El Govern balear s’afanya a vendre esperança en relació a la recuperació econòmica. Porta des de l’estiu treballant per assolir els famosos «corredors segurs» que permetin recuperar una mica de turisme abans de la pròxima primavera. Ha aprovat un pla de reactivació econòmica. I per un altre costat, demana a Madrid setmana rere setmana que més enllà de les mesures generals per a la recuperació de l'activitat productiva també creï línies d’ajudes específiques per a Balears perquè la comunitat illenca és la més afectada per la crisi...
La setmana passada, la gran patronal constatava els esforços del Govern de Francina Armengol per fer front a la situació econòmica actual, que és catastròfica. així ho constatava la gran patronal. La CAEB (Confederació d’Associacions Empresarials de Balears) ho deia en un estudi de conjuntura que posava els pèls drets.
Contracció històrica. La presidenta de la CAEB, Carmen Planas, assenyalà que «les dades d’aquest informe de conjuntura econòmica, més enllà de confirmar la situació tècnica de recessió en la que ens trobam, mostren una contracció econòmica que és històrica, sense precedents, i que arriba al 35,6% del PIB» de les Illes.
L’associació patronal de referència a Balears mostra una dada que no per esperada resulta menys preocupant: a la caiguda de la producció -durant el segon trimestre, que és el que analitza l’estudi- com a resultat directe de la pandèmia se li ha de sumar la caiguda de la demanda, del consum, que agreuja encara més, molt més la recessió.
Les dades que presentà la CAEB mostren que el sector serveis caigué d’abril a juny de l’ordre del 37,8% de mitjana entre tots els diferents subsectors. A això se li ha d’afegir el bloqueig del comerç internacional, del 23,6%, l’enfonsament industrial que perdé el 36% i que ni tan sols la construcció pogué aguantar ja que es va contraure quasi el 21%.
Aquesta realitat quantitativa va injectar en el si social l’absoluta incertesa en relació al futur immediat. I quan això passa, la conseqüència econòmica està servida: la disminució de la confiança, és a dir del consum, cosa que multiplica els efectes negatius de la crisi. «Ara mateix vivim en un entorn de màxima incertesa», digué Planas, i la conseqüència és que les empreses i les famílies s’ho pensen molt i molt a l’hora de fer inversions, de fer la despesa que seria normal. Més aviat opten per tot el contrari. Si poden estalviar, ho fan. En qualsevol cas, la seva despesa és mínima. Així, la dada de consum que es disposa del segon trimestre indica una caiguda del 36,5% i res indica que hagi de ser molt millor quan es tanqui l’any.
Tot aquest panorama porta, diu la gran patronal, a un increment de l’atur «com mai s’havia vist». I en efecte és així. No es tracta només que les dades del segon trimestre. entre abril i juny, mostrin xifres de desocupació laboral que destrossen tots els records negatius anteriors, sinó que ara mateix s’estan enregistrant puntes encara pitjors. Segons les dades del Ministeri de Treball, el mes d’agost passat es tancà a Balears amb 77.112 desocupats, que representaven un increment del 91% en relació a un any abans. Cal comparar: a Catalunya l’augment de l’atur en el mateix període era del 28,3% i al País Valencià del 20,7%. Així de crues estan les coses a les Illes. De fet tot els indicadors relatius del mercat laboral mostren exactament el mateix: la comunitat més afectada és la baleàrica. Amb molta diferència sobre qualsevol altra.
Encara més, segons les dades oficials del Govern balear, el nombre de treballadors que estan en ERTO ha passat entre agost i octubre dels 58.801 als 69.531. Això vol dir que el 14,1% dels treballadors de Balears s’han hagut d’acollir a aquesta figura de protecció. La segona comunitat més afectada és la canària, amb un 10,7%. I la mitjana estatal és del 3,9%. El fet que s’hagin allargat els ERTO fins el 31 de gener ha estat un gran alè per al Govern, les empreses i els treballadors. Però totes les parts pateixen un elevat temor en relació a què passarà a partir de l’1 de febrer de 2020. L’esperança és que llavors ja existeixi la vacuna i que la temporada turística es pugui recuperar el suficient com perquè no s’agreugi l’estat de l’ocupació laboral, però en realitat ningú no està segur de res.
En aquest tan profund pou econòmic el comerç tant de béns de llarga durada -immobles, cotxes... - com els de consum immediat -el minorista – estan caient mes rere mes. El Govern i la resta d’institucions animen la ciutadania a consumir sobretot productes de proximitat, però la depressió compradora és molt intensa i els ingressos del comerç s’estan enfonsant. Segons les últimes dades fetes públiques per l’INE, el comerç a les Illes he encadenat cinc mesos de caiguda de ventes i en l’agregat dels primers vuit mesos ha baixat un 17% en relació a l’any anterior, que pot parèixer no massa però que tot indica que acabarà l’any encara amb pitjorsdades. És el descens, amb diferència, més important de totes les comunitats autònomes, de fet duplica la mitjana estatal. No existeixen precedents iguals ni semblants.
El pessimisme s’estén. La presidenta de la CAEB, Carmen Planas, advertí que «les dades que començam a albirar respecto al tercer trimestre no seran millors i reafirmaran la recessió que patim a les Illes». Afegí la màxima responsable de la gran patronal que «les dades indiquen que la nostra comunitat és, de lluny, la més perjudicada del país i per tant és precís, i urgent» que les administracions «articulin una necessària col·laboració pública i privada» per lluitar contra aquesta depressió econòmica.
El Govern d’Armengol insisteix contínuament -d’acord amb la CAEB, PIME, sindicats, partits polítics... - davant de l’Executiu de Pedro Sánchez en el fet que la singularitat de Balears en el patiment de la crisi econòmica derivada de la pandèmia fa imprescindible una línia específica d’ajudes per a l’arxipèlag. Però de moment Madrid no ha fet més que oïdes sordes a aquesta petició. Totes les mesures són generals i cap ha estat única per a les Illes.