-Com ha afectat la pandèmia a la gestió del Consell?
—Per una banda, afectà la plantilla de treballadors: la meitat va ser declarada com a servei essencial i, per tant, ha estat fent feina tot el temps al seu lloc, mentre que la resta ha teletreballat, bàsicament. Per una altra banda, ha afectat sobretot en el sentit que hem hagut de reforçar les partides socials, la de l’IMAS (Institut Mallorquí d’Afers Socials). Així mateix posàrem tot d’una en marxa el pla “Mallorca reacciona” per ajudar a tots els diferents sectors productius, els ajuntaments i, en general, la ciutadania. Hem fet convocatòries d’ajudes a diferents tipus d’organitzacions, des de les culturals a les socials... També habilitàrem diferents espais especials perquè ningú es quedés sense sostre, els quals en conjunt han atès aproximadament unes 900 persones. En resum: hem reforçat molt l’IMAS i hem ajudat a totes les iniciatives per fer front a les conseqüències de la pandèmia.
—Els ajuntaments han plantejat queixes; se sentiren alguns desemparats al principi de la pandèmia?
—Hem estat en contacte constant amb la FELIB (Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears), amb la qual hem celebrat reunions setmanals i, a més, hem fet reunions sectorials per assegurar que els ajuntaments tinguessin sempre el que han necessitat. Tot i així entenc les queixes perquè molts es veren de cop i resposta davant la necessitat d’ajudar els seus conciutadans —sense prou informació ni recursos— que no sabien ben bé què fer davant l’esclat de la pandèmia. Però posàrem tot d’una fil a l’agulla.
—Com ha estat la relació amb el Govern balear?
—Hem tengut una relació molt fluïda des del primer moment. De fet, pel que tenc entès, els consells hem tengut un tracte amb el Govern que no han tengut les diputacions amb els seus respectius executius autonòmics. Ens hem reunit per videoconferència cada setmana les presidentes (dels consells de Mallorca, Formentera i Menorca) i el president (del d’Eivissa) amb la presidenta del Govern i, a més, hi ha hagut contínues reunions sectorials. Moltes mesures les hem dissenyades i executades conjuntament. Per tant, crec que es pot dir que la coordinació ha funcionat molt bé.
—En aquests mesos ha fet l’efecte que el Govern ha tapat el Consell a Mallorca.
—No ho crec. El Govern ha fet la feina que li pertocava fer de coordinació. El que passa és que, com és sabut, el Consell mallorquí té el problema de coincidir a la mateixa illa amb la seu del Govern, cosa que no passa a les altres illes, i això fa que es confonguin a vegades les nostres competències i les del Govern. Però no crec que ens hagi tapat. De fet, pens que el paper del Consell s’ha vist reforçat durant la pandèmia.
—En quin sentit?
—En el de la capacitat de reacció que hem tengut. Des del primer moment, hem estat allà on havíem d’estar per ajudar els ajuntaments, les associacions i els ciutadans en general. El Consell ha fet la feina que li pertocava fer com a institució pública que és. Per cert, crec que amb el que ha passat i passa ha quedat clar el paper fonamental que tenen totes les administracions públiques i la necessitat que tenim de reforçar-les encara més.
—Què li sembla la gestió que ha fet i fa el Govern central?
—En primera instància, va respondre com pertocava. S’ha d’entendre que no existia cap manual de com actuar. El problema va venir després, quan va començar amb la desescalada, aleshores en la meva opinió hauria d’haver donat més marge d’actuació a les autonomies, perquè la situació no era la mateixa per tot. I ara crec que li manca un poc de coordinació amb les autonomies.
—Quin romanent econòmic té el Consell en els bancs?
—En teníem 46 milions i ja n’hem gastat 21,5 —amb el pertinent acord amb el Govern central—, així que ens en queden uns 24,5 més. Segons el nou decret podrem emprar només el superàvit dels anys anteriors, però amb fortes limitacions —no serà per a qualsevol cosa ni per al temps que vulguem—, de tal manera que una part important seguirà en els bancs.
—Què li sembla la polèmica sobre aquesta qüestó?
—Puc entendre que la primera reacció fos dir que no es volia deixar aquests doblers a l’Estat. Jo també ho vaig dir de tot d’una. Ara bé, a mesura que es va anar negociant la qüestió, la postura de l’Estat quedà que donaria uns interessos del 33% en dos anys sobre la quantitat que voluntàriament se li deixés. Per exemple, a Mallorca tenim uns romanents (entre Consell i ajuntaments) d’uns 600 milions d’euros, per tant en dos anys arribarien 200 milions i, després, començaria el retorn del capital, dels 600. O sigui que de forma immediata, que és quan necessitam els doblers per a la recuperació, haguéssim tengut aquests 200 milions. Això és molt. I cal dir que el préstec a l’Estat sempre es va plantejar voluntàriament. Per tant, no és vera que fos una requisa, tal com alguns han arribat a dir. Amb aquestes condicions a mi em semblava bé, perquè l’alternativa, que és el que ara tenim, era i és molt pitjor. El que passà, però, és que els interessos i la demagògia d’alguns partits valen prevaldre per sobre dels interessos dels ciutadans. Així que ara podrem utilitzar només una petita part d’aquests diners.
—Com preveu que serà el pressupost del Consell per a l’any que ve?
—El Consell no té quasi capacitat recaptatòria. Depenem del Govern balear en més d’un 60% del nostre finançament, del Govern central en més del 30% i nosaltres podem recaptar —en taxes de fems, en les de la inspecció tècnica de vehicles... — al voltant del 5%. Per a l’any pròxim ja sabem que les recaptacions dels dos governs cauran i, per tant, ens arribaran menys diners. Encara no sabem en quin percentatge caurà l’aportació que ens fan, però segurament sigui superior al 10%. Tenim l’endeutament com a alternativa, gràcies al fet que disposam de comptes sanejats. Tanmateix, serà inevitable que la majoria dels departaments, tot i que ja hi estan treballant, sofreixin una baixada important en el seu pressupost. Serà l’única manera de poder finançar bé les necessitats socials i de reactivació econòmica.
—Com s’explica que en aquesta segona onada del virus a Mallorca torni passar més o menys el mateix a les residències de vells que durant la primera?
—Les residències que són del Consell, que allotgen 837 persones, presenten uns índexs de contagis i morts molt baixos, si es compara amb les de gestió privada. Convé tenir present que tota la xarxa de residències a Mallorca acull uns 4.000 usuaris, en números rodons, dels quals poc més de 1.000 estan en establiments públics del Consell i dels ajuntaments. El model és clarament favorable a la gestió privada des del temps del Govern de Jaume Matas. L’Administració pública, tant el Consell com (la conselleria de) Salut, inspecciona les residències privades i si veu que cal intervenir-ne alguna així ho fa, com ha passat en tres casos a Mallorca. També vull dir que la relació entre el personal i el nombre de residents no és el mateix en les privades que en les públiques; a les primeres és més baix. No vull entrar en altres consideracions, però he de deixar clar que a les residències públiques els resultats de l’afectació de la COVID és molt menor que a les privades. Novament, estam davant d’un clar exemple de la importància del servei públic.
—Vostè, que és economista, com preveu que evolucioni la situació turística i econòmica durant el seu mandat, fins al 2023?
—Serà essencial el que passi l’any que ve. L’objectiu és, primer de tot, poder controlar la pandèmia i, segon, juntament amb el Govern balear i el central, convèncer els principals mercats emissors de turisme, Alemanya i Gran Bretanya, que les Illes en general i Mallorca en particular som una destinació segura. Però hem de tenir clar que no recuperarem del tot la normalitat l’any que ve i que els efectes econòmics negatius de la pandèmia segur que els patirem durant tot el mandat.
—I quan la situació sanitària ho permeti, quin serà l’objectiu de la promoció turística del Consell de Mallorca?
—La recuperació del mercat nacional i, sobretot, dels dos grans mercats emissors com són Alemanya i Gran Bretanya.
—Mallorca hauria de recuperar —en números rodons— els 12 milions de turistes de l’any passat o, si no, quina seria la xifra que vostè consideraria ideal?
—No sabria dir una xifra. És vera que la pandèmia ens ha mostrat les mancances que té el model econòmic basat en l’alta dependència del turisme. Però no és factible fer un canvi ràpid de model. Una altra cosa és anar canviant progressivament algun aspecte del turisme, cercant alternatives parcials al de sol i platja: l’esportiu, el cultural, el gastronòmic... Crec que tots els àmbits —institucions, hotelers, empresaris turístics en general, sindicats ... — hem entès que no podem tornar al model basat només en la quantitat, en què venguin cada any més turistes. Hem de cercar un turisme de més qualitat i més sostenible. Però insistesc, no és una cosa fàcil de canviar ni es farà d’un dia per un altre.
—Vostè que ha estat consellera d’Hisenda durant l’anterior legislatura, que coneix prou bé l’Administració i que és economista, creu que hi haurà doblers públics suficients com perquè “ningú es quedi enrere” en la sortida futura d’aquesta crisi, tal com diu la propaganda del Govern central?
—N’hi ha d’haver per força. Jo no podria entendre una altra cosa. Per això, serà essencial l’ajut europeu. I si cal, l’Administració pública s’haurà d’endeutar. Els instruments de protecció social han d’estar garantits. Això és l’objectiu principal: mentre faci falta aquesta atenció, ha d’estar garantida. Com sigui.
—El febrer de l’any passat, es va aprovar el Règim Especial de Balears (REB), però no s’ha desenvolupat i ara és quan les Illes més el necessitarien.
—És cert que la part fiscal i els fons d’inversions per col·locar Balears a la mitjana (d’inversions estatals a les diferents autonomies) s’havien de concretar a la següent legislatura, que és la present, i està fora de dubte que ara és el moment, ara és quan necessitam més que funcionin aquests instruments. És necessari que l’Estat distingeixi Balears de la resta de comunitats.
—La ministra d’Hisenda i portaveu del Govern central, María Jesús Montero, amb qui vostè va negociar quan era consellera del Govern, coincideix amb aquestes tesis?
—És complicat fer feina amb ella.
—Molt diplomàtica, però no ha contestat.
—(Riu) Puc dir que crec que Madrid comença a entendre que Balears té problemes específics fruit del quasi monocultiu turístic i que cal que l’Estat ens ajudi de forma particularitzada.
—Com va viure passar de ser membre del Govern, que sempre llueix molt, a presidenta del Consell de Mallorca, que no llueix tant? Per ventura va sentir que la degradaven?
—En absolut. Tot el contrari, de fet. Clar que m’agradava ser consellera d’Hisenda, perquè soc economista, però el càrrec de presidenta del Consell em permet l’oportunitat de liderar un equip i una institució, i això és molt engrescador.