Cinc gran capçaleres internacionals recolliren immediatament la decisió del Tribunal Suprem d'inhabilitar el president català Quim Torra.
A l’altra banda de l’Atlàntic, a les set del matí, hora local novaiorquesa, The New York Times titulava, en la seva edició digital, que «El Tribunal Suprem espanyol confirma la inhabilitació del líder català». La informació presentava als lectors la «decisió (del Tribunal Suprem) de prohibir l’ocupació de càrrecs públics del president separatista de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, confirma una sentència (en primera instància) del desembre i amenaça amb revifar els disturbis». A tal efecte, deia NYT que «el cos policial català havia posat els agents en alerta màxima per possibles protestes». Explicava, així mateix, que «el veredicte va tornar revoltar la política catalana. S'espera que Torra sigui substituït per Pere Aragonès, que representa un partit separatista diferent. Torra tenia intenció de celebrar unes eleccions anticipades per reforçar el suport al moviment separatista aquest any, però aquest pla es va endarrerir amb la pandèmia de coronavirus que ha afectat especialment Espanya. Ara s’espera que els catalans triïn un nou Parlament a principis de l’any vinent». Contextualitzava que «el cas del senyor Torra forma part d’una llarga sèrie d’enfrontaments entre el govern central i el poder judicial d’Espanya contra els líders catalans que reivindiquen la independència». Analitzava el NYT que «els polítics han fracassat durant anys per resoldre el bloqueig secessionista i cada vegada s’ha deixat gestionar (la situació) pels jutges, mentre (el conflicte) continua dividint la societat catalana per la meitat». Fent un repàs de la qüestió concreta, recordava que «el cas contra Torra se centra en la seva negativa, l'any passat, a retirar llaços grocs i altres signes que mostraven solidaritat amb el moviment separatista, desafiant una ordre de la Junta Electoral de Madrid. La Junta havia ordenat que tots els símbols partidaris s’haurien d’eliminar dels edificis públics durant la campanya política prèvia a les eleccions espanyoles a l’abril del 2019. Les cintes s’havien convertit en una manera de mostrar suport als líders separatistes que van ser sentenciats per haver intentat sense èxit declarar la independència dos anys abans. Un jutjat de Barcelona va dictaminar al desembre que la seva negativa (de Torra) a retirar les cintes i altres símbols equivalia a desobediència civil, el condemnà a inhabilitaciód’exercir el càrrec durant 18 mesos i va motivar el senyor Torra a recórrer al Tribunal Suprem».
The National, a Escòcia, també reacciona gairebé immediatament després de coneixer-se la decisió del Suprem espanyol. «El president català Quim Torra inhabilitat durant 18 mesos», titulava. «El tribunal suprem d’Espanyta ha prohibit exercirel càrrec del president català durant 18 mesos» a Quim Torra, confirmant així la decisió judicial inicial de «desobediència, després de negar-se a retirar cintes i altres símbols, que donaven suport als líders independentistes empresonats, del palau que és la seu governamental, abans de les eleccions del 2019. El president havia argumentat contra els càrrecs per motius de llibertat d'expressió» però els arguments de la seva defensa, explica, «van ser desestimats» i, finalment, el TribunalS uprem ha optat per «destituir-lo del càrrec. El veredicte es pot apel.lar però entra en vigor un cop notificat. S'espera que el vice-líder català Pere Aragones, que representa un partit independentista diferent, esdevingui líder català en funcions». Així mateix adverteix el rotatiu d’Escòcia que es podrien precipitar «eleccions si el Parlament (català) no pot decidir la substitució de Torra» i que s’esperaven possibles «protestes» per la qual cosa «la policia catalana ha estat posada en alerta màxima».
A França, Le Monde titulava «Inelegibilitat i destitució confirmades per al president regional català». Explicava que «el 2019 es va negar (Torra) a obeir les ordres de l'autoritat electoral que li demanava que retirés una pancarta amb contingut separatista de la façana de la seu del govern regional. El màxim tribunal espanyol va confirmar dilluns (28 de setembre) la condemna del president independentista regional català Quim Torra a un any i mig d’inelegibilitat pel "delicte de desobediència". La decisió es tradueix en la destitució automàtica d’aquest últim del seu càrrec de president de Catalunya, una regió rica del nord-est d’Espanya amb poders ampliats i que el 2017 va ser escenari d’un intent de secessió». Analitzava el rotatiu de París que «és probable que aquesta mesura tingui repercussions importants a Espanya, on el govern central d’esquerres, encapçalat per Pedro Sánchez, pot necessitar les veus dels separatistes catalans per aprovar el seu pressupost». Així mateix, diu el diari parisenc que la decisió del Suprem espanyol «també podria reactivar les tensions a Catalunya, on la sentència a la presó de líders separatistes d’octubre de 2019 per l’intent de secessió del 2017 havia provocat nombroses protestes, algunes de les quals havien degenerat en violència. Immediatament després de la decisió del Tribunal Suprem, l'associació independentista Òmnium Cultural va convocar els separatistes a concentrar-se dilluns a les set de la tarda davant dels ajuntaments de la regió».
Al Regne Unit, The Telegraph, sota el títol «El màxim tribunal espanyol decideix destituir el cap català del seu càrrec», exposava que «el Tribunal Suprem espanyol va inhabilitar dilluns el president regional de Catalunya per la seva negativa a retirar una pancarta que demanava l'alliberament dels líders separatistes empresonats i que es mostrava en un edifici públic abans de les eleccions generals del 2019.» Com la majoria de capçaleres internacionals, contextualitzva que «la sentència contra Quim Torra (... ) desencadena un nou període d'incertesa a la regió nord-est espanyola. Segons la normativa existent, el vicepresident de Torra hauria d’assumir el càrrec de president fins que es celebrin noves eleccions. Els activistes pro-secessió van reaccionar convocant protestes». Recordava tota la història que ha desembocat en la prohibició d’exercir el càrrec «durant 18 mesos i una multa de 30.000 euros (35.000 dòlars)» i retratava el president català com «un ferm separatista» que accedí al càrrec «després dels fets de 2017 per la independència de la regió d’Espanya». El diari britànic contava que «el tribunal va dir que Torra havia desobeït "obstinadament" la junta electoral del país en negar-se a baixar (la pancarta) d'un balcó a la seu del govern regional. En les audiències, Torra i els seus advocats defensors havien argumentat» el seu dret a la llibertat d’expressió, però «els jutges del Tribunal Suprem van dir que l'ordre de la junta electoral no infringia el dret de Torra a la llibertat d'expressió i només limitava el que podia fer en el seu paper com a càrrec electe».
A Moscou, Russia Today, més coneguda com RT, destacava que «El Suprem inhabilita Quim Torra com a president de Catalunya per desobediència». Com la resta dels mitjans internacionals, la plataforma russa d’informació explicava els fets que havien conduït fins a la decisió del Tribunal Suprem espanyol. I alhora centrava el seu interès en l’anàlisi del que pot passar els pròxims dies: «durant les últimes setmanes Torra havia anunciat que no tenia intenció de convocar eleccions anticipades abans de conèixer la resolució del Tribunal Suprem. Una vegada que la sentència s’executi ja no tindrà aquesta possibilitat, però per això falten dos o tres dies, degut a que és necessari que la Justícia comuniqui formalment la decisió al Parlament català. Després, el seu substitut, Aragonès, ja no tindrà potestat per convocar comicis anticipadament. Si Torra finalment deixa el càrrec sense convocar a una nova cita amb les urnes, a partir d’aquest moment el president del Parlament català haurà de proposar, després d’una ronda de consultes amb els representants dels partits, un nou candidat a la presidència, que haurà de tenir el suport de la majoria de la Cambra -absoluta en primera votació i simple en segona-». Les eleccions són l’element clau d’aquest episodi, diu RT, tal i com es nota amb les peticions dels diferents partits polítics més importants. Així, «des del Partit Socialista, la seva presidenta, Cristina Narbona, ha confiat en que Torra convoqui eleccions ‘més d’hora que tard’ i que ‘no perllongui una situació precària». De la mateix opinió «és el president del Partit Popular, principal partit de l’oposició», el president del qual «Pablo Casado, ha demanat la convocatòria d’eleccions ‘de forma immediata’». Així mateix, RT recull algunes de les reaccions del món independentista, com és el cas de la portaveu «del partit de Torra, Junts per Catalunya, Elsa Artadi, que ha qualificat ‘d’atac a la democràcia’ la decisió» del Suprem i, alhora, ha demanat que sigui «un punt d’inflexió per recuperar la unitat» de l’independentisme. En la mateixa línia «la secretària general d’ERC, Marta Rovira, ha sostingut que ‘la causa general contra l’independentisme segueix inexorablement’ i ha reclamat més ‘unitat i més fermesa’ per fer-li front».