La crisi esclatava al migdia del divendres. En la cerimònia de lliurament de despatxos als nous jutges, celebrada a Barcelona, hi havia una absència especial que tothom ha fet notar. Es tractava de la de Felip VI. El rei espanyol, per tradició, acostuma a ser-hi, però en aquesta ocasió, el ministre espanyol de Justícia, el socialista Juan Carlos Campo, justificava la seua absència suggerint motius de seguretat. La presència de Felip VI a Barcelona hauria tornat a generar manifestacions de protesta. I això, en plena segona onada de la pandèmia, no era el més recomanable. Però l’argument de Campo era un altre: segons el ministre, calia que la monarquia no estiguera present per “protegir-la”.
Com calia esperar, en una situació de tensió com l’actual, la decisió del ministre ha generat rebombori. Però no només en l’oposició política: també entre la cúpula judicial. Tant és així que, en l’acte, per fer notar el lament per l’absència del rei espanyol, els jutges dedicaven un “viva” al rei que no hi era. Era llavors quan el ministre, tot seguit, com a resposta, tot i que sense intenció que l’escoltaren –tenia el micròfon obert–, lamentava que els jutges “s’havien passat tres muntanyes”.
Un "Viva el Rey" ha tancat l'acte d'entrega dels despatxos als nous jutges. Un micro obert capta la queixa del ministre de Justícia: "Se han pasado 3 montañas".
— L’informatiu | TVE Catalunya (@linformatiu_tve) September 25, 2020
Crònica de la polèmica absència del Rei Felip VI | @gemma_esteba@RTVECatalunyapic.twitter.com/jPP2G4hqgV
Però no era això el que iniciava la crisi institucional, sinó les paraules de Carlos Lesmes, president del Consell General del Poder Judicial, qui assegurava tot seguit que Felip VI li havia expressat el seu neguit per no haver pogut estar a Barcelona. Això anava seguit del discurs públic de Lesmes: “sentim un enorme pesar per l’absència del rei”. Però Felip VI, tot i no haver parlat directament, sí que ho feia a través del màxim representant del poder judicial espanyol. I això generava crítiques en el Govern espanyol per part d’alguns ministres d’Unides Podem.
La posición de una monarquía hereditaria que maniobra contra el Gobierno democráticamente elegido, incumpliendo de ese modo la constitución que impone su neutralidad, mientras es aplaudida por la extrema derecha es sencillamente insostenible.
— Alberto Garzón (@agarzon) September 25, 2020
Respeto institucional significa neutralidad política de la jefatura del Estado, renovación de los órganos judiciales en tiempo y forma, actuaciones de la fuerza pública proporcionales. Art.1.2CE: La soberanía reside en el pueblo español del que emanan todos los poderes del Estado pic.twitter.com/WnWR0valz6
— Pablo Iglesias (@PabloIglesias) September 25, 2020
El vicepresident espanyol Pablo Iglesias –líder de Podem– i el ministre de Consum Alberto Garzón – líder d’Esquerra Unida– acusaven el monarca d’haver violat la neutralitat que se li exigeix. I mentrestant, membres de l’oposició els exigien la dimissió. Altres juristes clamaven al cel per la maniobra del rei, qui hauria utilitzat el poder judicial per expressar, indirectament, el seu desacord amb el Govern espanyol per no haver pogut assistir a la cerimònia a Barcelona.
Si esto es verdad, es que este hombre ha perdido ya todos los papeles.
— Joaquín Urias (@jpurias) September 25, 2020
El Rey no puede llamar a nadie ni expresar ninguna preferencia sin permiso del Gobierno. Y si lo hace, está reventando la Constitución.
Frente a un rey que no respeta la Constitución sólo quedará la república. https://t.co/1Qk2e32nE2
Què diu la Constitució?
Al títol segon de la Constitució Espanyola de 1978 es deixa clar que el monarca és “cap d’Estat, símbol de la seua unitat i permanència, arbitra i modera el funcionament regular de les institucions i assumeix la més alta representació de l’Estat en les relacions internacionals”. Pel que fa a la política estricta, “el caràcter permanent del rei davant la contingència del Parlament, sotmès als processos electorals, i del Govern resultant de les majories obtingudes al Congrés dels Diputats, atorguen al Monarca una concepció d’invariable neutralitat sobre la qual descansa la seua funció arbitral i moderadora que es desenvolupa al marge de la resta de poders de l’Estat”.
En aquest cas, el rei espanyol no ha fet cap missatge directe ni personal en sentit polític, però podria haver utilitzat un dels poders de l’Estat per transmetre’l. Alhora, però, cal recordar que Felip VI sí que va prescindir de la seua neutralitat el 3 d’octubre de 2017, en el seu missatge després del referèndum d’autodeterminació celebrat a Catalunya dos dies abans.
De moment, cap ministre socialista no ha fet cap queixa pública. Però és segur que mai en la història recent espanyola no hi havia hagut un rei tan distanciat del Govern espanyol. I tot amb la fugida del rei emèrit, Joan Carles I, als Emirats Àrabs Units, ben recent.