«Ni rei ni corona: independència». Amb aquest missatge, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) s’adreça a la població de Catalunya per organitzar una rebuda hostil al rei espanyol, Felip VI. Els esdeveniments protagonitzats pel monarca el darrers anys, des del discurs el 3 d’octubre de 2017 fins al seu disgust per no haver visitat Barcelona en l’acte d’entrega de despatxos als jutges, tornarà a mobilitzar l’independentisme, que ja s’ha acostumat a rebre el monarca amb manifestacions per tot el territori.
Divendres, dia en què Felip VI assistirà a l’acte d’entrega de premis de la nova edició de la Barcelona Economic Week, tant l’ANC com Òmnium Cultural organitzaran una cadena humana que han convocat a les 10 del matí. Al seu torn, els CDR han convocat mobilitzacions contra la visita del monarca.
El dia anterior, però, l’ANC escalfarà l’ambient amb la convocatòria de concentracions arreu del Principat per cremar fotos del monarca. Una pràctica amb un precedent bastant polèmic.
Girona, 2007
El 13 de setembre de l’any 2007, el rei Joan Carles I visitava la ciutat de Girona. Ho feia per inaugurar el Parc Científic de la ciutat i assistir a un sopar amb empresaris i autoritats polítiques, entre les que hi havia el president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla. A la plaça del Vi, al centre de la ciutat, se celebrava una protesta de benvinguda al monarca. Al final de l’acte, alguns dels assistents cremaven fotos del rei sense esperar, ni de bon tros, tot el que vindria després.
Una denuncia de la Fiscalia desembocaria en una condemna de 15 mesos de presó contra dos d’aquells joves. Es tractava d’Enric Stern i Jaume Roure, que com que no tenien antecedents, saldarien la pena amb el pagament de 2.700 euros de multa cadascú. La defensa, liderada per l’advocat Benet Salellas, portaria el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans, ubicat a Estrasburg, que tombaria la sentència escrita a Madrid. Per descomptat, ningú no imaginava que uns fets aïllats com aquells tindrien tant de recorregut. I com sol passar en aquests casos, la crema d’imatges de representants de la monarquia espanyola ha sigut una constant, des d’aleshores, al Principat. Més encara des del 3 d’octubre del 2017.
Els dos acusats serien encausats d’un delicte d’injúries a la corona. Des d’Estrasburg, però, es va decidir que l’Estat espanyol hauria d’abonar 9.000 als condemnats, a més de tornar-li la quantitat de les multes que els van ser imposades per compensar les despeses jurídiques assumides durant el procediment.
Ara, si la Fiscalia tornés a investigar aquesta mena d’actes, podria incórrer en prevaricació. És per això que l’ANC i els altres convocants se senten lliures com per poder protagonitzar una protesta com la que duran a terme aquest dijous de vesprada, que el TEDH encaixa dins del dret de llibertat d’expressió. De fet, allò que va ser condemnat per l’Audiència espanyola, al Tribunal d’Estrasburg es considerava que «no anava més enllà d’un cert grau permissible de provocació».