El fenomen no és exclusiu de Balears en general ni de Menorca en particular. De fet, es nota a totes les grans ciutats. La gent que té recursos suficients busca casa a les rodalies, amb terreny, situades en zones molt obertes o directament en el camp, per viure-hi en cas d’un altre confinament o, senzillament, perquè pensen que és un entorn molt millor que les ciutats per viure-hi en aquests temps de pandèmia que ens ha tocat patir. Però és a les Illes i sobretot a Menorca on s’està notant una major pressió compradora d’habitatges de gamma alta per aquest motiu.
A Mallorca es detectà el fenomen a principis de l’estiu. Importants immobiliàries especialitzades en clientela d’alt poder adquisitiu explicaven aleshores que els preus no baixaven ni era previst que ho fessin a curt ni a mig termini perquè la demanda no manifestava cap signe de recessió, sinó tot el contrari. Els potencials compradors eren forans -peninsulars i estrangers - que buscaven habitatges per instal·lar-s’hi i estar a resguard de la pandèmia i, en alguns casos, amb la intenció de teletreballar. Segons publicava 2 de juny el web brainsre.news, dedicat a la informació del mercat immobiliari, la compra-venda de cases d’alta gamma és intensa i els preus augmenten, han passat d’una mitjana d’1,6 milions el 2019 a 1,8 milions ara. Posava d’exemple la immobiliària Engel & Völkers, especialitzada en el mercat alemany de luxe, que «des de l’inici de l’estat d’alarma ha realitzat un volum de transaccions que ha assolit els 63,3» milions d’euros entre «el 15 de març i el 29 de maig». En dos mesos i mig més de 35 compra-vendes a una mitjana d’1,8 milions per unitat, a pesar de la situació excepcional. Però la potència del mercat superà les dificultats a través, segons el web citat, «de representants autoritzats» notarialment a l’hora de fer les transaccions -i així s’evitava riscos sanitaris – i tot indicava que «la tendència creixent» es consolidaria en els mesos següents -tal i com en efecte ha passat- gràcies a un segment de població estrangera -alemanya i britànica, entre d’altres – que busca cases a Mallorca perquè considera que és una zona més segura que d’altres d’Europa davant la Covid.
Menorca. El mateix fenomen ha passat durant l’estiu a Menorca. Més intens, fins i tot. La pressió compradora s'inicià durant l'estiu, en els mesos de juliol i l'agost. El mercat experimentà un creixement exponencial. Segons publicava el passat 24 de setembre menorca.info l’illa ha adquirit «la imatge de refugi covid per ser un territori on menys ha penetrat la pandèmia i aquesta sensació ha reforçat molt el mercat immobiliari de l’illa». L’objectiu que cerquen els compradors -estrangers i, també, ciutadans del Principat, a més d'espanyola – són «finques rústiques i xalets de luxe», deia el diari, que es venen a uns preus «entre 2,5 i 4,5 milions». Citava diverses fonts d’agències immobiliàries locals que asseveraven que «a Europa hi ha molts de diners i la gent se n’ha adonat (amb la pandèmia) de la fragilitat humana i Menorca ha estat valorada com un bon lloc de refugi». És cert que l’illa presenta una situació epidemiològica prou més bona que a la resta de l’arxipèlag. «El client cerca casa amb piscina» que li doni seguretat a la seva família. «La gent vol un lloc (per viure -hi) segur, un refugi», deia una altra font que recollia menorca.info. «La imatge de seguretat (de Menorca) s’ha estès» entre els potencials compradors d’alt poder adquisitiu i, en conseqüència, el mercat immobiliari menorquí d’alta gamma ha viscut un estiu molt bo.
No és només el segment de luxe. També, assegura el diari, s’ha notat un increment de vendes força important entre una tipologia de comprador no tan selecte econòmicament. Es tracta de «professionals liberals» de la Península i l’estranger que han adquirit pisos i cases a Menorca, «amb preus mitjans de mig milió d’euros», amb la intenció «de poder treballar a distància des de l’illa».