Des d’Erevan, la capital d’Armènia, quan fa un dia clar es veu el cim nevat de l’Ararat. La muntanya és a Turquia, però per als armenis és un símbol del seu país. Els recorda la seva pàtria perduda més enllà de la frontera i el genocidi a què van ser sotmesos a partir del 1915.
Aquests dies, en què Armènia està en guerra amb els seus veïns de l’Azerbaidjan i Turquia, el record del genocidi està més viu que mai. Sentint parlar el primer ministre armeni, Nikol Pashinyan, l’any 2020 sembla gairebé una continuació del 1915. El que va començar l’imperi otomà el 1915, l’extermini dels armenis, ho vol continuar Turquia un segle més tard, segons va explicar Pashinyan aquesta setmana a Der Spiegel a la seu del govern, a Erevan. L’existència del seu poble, va dir, està en joc.
Aquestes afirmacions són exagerades. El que és cert és que aquestes últimes setmanes ha rebrotat un vell conflicte que fa tres dècades que dura entre Armènia i l’Azerbaidjan. La disputa és per l’Alt Karabakh, una regió de majoria armènia que es va separar de l’Azerbaidjan. La no reconeguda República d’Artsakh pertany, segons el dret internacional, a l’Azerbaidjan, però el territori està sota el control i la protecció d’Armènia. Dels molts “conflictes congelats” que van sorgir amb el final de la Unió Soviètica, és en aquest on els oponents són més irreconciliables.
Però de l’antiga disputa s’ha format de sobte una nova guerra. I això es deu, entre altres coses, al president turc, Recep Tayyip Erdogan.
A diferència d’anys enrere, en què s’havien produït enfrontaments aïllats a la línia del front, aquest cop el president autoritari de l’Azerbaidjan, Ilham Aliyev, sembla que s’ha marcat com a objectiu reconquerir tot el territori d’una vegada per a totes. I per fer-ho, no té cap respecte pels civils, com posen de manifest els bombardejos diaris de la ciutat més gran de l’Alt Karabakh, Stepanakert.
L’únic país que li dona suport obertament –en comptes de reclamar un alto el foc– és Turquia, el soci històric de l’Azerbaidjan. Els azerbaidjanesos són un poble turquès i parlen una llengua emparentada amb el turc. I Erdogan ha descrit la seva relació entre els dos països amb l’expressió “dos Estats, un sol poble”.
Turquia ha reclutat pel cap baix mil rebels sirians per combatre contra Armènia, i s’han observat avions de combat F-16 turcs en un aeroport de l’Azerbaidjan. A més, el ministre d’Exteriors turc ha parlat obertament de “solidaritat tant al camp de batalla com a la taula de negociacions”.
Així doncs, la petita Armènia, amb tres milions d’habitants, es veu atacada des d’una doble superioritat: per l’Azerbaidjan a l’est –un país tres vegades més gran i ric en petroli– i per una potència intermèdia com Turquia a l’oest. “Els armenis”, va dir el primer ministre Pashinyan a l’entrevista, “són l’únic obstacle al sud del Caucas a la política imperial i expansionista de Turquia”. Segons ell, a Turquia no li interessa l’Alt Karabakh, sinó una mena d’annexió de l’Azerbaidjan, en què Armènia, situada entremig, no és més que una nosa.
La situació crítica d’Armènia explica les declaracions exagerades de Pashinyan, però no les justifica. El primer ministre és un populista que amb les seves dures declaracions ha contribuït a l’augment de la tensió. Sense estar en cap situació crítica, només per consideracions de política interior, el 2019 va proclamar en un acte públic a l’Alt Karabakh que “Artsakh és Armènia i punt”. Allò va suposar una enèrgica negativa a qualsevol negociació de pau. Es corresponia amb els ànims al seu país: fa dècades que s’ha esvaït la disposició a renunciar a parts dels territoris ocupats en favor d’un acord amb Bakú. Però no va fer honor a la cautela que ha de tenir un home d’Estat.
Per als azerbaidjanesos, sentir que se’ls acusa d’estar planejant un nou genocidi sona totalment absurd. Al capdavall, molts territoris pels quals ara es combat intensament estan despoblats d’ençà que les tropes armènies en van expulsar la població azerbaidjanesa. Aleshores van crear una “zona de seguretat” al voltant del territori en disputat de l’Alt Karabakh.
Però precisament perquè la disputa és tan complexa, cal recordar fets senzills: el que està passant al sud del Caucas és alguna cosa més que un rebrot d’un vell conflicte. És una veritable guerra nova entre Estats, planejada fredament per l’atacant i duta terme amb la tecnologia més recent i amb un desplegament massiu de tropes. Aquesta guerra es dirigeix també contra la població armènia de l’Alt Karabakh. Sembla que la seva expulsió forma part del pla de reconquesta.
Així doncs, aquests fets haurien de portar la comunitat internacional a pronunciar-se clarament contra l’atac de l’Azerbaidjan i contra el suport que hi dona Ankara. Això sí, sense deixar passar que Armènia, per la seva banda, està disparant contra civils azerbaidjanesos.
Traducció d'Arnau Figueras