Els Estats Units només han tingut un president catòlic d’entre els quaranta-cinc que han ocupat el càrrec fins ara. John F. Kennedy. El vint de gener pròxim podria tenir el segon. Joe Biden. L’exvicepresident de Barack Obama i actual candidat a la Casa Blanca profesa, en efecte, aquesta confessió. El vot catòlic no ha existit tradicionalment, en el sentit de comportament electoral en bloc. No és com el dels evangelistes blancs que solen votar al Partit Republicà. O dels protestants negres, que en massa ho fan per al Partit Demòcrata. O dels jueus, que de forma clarament majoritària s’ha inclinat fins ara per als candidats demòcrates...
El vot catòlic. A Europa pot sonar una mica estratosfèric, això del vot per religions. Però als Estats Units és un tema d’anàlisi electoral molt seriós. I se li dona gran importància. Per exemple, els analistes intenten ara esbrinar enguany com afectarà al sufragi jueu les moltes accions a favor d’Israel que ha fet Donald Trump i els instituts d’opinió graten demoscòpicament a veure si poden quantificar què hi podria pescar, el republicà, enguany, entre aquest col.lectiu d’electors.
Amb els catòlics fins ara no ha estat fàcil establir un comportament electoral en bloc. Segons analitzava la BBC el passat 9 d’octubre «els catòlics es divideixen políticament en meitats, segons les enquestes del Centre Pew d’Investigació. Més encara: la majoria del vot catòlic ha passat d’un partit a un altre a les últimes quatre eleccions presidencials, dues vegades cap a cada banda i en cada ocasió cap el candidat guanyador». Vist així no hi hauria molt que investigar. Però la diferència, enguany, es diu Joe Biden.
El candidat demòcrata, descendent d’irlandesos, deixa ben clara, sempre que té ocasió, la seva fe catòlica. Sovint explica que assistí a un col·legi catòlic, que va a missa catòlica, deixa veure que porta un rosari -es tracta d’un enfilall de bolles que es passen amb els dits a mesura que s’invoca una dona que segons els catòlics va ser la mare del déu que idolatren- i assegura que el catolicisme el va ajudar decisivament a superar la mort de la seva primera esposa i d’un fill en accident de trànsit i també a la mort d’un altre fill deguda al càncer. «La meva fe catòlic m’ajudà a travessar l’obscuritat», assegura sovint, segons reflecteix la BBC.
L’equip de Trump s’ha preocupat força per vector catòlic del seu oponent. Tant és així com que ha contraprogramat diversos actes en locals d’organitzacions catòliques. I, el que és més important, ha aprofitat l'oportunitat d'haver de nomenar una nova jutgessa del Tribunal Suprem per elegir Amy Coney Barret. Segons conta la BBC «és una devota catòlica, favorita dels conservadors socials». Per si no quedava clara la intencionalitat de Trump, a un acte de caritat catòlica, el president digué que «no tolerarem cap atac contra la fe catòlica de la jutgessa Barret. El fanatisme anticatòlic no té absolutament cap espai en els Estats Units».
L’atac del republicà cap el demòcrata pel flanc religiós és una costant de la seva campanya. Sobretot pel que fa a l’avortament. Biden n’és partidari. Així que Trump ho aprofita per interrogar -se teatralment sovint sobre si serà un «vertader catòlic», el demòcrata. En línia, tal i com recorda la ràdio i televisió pública britànica,"amb els sectors més conservadors i antiavortament catòlics dels Estats Units que han arribat a qüestionar que el candidat demòcrata sigui catòlic» per aquesta raó.
Quina importància pot tenir el vot catòlic si ni tan sols mai ha actuat com a tal, és a dir en bloc? Doncs segons explica la BBC la rellevància enguany del sufragi catòlic pot ser enorme. Fins i tot podria tenir un pes decisiu. La raó és que «molts dels vots que es consideren en joc, que no són segurs per a Biden ni per Trump, es troben en estats amb una gran població catòlica». Són alguns dels famosos estats que podrien inclinar la balança. Per exemple, els hispans, que són catòlics en un percentatge aclaparador, tenen un enorme pes sobre el conjunt del cos electoral a Arizona o Florida, i els blanc catòlics -als Estats Units es diferencia habitualment entre llatins o hispans i blancs, a pesar que aquí pugui resultar quelcom estrany – són la majoria a estats com Michigan i Wisconsin, en els quals Trump hi guanyà fa quatre anys per molt poc, per petites diferències inferiors als 20.000 vots sobre Hillary Clinton.
Aquestes petites diferències poden resultar decisives atès el sistema electoral que, com és sabut, implica que no s’elegeix directament el president sinó indirectament. Cada estat tria els «vots electorals» que li corresponen del Col.legi Electoral que, format per 539 electors, elegirà el president i el vicepresident dels Estats Units. Com que l’elecció d’aquests compromissaris es fa per majoria a cada estat, el candidat que guanya se’ls emporta tots, encara que hagi guanyat per un sol vot. En aquells estat en que el resultat està hores d’ara més disputat, segons les enquestes, qualsevol element que en d’altres ocasions no ha tingut cap importància ara podria ser decisiu. Com per exemple passa amb el vot dels catòlics als estats citats, que se’l disputen aferrissadament tant Trump com Biden.