-Vostè no s’ha cansat de dir que la inhabilitació del president Torra li sembla «un cúmul de disbarats jurídics». Per què?
-Disbarats jurídics i polítics. En primer lloc, en un Estat democràtic caldria valorar si una desobediència, que és un delicte contra l’administració pública, pot conduir a la destitució d’un president triat per un Parlament sobirà. Per tant, caldria modificar això, perquè la decisió no només ha suposat que es carreguin el president, sinó també tot un Parlament. Això no tindrà eixida si no és amb unes eleccions, perquè tot està adreçat a que es dissolga el Parlament. Per tant, que una discussió sobre si una pancarta i un llaç són símbols partidistes suplanti la voluntat dels ciutadans catalans expressada en les urnes... Pel que fa a l’aspecte jurídic, em sembla una aberració absoluta el fet d’encaixar aquesta conducta del senyor Torra amb l’article 410 del Codi Penal, que és el que li han aplicat, i que tracta de protegir l’administració pública. La Junta Electoral Central és un òrgan administratiu, tal com diu la mateixa exposició de motius. I els seus dependents jeràrquics són les juntes de zona, les provincials i les locals. Aquesta estructura administrativa només té com a dependents jeràrquics aquestes institucions. Cap altra institució, ni de bon tros cap de triada per la voluntat popular, és un subordinat jeràrquic de la JEC. Em sembla una aberració jurídica impossible de digerir en una democràcia. Perquè l’article 410 parla de desobeir resolucions judicials, i aquest no és el cas, ni tampoc parlem d’una desobediència a òrgans superiors. Així ho diu, textualment, el Codi Penal. Per tant, em sembla que uns senyors que s’encarreguen d’aplicar el Codi Penal han fet cas omís del principi de legalitat.
-I si és així, per què creu que el Suprem, com abans el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, han optat per inhabilitar el president?
-El procediment normal hauria estat que una vegada la JEC, en el lliure exercici de les seues facultats que ningú no li discuteix, considera que el seu acord és adequat a dret i sobretot a l’article 50 de la Llei Electoral –que parla de la propaganda interessada de partit o de Govern–, si això el president de la Generalitat de Catalunya no ho va respectar, l’eixida normal del camí jurídic és interpel·lar el Ministeri Fiscal per anar a la sala del contenciós-administratiu del TSJ de Catalunya perquè diga si aquest acord s’ajusta a dret o no. En cas que sí, és llavors quan es dicta una resolució judicial demanant que es complesca. I aleshores, si es comet desobediència davant aquesta resolució judicial, llavors sí que s’entra en l’article 410 del Codi Penal, però sempre amb totes les prevencions polítiques que he esmentat abans. Perquè no parlem d’un senyor que se salta un semàfor i atropella algú. Parlem d’una cosa molt diferent.
-Esperava que la decisió judicial fora contrària al seu parer?
-En aquests moments, pense que la batalla judicial està prenent uns tics preocupants d’activisme per part dels jutges. Ara han obert diligències a un dirigent de Podemos [el diputat Alberto Rodríguez] per uns fets que van ocórrer el 2014 [quan Rodríguez no era diputat]. Per tant, això adquireix uns nivells preocupants de lawfare. Estan governant els jutges. I sense donar-ne cap raó. Perquè si algú es pren la molèstia de llegir una sentència innecessàriament barroca, atès que cita sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans que no tenen absolutament res a veure amb el cas que s’està examinant, el que hauria d’haver dit és que sí, que posar una pancarta que demana la llibertat dels presos polítics i un llaç groc és un signe partidista, tant com el d’una pancarta en què es llegeix «per un salari digne», «per un habitatge digne», «benvinguts refugiats»... Si això són símbols partidistes, que baixe Déu i ho veja. Jo no ho considere així.
-Hi ha precedents de pancartes amb missatges polítics penjades d’edificis públics. Per exemple, les que demanaven el trasllat dels presos d’ETA a presons del País Basc o, també, en ple debat sobre el Pla Hidrològic Nacional, les que exigien «agua para todos». Per què pensa que el debat s’ha obert ara quan abans passava desapercebut?
-Per la qüestió catalana.
-I és, segons vostè, la qüestió catalana la que ha animat els jutges a entrar en aquesta espiral de lawfare que vostè assenyala?
-Totes les dades apunten que és així. I no podem oblidar el precedent que representa el cas Atutxa. Juan María Atutxa, president del Parlament basc [1998-2005], va ser condemnat per desobediència i, al cap de dos anys, el Tribunal Europeu de Drets Humans li va donar la raó.
-Per què, segons vostè, la qüestió catalana és tan sensible entre els jutges?
-Caldria preguntar-li-ho a ells. Jo he dit moltes vegades que allò del referèndum unilateral no ho veig realitzable. En canvi, un referèndum acordat sí que podria encaixar en la Constitució espanyola si es fa una interpretació raonable del text constitucional.
-El TSJC va confirmar, de manera immediata, la sentència del Suprem contra el president Torra una vegada es va fer pública. És habitual això? Ho dic perquè en el cas del president Artur Mas, inhabilitat quan ja no exercia com a president per la consulta del 9 de novembre de 2014, va passar un mes entre el pronunciament del Suprem i la confirmació del TSJC. En el cas del president Torra van passar minuts.
-Vostè mateix ho ha dit.
-Pel que fa a la defensa del president, exercida per Gonzalo Boye i Isabel Elbal, està d’acord amb els arguments que els seus advocats han donat per mirar d’evitar la seua condemna?
-De la mateixa manera que la sentència m’ha semblat barroca, potser, com a advocat, hauria centrat els arguments de la defensa en un aspecte que podria ser la clau perquè el Tribunal Europeu de Drets Humans es carregue la sentència, que és el comportament del president del TSJC, Jesús María Barrientos. Això serà clau perquè el Tribunal d’Estrasburg anul·le la sentència, tal com ja va passar amb Arnaldo Otegi. El fet que és una rucada jurídica encaixar aquesta conducta en l’article 410 del Codi Penal, que afecta el principi de legalitat, és diferent. Perquè en aquest sentit, Estrasburg sempre ha sigut més reticent a entrar en embolics sobre la interpretació de textos legals d’àmbit estrictament nacional. Jo m’hauria centrat en el fet si l’acord de la JEC encaixava en la llei electoral. La sentència diu que sí, però això s’ha de motivar. Un tribunal ha d’argumentar per legitimar-se, i no en diu absolutament res.
-Parlava de Jesús María Barrientos, president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per les declaracions públiques que va fer sobre l’independentisme català el 2016. Deia estar «preocupat» per la situació política generada a Catalunya, cosa que, segons el president Torra i la seua defensa, reflectiria una «enemistat manifesta» del jutge cap al president.
-Hi estic d’acord.
-Pensa que el Tribunal d’Estrasburg es basarà en això per anul·lar la sentència?
-Sí. Pense que sí. I si el Tribunal Europeu de Drets Humans té un únic motiu per anul·lar la sentència, no entrarà en cap altra qüestió i l’anul·larà.
-Els jutges, però, s’han basat, fonamentalment, en les declaracions del president Torra en seu judicial, on admetia que va desobeir les ordres de la JEC. Això podria motivar que el TEDH sentenciara, també, en contra dels interessos del president català?
-No compartesc l’actitud que va tindre el president Torra. Em va semblar prepotent i no ho vaig entendre. El senyor Torra podria haver preservat la seua postura sense arribar a expressar-se d’aquesta manera. Però cal recordar que un tribunal de justícia no pot reaccionar en funció del comportament de l’acusat.
-Què passaria si el TEDH ressol a favor dels interessos del president Torra?
-La sentència quedaria anul·lada i el senyor Torra tindria dret a indemnització. Però res mes. Però això trigarà, com a mínim, dos anys.
-Pensa que el Tribunal Constitucional, tal com ha fet en altres casos, congelarà el recurs del president català per fer que el cas arribe més tard al Tribunal Europeu?
-El Tribunal Constitucional tindrà sobre la taula suspendre l’execució de la sentència fins que es resolga el recurs.
-Per últim, pensa que aquest cas podria marcar jurisprudència i que, des d’ara, la JEC aplicarà més els seus poders a l’hora d’inhabilitar polítics en actiu?
-Si no es modifica la llei, una jurisprudència errònia no pot marcar jurisprudència.