Quaranta anys de videoart a Espanya

Res més trist que llegir una història del videoart sense poder veure'n les obres... Per contra, si llegim una història de la pintura o de l'escultura, tampoc accedirem a l'obra original, ans a una reproducció fotogràfica... I vet ací que Apología Antología obra el miracle: un recorregut per quaranta anys de videoart espanyol (1974 - 2014) en cinc DVD. Com en el món del vídeo no hi ha original ni còpia, gaudirem in situ de les propostes originals.

De literatura sobre el videoart n'hi ha molta. De literatura sobre el videoart espanyol, poquíssima. Podeu llegir l'assaig d'Ana Sedeño, Historia y estética del videoarte en España (2011), i alguns, molt pocs, assajos transversals. És per aquesta raó que Apología Antología s'acaba de convertir, per raons òbvies i incontestables, en el gran referent del videoart espanyol. Té un preu oficial de 42 euros però es pot trobar rebaixat en alguns comerços. I si no voleu gastar ni un cèntim, a www.apologiantologia.net hi trobareu els mateixos continguts -sense l'altíssima qualitat dels DVD, però Déu n'hi do- i textos, enriquits amb una tria encara superior a la de l'edició física, de 250 peces.

Aquesta iniciativa l'ha duta a terme Hamaca, la principal distribuïdora de videoart a Espanya -n'hi ha alguna altra?-, el centre Tabakalera de Donòstia, i la Universitat del País Basc, i distribuïda per Cameo, amb el suport d'Acción Cultural Española, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Cultura.

L'antologia va arrencar per iniciativa d'Hamaca i de la comissària independent Anna Manubens, i es divideix en cinc recorreguts que aborden distintes temàtiques: les praxis conceptuals, l'apropiacionisme, l'activisme polític, el cos i la mútua fagocitació entre el discurs oficial i les avantguardes antisistema. Cada recorregut té un comissari que aplica un criteri, generalment obert i transversal, més enllà del simple ordre cronològic.

Digueu-me brètol, però poder gaudir a casa de 85 obres de videoart permet una activitat fins ara inèdita: el fast-forward... Quan anem a una galeria o museu on es projecta un videoart, ens hem d'adaptar a un espai sovint incòmode i hem d'atorgar-li un temps determinat.

Ara, si una obra d'Eugènia Balcells, Javier Codesal, Mabel Palacín, Muntadas, Joan Rabascall, Marcelo Expósito, Javier Codesal, Daniel G. Andújar, Rogelio López Cuenca, Carles Congost... no us interessa, podeu prémer el fast-forward i tornar un altre dia, qualsevol altre dia, al moment i al lloc en què vulgueu. Qui no conegui el videoart espanyol no serà perquè no li ho hagin posat fàcil...