Sembla que els jutges del Tribunal Suprem varen fer l’impossible per a fer coincidir una data com l’1 d’Octubre amb la inhabilitació del president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra. I quasi ho varen aconseguir. Avui coincideix aquest recordatori amb la presència del President del Govern espanyol, Pedro Sánchez, a Brussel·les amb motiu de la cimera del Consell Europeu. A la capital europea, l’Assemblea Nacional Catalana ha volgut fer palesos ambdós fets amb una concentració davant del Parlament Europeu, que ha contat amb la participació dels eurodiputats i consellers a l’exili.
El president Puigdemont ha destacat en declaracions a la premsa el caràcter reivindicatiu d’aquest 1 d’octubre, sense voler avançar el full de ruta ni si es presentarà com a candidat a les properes eleccions a la Generalitat de Catalunya. El que sí ha dit és que, “en aquests darrers tres anys, s’ha obert una finestra d’esperança”. I ha afegit que “ens toca resistir y avançar” a Europa, atès que “a l’Estat espanyol no hi ha una taula parada per a negociar”. Preguntat per un horitzó en què l’independentisme es troba dividit, Puigdemont ha recordat que, a les eleccions del 21 de desembre, “tampoc hi havia unitat i l’independentisme va guanyar”.
Més reivindicatiu i de cara al seu electorat, va declarar que “sols podem garantir el progrés amb un Estat propi”. Respecte al seu paper a Brussel·les manifestava que “estem aquí per a aconseguir el reconeixement internacional”. A continuació, es referia a l’informe sobre drets fonamentals als Estats membres, que acaba de fer pública la Comissió Europea i que no recull específicament la qüestió catalana. “No podem esperar res de la Unió Europea i, amb aquest informe, queda clar el doble estàndard… I és que, el que és bó per a Espanya, és dolent per a altres països”, afegia en referència a la manca de llibertats i democràcia a alguns països de l’Est que estan sent motiu de denúncia i control per part de la Comissió.
Prèviament, Eva Pruneda, màxima representant de l’ANC a Brussel.les, havia llegit un manifest amb caire combatiu, que ha precedit els parlaments dels eurodiputats allí presents. Clara Ponsatí, eurodiputada ha remarcava el “vergonyós informe de la Comissió” sobre els drets fonamentals a Espanya. Mentre que el també eurodiputat Toni Comín, en termes preelectorals, recordava que “el dia que va guanyar el moviment independentista, l’Estat espanyol ja va perdre la raó i sols li queda la força”. La consellera a l’exili Meritxell Serret, com a delegada del Govern català a Brussel·les, també va recordar els vots d’aquell 1 d’octubre, al temps que reclamava una Llei d’Amnistia. Per últim, el president Carles Puigdemont demanava viure a un país on “els jutges no siguin corruptes i on el Rei no sigui feixista”.
Darrere d’una pancarta encapçalada pels polítics catalans exiliats, una petita representació de l’ANC resistia sota una pluja suau que permetia fer uns parlaments reivindicatius i cantar “L’Estaca”, la mítica cançó de Lluís Llach, que s’ha convertit en l'himne dels pobles oprimits, com ara Hong Kong i Bielorússia. Entre ells hi era també hi eren el conseller de Cultura a lexili Lluís Puig i el raper Valtonyc, tots ells represaliats. Estranyava l’absència aquesta vegada dels eurodiputats d’Esquerra Republicana, Diana Riba i Jordi Solé. La delegada, Meritxell Serret, del mateix partit, aclaria que ERC estava representada amb ella i que els eurodiputats absents estan a Barcelona amb altres obligacions, atès que aquesta setmana no hi ha ple a Europa. Serret sortia així al pas de les especulacions sobre un possible trencament de l’independentisme, també al l’exili.
Solidaritat de més de vint eurodiputats
Precisament, aquesta setmana els eurodiputats catalans d’ERC i JuntsxCat han comptat amb la solidaritat de més de 20 parlamentaris europeus per la inhabilitació judicial durant 18 mesos del darrer president de Catalunya, Quim Torra. Amb una carta adreçada al president del Parlament Europeu, David Sassoli, aquests eurodiputats exposen que “el Tribunal Suprem espanyol ha resolt el cas del president català prohibint-li el càrrec públic durant 18 mesos i deixant Catalunya sense president en una nova vulneració dels drets polítics dels ciutadans catalans”.
A la missiva expliquen que “el Tribunal Suprem d'Espanya va confirmar la sentència d'un tribunal inferior que l'havia considerat culpable de desobediència per haver exhibit durant tres dies una pancarta que deia ‘Llibertat per a presos polítics i exiliats’ després que la Junta Electoral Central espanyola (JEC) li ordenés retirar-la durant el general campanya electoral d’abril de 2019”. A continuació, diu que “la sentència del Tribunal Suprem s’hauria d’entendre en el context de la presó per causa de sedició de l’anterior govern català i dels líders socials Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, que porten tres anys a la presó per la seva participació al referèndum d’octubre del 2017”. També afegeix que “amb els tres darrers presidents de Catalunya, Artur Mas, Carles Puigdemont i Quim Torra enfrontats a processos judicials per la seva activitat política en els darrers cinc anys, tenim la convicció creixent que, en l’actualitat, cap polític independentista català pot tenir un judici just a Espanya”.
Amb un resum de la situació judicial a Catalunya, feien saber que, “ara mateix, hi ha centenars de casos contra ciutadans independentistes catalans. Aquestes sentències i jutges altament polititzats empitjoren qualsevol progrés del diàleg polític cap a una solució al conflicte català i espanyol. És important remarcar que el Grup d'Estats contra la Corrupció (GRECO) del Consell d'Europa va advertir de les greus mancances de la independència judicial a Espanya”,
Per últim, reivindicaven que “les institucions de la UE han d’afrontar amb urgència que hi ha un problema d’estat de dret a Espanya. Així, els sotasignats volem expressar el nostre rebuig a la repressió judicial contra el moviment sobiranista català i expressar la nostra solidaritat amb el president Torra. Per tant, exigim a les institucions de la UE que siguin fidels a les seves paraules sobre la defensa de la democràcia i la protecció dels drets del poble català”.
Els sotasignants eren Carles Puigdemont, Diana Riba, Antoni Comín Jordi Solé, Clara Ponsatí, Izaskun Bilbao, Tatjana Zdanoka, Mick Wallace, Clare Daly, Miguel Urban, Benoit Biteau, Milan Brglez, Pernando Barrena, Katerina Konecná, Mislav Kolakusi, François Alfonsi, Leila Chaibi, Gianna Gancia, Salima Yenbou, Ivan Vilibor Sinci, Nikolaj Villumsen, Chris MacManus, Malin Björk, Dorien Rookmaker i Büro Katrin Langensiepen.