Mediterrani: capital Madrid

Les dades facilitades per la Generalitat Valenciana indiquen que el 80% de les inversions del Govern espanyol al corredor mediterrani han servit per enllaçar-lo a Madrid.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L’endemà que Mariano Rajoy visitara Barcelona i anunciara una pluja de milions en infraestructures a Catalunya, el president valencià i la seua consellera d’Obres Públiques, Ximo Puig i María José Salvador, han alertat dels compromisos incomplerts pel Ministeri de Foment en relació al corredor mediterrani. Ho han fet acompanyats del geògraf Josep Vicent Boira, bon coneixedor de la matèria i actual secretari autonòmic valencià d’Obres Públiques. Tots tres han exposat, amb dades i mapes, el nivell d’execució del corredor mediterrani sis anys després que l’executiu estatal –encara socialista– en presentara el projecte.

En total, les actuacions previstes tenien un cost de 51.300 milions d’euros, dels quals, segons la Generalitat Valenciana, se n’han invertit al voltant de 13.500. Ara bé, la majoria d’aquests diners –9.500 milions– s’hi van esmerçar abans del 2012 i han anat a parar, sobretot, a connexions del corredor amb Madrid, no al corredor mediterrani en sí. Concretament, a les connexions de Madrid amb Catalunya, Múrcia i Granada. Aquests eixos radials representen una inversió mitjana de 21 milions per quilòmetre. Per contra, els inversions estrictes al corredor (Almeria-Múrcia-País Valencià-Catalunya) tan sols han comportat una inversió de 3,4 milions per cada quilòmetre. Dels 13.500 milions d’euros dedicats al corredor, la façana mediterrània únicament n’ha rebuts 2.700.

Gràfic aportat per la Generalitat Valenciana.

L’anàlisi detallada dels diversos trams i la seua data d’acabament encara resulta més esfereïdor. I és que la inauguració del tercer fil entre Tarragona i Barcelona no arribarà, segons el Ministeri, fins el 2020, amb cinc anys de retard. La variant de Tarragona estarà a punt el 2018, amb tres anys de retard, i la connexió entre València i La Encina (Villena), el 2019, quatre anys després d’allò que s’havia pronosticat. Totes aquestes actuacions , de fet, estaven programades pel 2015.

Si parlem del tercer fil entre Castelló i Vandellòs i del tercer fil doble entre València i Castelló, el panorama resulta encara més decebedor. No hi ha una data de finalització explícita, i en el primer cas, les obres estan aturades. Una incertesa que s’estén a la resta de trams més meridionals: La Encina-Alacant, Múrcia-Almeria i Almeria-Granada, cap dels quals no veu la llum al final del túnel.

Gràfic de la Generalitat Valenciana.

Puig lamenta la “manca de credibilitat absoluta” del Ministeri i considera necessari que hi haja un seguiment puntual –avaluable– de les obres per part d’ambdues administracions. “La paciència té un límit”, diu, “perquè aquesta falta d’inversió pública repercuteix en els llocs de treball”. En aquest sentit, el cap del Consell afirma que la desocupació del País Valencià, que ara com ara se situa en el 19%, se situaria en el 15% en cas de comptar amb unes infraestructures competitives. Un informe recent elaborat pel BBVA assenyala també que el creixement valencià, del 3,9%, hauria estat del 4,4% si disposara d’unes connexions de primer nivell amb la resta del continent.

El president valencià ha criticat que Mariano Rajoy “jugue amb les infraestructures” per treure’n un “benefici partidista a curt termini”. Una referència indissimulada a la seua visita a Barcelona, que ha aixecat força polseguera al País Valencià. Ximo Puig ha exigit que s’incremente “la velocitat de la inversió” al conjunt del corredor mediterrani i que es respecten els compromisos adquirits, atès que el Ministeri els incompleix any rere any. “Cal fer una anàlisi racionalitzada de les inversions en infraestructires a Espanya, una tasca que encara no s’ha dut terme”, ha reblat el president de la Generalitat, per qui el corredor “mai no ha estat una prioritat”. El to de les converses amb el nou ministre del ram, Íñigo de la Serna, ha estat positiu, i de fet, hi ha prevista una reunió al més alt nivell entre tots dos pel proper 27 d’abril. “Sort que no és el dia 25”, ha ironitzat Puig avui.

GVA.

De la seua banda, María José Salvador ha recordat que tan sols el 5,4% de les obres licitades a l’Estat espanyol durant l’any passat corresponien a la Comunitat Valenciana. “L’aposta pel corredor mediterrani és una aposta a cavall guanyador, que redunda en benefici del conjunt d’Espanya i també d’Europa”, remarca la consellera. “Els valencians som l’11% de la població espanyola i aportem l’11% del PIB, demanem un tracte equivalent”, ha conclòs.

A més, Puig ha posat damunt la taula la possibilitat d’aconseguir el traspàs del servei de rodalies “per tal que estiga tan ben gestionat com ara ho està Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana”, però aquesta demanda no troba receptivitat a Madrid. Salvador, per últim, s’ha mostrat esperançada amb el projecte de llei de pressupostos que el Govern de Rajoy presentarà aviat al Congrés. Segons ella, ja no hi ha cap excusa perquè els comptes de l’Estat incloguen una partida específica per a la gestió del transport metropolità de València, tal com passa a Madrid i Barcelona. La conformació d’una autoritat metropolitana, el requisit que marca el Ministeri, obre l’opció de situar-se en igualtat de condicions que totes dues ciutats.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.