La violència extrema i sanguinolenta, també elegant, de Possessor (vista a Sitges en versió sense retallades, amb el nom de Possessor Uncut)ha acabat sent la gran triomfadora de la 53a edició del Sitges - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. S'ha emportat els premis a millor pel·lícula i millor director per Brandon Cronenberg, fill de David Cronenberg, amb un thriller de ciència-ficció que ha sacsejat, incomodat i convençut.
El guardó marca una fita i traça un cicle fantàstic que corona una nissaga imprescindible en la història del certamen i del gènere. L'esclat de talent de Brandon Cronenberg, que ja va guanyar el premi al millor director revelació a Sitges per Antiviral,agafa el relleu del seu pare, premiat anteriorment per Spider l'any 2002 (on també se li va concedir el premi honorífic Màquina del Temps) i per Vinieron de dentro de... Era el 1975, just ara fa 45 anys.
La protagonista de Posessor és Tasya Vos, que treballa en una organització secreta on es practiquen implants cerebrals amb l'objectiu de cometre assassinats sense deixar pistes del veritable executor. La cosa es complica quan un dels "hostes" es rebel·la. L'acció es desplega en un film de 90 minuts de duel psíquic i d'explosions ultraviolentes entre Andrea Riseborough i Christopher Abbott, en una lluita marcada pel domini del cos i de la ment.
Catàstrofe i agricultura, una simbiosi letal
L'altre gran nom del palmarès és la francesa La nuée (El núvol, primer llargmetratge de Just Philippot), una història de bogeria insectívora i d’aïllament que ha guanyat el premi especial del jurat i a millor interpretació femenina (Suliane Brahim). En una edició marcada per les limitacions de la pandèmia —amb mesures aplicades eficaçment des del primer dia i amb les afectacions ampliades en el tram final—, un dels premi grossos ha estat per un film de vincles obsessius i de confrontació amb els altres.
Els protagonistes de La nuée són les llagostes, però també un avís: la mà humana pot provocar efectes devastadors en la natura. Per salvar la granja de la fallida, una mare soltera comença a criar espècimens comestibles d’aquest insecte, en un intent de reactivar la feina i fer un gir a la foscor del futur immediat. Però un vincle desaforat s’activa entre ella i les llagostes, i això la farà a perdre de vista el seu petit món, família i fills inclosos. Una simbiosi letal de catàstrofe i agricultura, com a paràbola dels nostres temps, en plena deriva d’un món que lluita contra el col·lapse.
Mandibules, la darrera meravella de l'absurd de Justin Dupieux, també marca el seu nom a l'edició 2020. Ho fa per la interpretació de Grégoire Ludig i David Marsais, un fantàstic duet de curts de gambals en una bajanada de missió, amb la presència hilarant de Dominique –una mosca gegant adoptada com a mascota–, costelles de porc socarrimades, usurpacions de personalitat, els crits d'Adèle Exarchopoulos.
El palmarès també fa brillar la feina feta per Lluís Danés i la visió genuïna del cas d'Enriqueta Martí, amb el gran premi del públic per La vampira de Barcelona. Els altres premiats són The Dark and The Wicked (fotografia i menció per Marin Ireland), Comrade Drakulich (guió), Mosquito State (efectes especials), Baby (música), The Luggage (curtmetratge), SheDies Tomorrow (Jurat Carnet Jove), Seven Days War (pel·lícula Anima't) i Red Rover (curtmetratge Anima't). El premi de la crítica José Luis Guarner ha estat per Teddy (Ludovic Boukherma i Zoran Boukherma), i el premi Citizen Kane a la direcció revelació per Jonathan Cuartas (My Heart Can't Beat Unless You Tell It To).
Enguany també hi ha tres mencions especials: a banda de Marin Ireland (The Dark and The Wicked), el jurat ha volgut subratllar el curtmetratge Rutina: La prohibición i la feina feta per Natalie Erika James, directora de Relic, un film de terror amb un rerefons simbòlic que ressona, un cop vista: les cases que ens lliguen, la decadència, el cicle de la foscor, la vellesa, la soledat. I que conté un tram final que posa els pèls de punta.
Un festival que sobreviu a la pandèmia
El Festival de Sitges s'ha pogut celebrar, amb certa normalitat. Això, en si mateix, ja esdevé un gran triomf. Les mesures sanitàries en els accessos a les sales i en tots els actes programats del certamen han estat constants i efectives des del primer dia. Es nota que l'organització s'ha pres seriosament el tema i que la salut del espectadors, acreditats i participants era el punt fonamental de l'esdeveniment.
Ni tan sols el gir del darrers dies, provocat per les noves restriccions i mesures proposades pel Govern el dimecres han pogut aturar el bon desenvolupament del festival, sempre a l'aguait i reaccionant amb celeritat. En aquest sentit, l'organització anunciava que reduïa l'aforament –del 70% al 50%– a totes les sales del Festival (Auditori, Tramuntana, Prado, Retiro i Brigadoon) i que cancel·lava les sessions que començaven a partir de les onze de la nit. Les mesures es van aplicar a partir de divendres, amb el retorn de l'import de les entrades afectades.
Les afectacions provocaven l'anul·lació de totes les activitats paral·leles del festival: les projeccions a l'Hort de Can Falç, les projeccions i activitats al Centre Cultural Miramar, els Bloodmuts i la Puck Caravana Cinema. També s'ha cancel·lat la Fanshop Àrea (fira d'estands), situada davant de l'Ermita de Sant Sebastià, tot i que la Foodtàstic Àrea de restauració ha seguit oberta, però només amb servei per emportar. Unes afectacions que no han pogut aturar la força d'un festival únic, singular, sempre actiu i compromès.
