Tot gira al voltant del referèndum de l’1 d’octubre. En la commemoració del tercer aniversari d’aquella jornada, celebrada per Junts per Catalunya a Cornellà del Terri (Pla de l’Estany), municipi en què va poder votar el president Carles Puigdemont després d’una persecució policial digna d’un film d’acció, es va comprovar que l’eix central del discurs del nou partit del president a l’exili girarà al voltant d’aquella data. Tant era així que la presentadora de l’acte, el primer que va fer durant aquell matí, va ser exhibir l’urna en què Puigdemont va dipositar el seu vot l’1 d’octubre de 2017.
No és estrany que Junts per Catalunya reivindique el seu objectiu de “mantenir la posició” en la defensa d’aquell resultat. No debades, en el congrés fundacional del partit, celebrat telemàticament aquest cap de setmana a causa de la pandèmia, Carles Puigdemont defensava per videoconferència que “hem demostrat que si algú no ha perdut la paciència hem sigut nosaltres”, que “qui no ha deixat de perseverar hem sigut nosaltres” i que “hem sabut mantenir bé la posició, i això ens ha facilitat victòries”. El president a l’exili concloïa que “quan has començat el camí i has vist que era més dur del que potser pensaves, has de tenir la paciència suficient, la convicció i l’esperança que arribarem fins al final. I nosaltres som aquests”.
No es pot dir que Junts per Catalunya no haja insistit que en les pròximes eleccions catalanes, que se celebraran el 14 de febrer, “call omplir les urnes de vots independentistes”, tal com demanava Jordi Sànchez –que serà secretari general del partit– en la seua intervenció en diferit del dia 1. Però, òbviament, el gran objectiu de Junts per Catalunya és guanyar les eleccions per retenir la presidència de la Generalitat després de la inhabilitació judicial de Quim Torra, també present –i ovacionat– en l’acte del dia 1 a Cornellà del Terri. Segons les enquestes, JxCat no ho tindrà fàcil per mantenir-se com a força hegemònica de l’independentisme. I és així com, per diferenciar-se d’altres formacions, el president Puigdemont feia una crida a allunyar Junts per Catalunya del sectarisme. “Les organitzacions s’han de construir d’una manera diferent, i s’ha de controlar el sectarisme. Som honestament ambiciosos, però no som millors que ningú. Aquesta és la base de la millor democràcia possible”.
“Una gran proesa”
JxCat vol transmetre la imatge d’un partit nou allunyat de les estructures polítiques tradicionals. D’aquesta manera, el president a l’exili assenyalava “la participació” com un “element estructural en la forma de governar la república que volem” i, també, en el funcionament del seu nou partit. Un objectiu en el qual “la revolució digital” tindrà “un paper fonamental”, com també ho tindrà la diversitat. “A qui li fa por? A nosaltres no, perquè el país el volem divers”, deia Puigdemont davant la càmera.
El president a l’exili posava en valor la manera com s’ha construït JxCat, titllant la fundació de la nova formació com “una gran proesa”. “Hem aconseguit aixecar un partit en plena pandèmia, a través de reunions virtuals, amb el president a l’exili i amb el secretari general a la presó, i hem hagut d’incloure una metodologia de participació, renovació, transparència i que tragués el màxim profit de la tecnologia, no com a obstacle, sinó com a aliada”
Uns atributs que també destacava Lluís Puig. El conseller de Cultura a l’exili tindrà un gran paper al capdavant d’aquesta formació, i assegurava que JxCat “no podia començar millor malgrat el context de repressió”, perquè “hem estat capaços de construir una eina imprescindible per a la independència de Catalunya”. Puig era qui informava dels resultats d’aprovació de la ponència política de JxCat, aprovada amb el 96,59% dels vots de la militància; i de la ponència organitzativa, aprovada amb el 94,29%.
Pel que fa a aquestes ponències, JxCat apostarà per la confrontació amb l’Estat per forçar la negociació inevitable o per aconseguir, de manera unilateral, la independència de Catalunya. Alhora, si l’independentisme acaba sumant més del 50% dels sufragis en les properes eleccions catalanes, un resultat possible segons les enquestes gràcies a la suma amb Esquerra Republicana i la CUP, JxCat sol·licitarà a la Unió Europea una intervenció per garantir un referèndum acordat. Pel que fa a la ideologia del partit, la ponència política no estableix cap definició concreta. Cal recordar que molts membres de JxCat es consideren de centre-esquerra i que molts altres reivindiquen el liberalisme. De fet, JxCat insisteix en la virtut de la transversalitat ideològica com a eix central de la formació. Quant a la candidatura electoral, tal com va informar l’Agència Catalana de Notícies, la ponència organitzativa estableix que les bases del nou partit escolliran candidat a les eleccions després de la celebració d’unes primàries que encara no tenen reglament ni funcionament anunciat. L’única persona que ha expressat el seu desig d’esdevenir candidata és la diputada al Congrés Laura Borràs, si bé també hi ha la possibilitat que els consellers Jordi Puigneró (Polítiques Digitals), Damià Calvet (Territori i Sostenibilitat) o l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, se sumen a aquesta cursa. Tampoc se sap si aquestes primàries serviran per triar només els caps de llista o les llistes electorals senceres.
Elsa Artadi, que també tindrà un paper cabdal en JxCat, anunciava a l’inici de la cloenda del Congrés que el partit compta amb 4.600 afiliats. I alhora, informava també que és el moment de “desplegar territorialment” la formació i exigia “innovació en els cercles de participació, que són oberts i volen superar estructures més rígides i jerarquies més pròpies d’altres partits”. Per últim, Artadi feia una crida a “fugir dels populismes i de dividir la ciutadania entre bons i dolents”.
Junts per Catalunya inicia, de manera oficial, la seua participació en la cursa electoral que es viurà intensament els propers mesos fins els comicis del 14 de febrer. I ho farà amb el blau turquesa que va distingir la coalició Junts pel Sí el 27 de setembre de 2015.