Més de 600 persones han estat encausades arran del cicle de protestes contra la sentència als líders independentistes que va organitzar Tsunami Democràtic. En aquest sentit, cal destacar dues mobilitzacions: l’ocupació de l’aeroport del Prat i el tall de l’AP-7 al seu pas per La Jonquera. D’aquells dies, avui, encara resta en presó preventiva el jove madrileny Dani Gallardo, que va participar en una manifestació en solidaritat amb els presos polítics al barri de Vallecas. Porta empresonat onze mesos i el seu judici està previst pel mes de novembre. La Fiscalia General de l‘Estat li demana sis anys de presó per delictes de desordres públics, atemptat contra l'autoritat i lesions lleus.
I a Catalunya en són molts més. Sis-centes persones han estat encausades per les protestes post-sentència, però no en resta cap en presó. Tots els casos estan pendents d’una resolució judicial. Segons explica Xavier Pellicer, membre de l’organització antirepressiva Alerta Solidària, una trentena d’aquestes persones van arribar a estar un mes sencer en presó preventiva. Especial és el cas dels joves marroquins Ibrahim i Charaf, alliberats el passat 2 de juliol, que van arribar a passar-hi 8 i 9 mesos respectivament.
Pel que fa a la possible condemna que pot caure sobre les més de 600 persones, Pellicer indica que els delictes pels quals se’ls acusa són desordres públics, danys i atemptat a l’autoritat. Pellicer remarca que alguns dels encausats ho estan pels tres delictes i d’altres només per un o dos. “La condemna pot variar molt en funció de la pressió política que rebi la Fiscalia. Creiem que aquest procés judicial està marcat per un fort component ideològic”, destaca. L’advocat no s’atreveix a fer un pronòstic sobre les possibles condemnes, però posa un exemple força esclaridor. “Si la Fiscalia pretén acarnissar-se, només el delicte de desordres públics podria arribar fins als cinc anys” de presó. Alhora, ressalta que “fins que no hi hagi escrit d’acusació de la Fiscalia, no podem contemplar la pena”. Tot i que, remetent-se a precedents, es mostra preocupat pel fet que “pels mateixos fets han arribat a demanar fins a vuit anys de presó”.
Sobre les acusacions que recauen sobre tants manifestants, Pellicer subratlla que les acusacions són molt febles i aleatòries, fet que li permet mostrar-se optimista, tot i que adverteix que el procés judicial va per llarg. “Durant la vaga general del 2015, hi va haver centenars de detencions i encara hi ha casos pendents”, assenyala.
Respecte a l’actuació policial en les jornades post-sentència, Pellicer lamenta que no s’hagin perseguit les males praxis i posa l’exemple del Guillem, el noi amb la dessuadora taronja que va ser arrestat violentament mentre es trobava assegut a terra tranquil·lament durant una manifestació. “Vam presentar una querella i ha estat refusada per la Fiscalia. Ara estem en procés de recurs”, explica.
Curiosament, sovint la Fiscalia General de l’Estat i la Generalitat de Catalunya coincideixen a l’hora de formalitzar l’acusació. Sobre aquesta qüestió, expressa que “sovint la Generalitat es posiciona d’una determinada forma en l’àmbit polític, però després se situa al costat del bàndol repressor”. Segons ell, el Govern català s’aferra a una normativa legal que dictamina que el funcionariat ha de ser defensat legalment per l’administració, però en cap cas diu que l’administració pugui personar-se com a acusació particular”, exposa. Alhora, manifesta que en diverses ocasions la Generalitat s’ha retirat en l’últim moment de l’acusació. Amb tot, l’advocat es pregunta quin sentit té que la Fiscalia presenti acusació i també ho faci la Generalitat. Per a ell, la resposta és clara: els polítics es troben sotmesos a la voluntat dels sindicats policials. En aquest sentit, escau subratllar que més d’una trentena de persones estan acusades per la Generalitat arran d’haver participat en mobilitzacions independentistes.
El 15 d’octubre de 2019, a l’endemà de la sentència del Suprem, els tarragonins inundaren la plaça imperial Tarraco per protestar contra la condemna. En Lluís, un jove de 24 anys militant de l’organització juvenil independentista Arran, va participar-hi. Recorda que la plaça era plena de gom a gom quan de cop i volta els cossos policials van permetre que dues persones equipades amb banderes espanyoles se saltessin el cordó i s’acostessin a la gentada. Aleshores, s’hi van viure moments de tensió fins que la policia va obligar els manifestants espanyolistes a abandonar l’espai. Aquella mateixa nit, la concentració va finalitzar amb 15 detencions.
Tres mesos més tard, el 13 de gener de 2020, Lluís fou arrestat pels Mossos d’Esquadra a la sortida d’un supermercat de la ciutat. Inesperadament, la seva vida havia fet un tomb. Va passar a disposició judicial i va restar una nit a comissària. Està acusat de desordres públics i atemptat a l’autoritat. Ara, està amatent a la finalització del període d’instrucció. “De moment, no s’ha formulat cap petició contra mi”, indica. La Fiscalia no el relaciona amb els instants de crispació que es van viure amb els unionistes, però li atribueix “haver fet gestos amb les mans” i “tasques de lideratge” durant la manifestació. En Lluís es mostra tranquil perquè, a parer seu, els cossos policials detenen persones malgrat saber que no en tenen proves, amb l’objectiu d’atemorir i escarmentar.
El tarragoní, que no sembla esporuguit, declara que se sent vigilat fins i tot quan va a la muntanya. “La gent amb qui convisc i em relaciono m’ha comentat en diverses ocasions sentir-se observada quan som junts”, comenta. Està enrabiat i se sent frustrat pel que està patint, però sobretot està estupefacte. “No estic espantat, més aviat estic sorprès perquè sóc un noi de 24 anys normal i corrent que va participar en una manifestació de forma pacífica”.
A Girona, la concentració del divendres 18 d’octubre contra la sentència va acabar amb fortes càrregues policials a l’esplanada de la Copa, situada entre el riu Onyar i el parc de la Devesa. Quan s’estaven produint els avalots, el jove Robert Llach, de 21 anys, acudia a la Copa per veure un amic que hi havia participat. Llach explica que es va limitar a mirar com es produïa el tumult, tal com feia molta altra gent que es trobava apartada del bullici. Quan la policia va haver dispersat la gentada, en Robert es disposava a abandonar l’espai quan, inesperadament, un agent equipat amb una pistola de bales de goma el va aturar, tot demanant-li que no tingués por. Acte seguit, el van reduir i se’l van emportar a comissaria. “Em van agafar perquè passava per davant seu, se’m van emportar sense dir-me res. Aquell dia la policia buscava un prototip de manifestant, nois joves d’entre 20 i 25 anys”. I és que durant aquella mateixa jornada a Girona i a d’altres punts del territori es van produir moltes detencions d’aquest perfil.
El gironí va passar les nits del 18 i 19 d’octubre tancat fins que el diumenge 20 d’octubre a la tarda el van portar en companyia d’un altre noi, que també va ser arrestat a la Copa, als jutjats de Girona. Després del judici ràpid, va ingressar en presó preventiva a Puig de les Basses. Se l’acusa de lesions, atemptat a l’autoritat i desordre públic. Està pendent de judici, sense data, però la jutge ja ha fet la instrucció del cas. Va romandre empresonat del 20 d’octubre al 13 de novembre. “Em vaig sentir segur a la cel·la, mai no sabia què podia passar quan em trobava a la comissaria de la Policia Nacional”, recorda.
Inicialment, Llach pensava que passaria molt temps empresonat perquè els companys de la presó li recomanaven que no es fes il·lusions. “Tenia dues trucades setmanals de 20 minuts per parlar amb la família i vaig poder veure’ls un cop presencialment”, assenyala.
El to de veu se li endolceix quan evoca els moments que va passar amb Dolors Bassa. L’exconsellera està al mòdul de dones, però va coincidir amb en Robert en diverses activitats. “Em va ajudar i em va fer costat. Sovint m’explicava com aniria el procés judicial, que hi hauria una vista i que demanarien la seva posada en llibertat. Aleshores jo patia pel fet que s’allargués molt la vista”.
El dia 13 de novembre, Tsunami Democràtic convocà un tall a l’autopista AP-7 a l’alçada de Salt, a la comarca del Gironès. La protesta va acabar amb la policia abraonant-se durament contra els ocupants, fet que es va traduir en diversos ferits, detinguts i identificats. Dos dels identificats i posteriorment encausats són la Mar, una jove de 19 anys veïna de Vilassar de Mar (Maresme), i en Martí, un jove de 20 anys de Sant Adrià del Besòs (Barcelonès).
La Mar i el Martí van participar al tall plegats, però sense involucrar-se en els enfrontaments que va haver-hi entre manifestants i policia en el moment de les càrregues, ja que tots dos van abandonar l’autopista en el moment que el Tsunami Democràtic va desconvocar el tall. Van marxar per disposar-se a anar a buscar el cotxe al centre de Salt. Abans, però, van reposar en un dels carrers del poble. Va ser en aquell moment quan diversos agents de la Policia Nacional els van identificar i registrar sense cap motiu aparent. Van ser citats el 9 de desembre a declarar, però es van acollir al dret a no fer-ho. “No ens trobàvem en el lloc dels aldarulls i ens acusen de desordres públics i atemptat a l’autoritat”, protesta en Martí. Ara, però, en la segona citació judicial que han rebut se’ls acusa de desordres públics i desobediència, però no d’atemptat a l’autoritat. Ambdós reconeixen que no entenen aquest canvi, però se n’alegren. Per a ells, és una prova més que aquestes acusacions estan fetes per intimidar i que no tenen fonaments acusatoris sòlids.
D’altra banda, la Mar etziba que d’ells només tenen les imatges d’una gravació en directe d’un mitjà de comunicació conforme es trobaven tallant l’AP-7 a l’altura de Salt. “No tenen cap prova de res, ens ha tocat a nosaltres com li podria haver tocat a uns altres”. La jove vilassarenca explica que els han incriminat pel simple fet que han aconseguit relacionar les imatges de vídeo amb els perfils de les xarxes socials.
La Mar i el Martí, com la resta de persones encausades per les protestes contra la sentència, no tenen intenció de deixar d’exercir el dret fonamental de manifestació pacífica. Esperen que els casos s’arxivin i la normalitat torni als carrers. El temps i la justícia pot marcar el seu camí, fins al moment, però, la solidaritat és la seva millor arma.