La inhabilitació del president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, ha motivat a Balears diverses reaccions contràries en els àmbit polític i sindical.
En primera instància, responent a la crida de concentracions arreu dels Països Catalans en rebuig a la inhabilitació, a Mallorca es concentraren a la tarda del mateix dilluns dia 28 de setembre un grapat de persones davant dels ajuntaments de Palma i de Llubí per cridar “contra la sentència, reincidència”.
Per altra banda, el Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament de les Illes -Intersindical (STEI-Intersindical) va emetre un comunicat en el que es mostrava força crític no només amb la inhabilitació sinó amb tota la justícia espanyola. “Aquest dilluns s'ha inhabilitat Quim Torra, president de la Generalitat Catalunya, suposadament per haver mantengut durant uns dies una pancarta al balcó de la façana de la Generalitat un cartell que reclamava la llibertat dels presos polítics. També ha declarat l’activista de ViladecansTamara Carrasco, després d’haver patit l’escarni d’haver estat acusada de terrorisme a partir d’un muntatge policial que li va suposar estar confinada durant un any dins el seu municipi. També hem conegut la condemna a 14 mesos d’inhabilitació i una sanció econòmica del jutjat penal de Manresa contra el regidor i pallasso Jordi Pesarrodona (…) Mentrestant, aquest dimarts hem sabut que l’Audiència Nacional espanyola ha absolt Rodrigo Rato i 33 persones més per la sortida a borsa de Bankia ocultant els comptes reals de l’entitat, participada en més d’un 60% per una entitat pública. La mateixa Audiència que, en la sentència del cas Gürtel, va dubtar de la versemblança de les declaracions de Mariano Rajoy... tot i que no el va identificar amb els apunts dels papers de Bárcenas que parlaven d’un tal 'M. Rajoy'”. Davant de tot això, l’STEI-Intersindical denuncia un "engranatge judicial, del qual participa la Junta Electoral Central amb la seva decisió de dur segons quins casos al Tribunal Suprem, al servei dels qui mouen els fils a l’Estat espanyol”.
A l’àmbit polític Ara Maó –agrupació d’electors que compta amb el suport de Més per Menorca, Esquerra de Menorca i Podem- ha volgut manifestar el seu “rebuig” a la decisió de inhabilitar Torra perquè “vulnera el dret de sufragi actiu de la ciutadania de Catalunya”. Al parer d’aquesta formació política local, “penjar una pancarta és un acte emparat per la llibertat d'expressió i, en cap cas, pot ser motiu per inhabilitar un president escollit democràticament a les urnes. La judicialització i la repressió mai no poden ser les vies per resoldre un conflicte de naturalesa política”.
A la mateixa illa, el PSM-Més per Menorca també ha expressat el seu rebuig a la inhabilitació del president de la Generalitat. “No compartim la sentència del Tribunal suprem que inhabilita el president de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Torra, ja que consideram que és desproporcionada. S’inhabilita al president Torra per mantenir penjada una pancarta que deia “Llibertat polítics presos i exiliats”, una pancarta símbol de la llibertat d’expressió que se suposa que hi ha en un estat de dret”. Així mateix, la coalició menorquinista ha volgut expressar que “igual que ja hem manifestat altres vegades, consideram que el diàleg és una eina molt important a l’hora de poder solucionar conflictes, per això consideram que per poder donar sortida al conflicte català s’ha de buscar una solució dialogada. La judicialització del procés no pot ser mai l’eina per resoldre el conflicte polític que fa anys que hi ha a Catalunya. Durant els últims anys la majoria de la població catalana ha demanat de forma pacífica que volen solucionar el conflicte democràticament i una part d’aquesta vol que sigui votant el seu futur”.
També Més per Mallorca s’ha mostrat radicalment en contra de la inhabilitació. En el seu cas, a més de fer pública la seva posició crítica, també ha volgut actuar. Ha penjat a la façana del Parlament, des d’un dels balcons dels seus despatxos, el llaç groc com a mostra de “protesta i repulsa per la decisió judicial que inhabilita el president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra”, segons va anunciar la formació. Els diputats de la formació el penjaren conjuntament –aprofitant la sessió plenària de dimarts passat- al mateix temps que el portaveu parlamentari,Miquel Ensenyat, explica als periodistes que al seu entendre “el llaç groc és un símbol de denúncia utilitzat per la llibertat d'expressió” i “una manifestació cívica i pacífica d'una idea. Aquells que s’hi oposen a la seva exhibició només justifiquen el seu aval a la repressió i la vulneració dels drets humans i les garanties jurídiques més elementals”. Val a dir que el grup d’ultradreta Vox exigí a la Mesa del Parlament que ordenés la retirada del llaç, sense èxit