid representant d’una ala dreta del PSOE, profundament espanyolista, moderat de tarannà i d’ideologia de centre progressista. Hagués pogut ser -i, de fet, tot indicava que aquest era el seu destí– el lider de C’s a Balears en vistes a les eleccions de 2023, en un intent de reactivació d’aquest partit que ara, amb la seva mort, queda més que compromesa.
Ala dreta del PSOE.Joan Mesquida va néixer a Felanitx el 1962. Venia d’una família conservadora. Ell no seguí el mateix camí ideològic. Amb inquietuds progressistes, veié en el PSOE el seu lloc per fer política. En els anys noranta del segle XX militava en l'agrupació de Calvià del Partit Socialista, que aleshores tenia un gran pes orgànic en el si de la Federació Socialista Balear–PSOE, que aquest era el nom oficial aleshores. En aquells anys el partit estava dividit entre dues faccions enemistades a mort -política– com eren la dels antigament oficialistes i la dels autonomistes. D’aquest últim grup era Francesc Antich, qui guanyà les primaries de 1998, per ser candidat a president del Govern a les eleccions autonòmiques de 1999, davant d’Andreu Crespí, de l’altre bàndol. Antich començà aleshores a contactar amb militants que el poguessin ajudar en l’intent d’arribar al poder. Mesquida fou un d’ells. Segons contà ell mateix a aquest setmanari -el novembre de l’any passat, poc abans que li detectessin el càncer - «tot d’una varem sintonitzar en la idea del que calia fer» i, així, es teixí una bona sintonia. Que fins i tot quan se separaren políticament sempre mantingueren personalment: «per en Xisco (Antich), qualsevol cosa», digué ara fa un any. Quan Antich assolí la presidència del Govern balear, el juny de 1999, no dubtà en oferir la conselleria d’Hisenda i Pressupostos al moderat Mesquida.
Com a conseller Mesquida fou molt odiat pels socis del PSOE en el Pacte de Progrés, perquè imposà una sever control pressupostari a totes les conselleries. Tampoc va ser gens amic de l’aprovació de l’impost turístic o ecotaxa ( 2002) perquè considerava que seria un problema polític. Fou quan començà a separar-se políticament d’Antich. El president feia costat al conseller de Turisme, Celestí Alomar, i al seu estrateg – i director general de Comunicació -, Jordi Bayona, que encarregaren un estudi a un consultor polític -socialista català, per a més senyes – sobre l’ús partidista de l’ecotaxa que concloïa que l’enfrontament amb la cúpula dels hotelers afavoriria els interessos electorals del PSOE. Mesquida no ho creia així sinó més aviat tot el contrari.
El PP guanyà les eleccions de 2003 per majoria absoluta. Tota la cúpula del PSOE illenc, que ja havia començat a dir-se PSIB, va assumir que Mesquida tenia raó. Però l’allunyament ja era un fet. El de Felanitx pensava en altres camins. Somiava amb fer carrera a Madrid. L’oportunitat se li va obrir amb la victòria de José Luis Rodríguez Zapatero el 2004. Havia fet amistat amb José Bono i quan aquest fou nomenat ministre de Defensa, Mesquida ocupà la direcció general d’Infraestructures d’aquest ministeri. El president es fixà amb el seu tarannà moderat i el 2006 el nomenà director de la Guàrdia Civil i, més tard, alhora de la Policia. En el següent Govern (2008) del socialista ocupà la secretaria d’Estat de Turisme.
Després de la caiguda de Zapatero (2011) Mesquida intentà crear una plataforma interna del PSOE per lluitar per la secretaria general, però aviat se n’adonà que no tenia prou suports. Aleshores tornà la vista cap a Balears. Pensà en presentar-se a les primàries de 2014 per disputar a Francina Armengol la candidatura a la presidència balear a les eleccions de 2015. Però no tenia en el PSIB gaire predicament i ben aviat veié que li seria impossible assolir l'objectiu.
Quan Pedro Sánchez arribà a la secretari general federal, el juliol de 2014, Mesquida començà a sentir -se incòmode en el Partit Socialista. Més encara quan tornà guanyar Sánchez el 2017 i imposà un viratge cap a l’esquerra alhora que s’obria a la col·laboració amb els nacionalistes. El 2018 el mallorquí abandonava el PSOE.
Mesquida i C’s.Albert Rivera fitxà Mesquida com a candidat número 1 per Balears al Congrés a les eleccions generals d’abril de 2019. Assolí l’escó i tot indicava que estava decidit que en el futur seria el líder taronja a les Illes, atesa la situació caòtica que vivia a l’arxipèlag aquest partit com a conseqüència de la derrota inesperada de Xavier Pericay a les primàries de març de 2019 per elegir candidat a president a les eleccions autonòmiques del maig següent.
A les eleccions generals de novembre del mateix any Mesquida repetí de candidat i es quedà sense escó, fruit del desastre electoral de la formació de Rivera. El líder estatal partí i Mesquida tornà a la seva feina -era funcionari d’alt rang de l’Ajuntament de Calvià – però la nova líder in pectore de Ciutadans, Inés Arrimadas, elegida oficialment en el congrés de març d’enguany, seguí confiant amb el mallorquí.
El mantingué a la direcció estatal i li encarregà la transició del partit a Balears. Amb tota seguretat ell havia de ser el futur líder de la formació taronja a les Illes, reorganitzar-la i, segurament, ser el futur cap de llista a les autonòmiques de 2023. Però no ha estat possible. El mes de febrer li detectaren un agressiu càncer que el passat 19 d’octubre acabà amb la seva vida.