Vicenç Vidal, senador en representació el Parlament balear, de Més per Mallorca, ha tornat posar en un posició incòmoda al grup del PSOE a la Cambra alta. Demanà que es creàs una ponència a la institució per debatre com compensar el cost de la insularitat de les Balears, però els socialistes rebutjaren la iniciativa, aquesta setmana, sense donar explicacions.
La postura oficial del Govern central al respecte és que el Règim Especial de Balears (REB) canalitzarà aquesta reivindicació històrica de les forces polítiques de l’arxipèlag. Però el REB fou aprovat el febrer de l’any passat i encara ara no s'ha satisfet el bessó de la demanda balear: avantatges fiscals i inversions extraordinàries per compensar la insularitat. Segons es va dir aleshores – tant per part del Govern de Pedro Sánchez com del de Francina Armengol – seria a la següent legislatura, és a dir en aquesta present, quan es concretarien les dues mesures. Tanmateix res més se n’ha sabut, fins ara. Ni durant el debat de investidura ni en els mesos transcorreguts des de que l’Executiu de PSOE i Unides Podem va prendre possessió s’ha tornat sentir una sola paraula sobre el REB. La ministra d’Hisenda, María José Montero, sempre s’ha mostrat contrària a instruments com aquest. I el seu paper polític s’ha vist reforçat en relació a la legislatura passada, perquè Sánchez l’ha anomenada portaveu del Govern.
Ponència i insularitat. Davant la manca de notícies i decisions al respecte de la compensació de la insularitat, el Vicenç Vidal esmentat ha reivindicat en diverses ocasions que es posi en marxa algun instrument d’aquestes característiques o, millor, directament el REB. En especial ho ha exigit d’ençà l’esclat de la pandèmia i del conseqüent enfonsament de l’economia balear, més profund que el d’altres comunitats per mor del quasi monocultiu turístic de l’arxipèlag. Així, per exemple, el juny passat li demanava a la ministra de Turisme, Indústria i Comerç, Reyes Maroto, que «convenci la ministra de les finances, María José Montero» de posar en valor de bon de veres el REB perquè, davant la caiguda turístics i econòmica, «no és un caprici, ho necessitam» per poder iniciar «la recuperació econòmica». Quasi quatre mesos després tot segueix igual. I sense que el Govern central doni cap senyal de voler complir el que ha promès, respecte a la compensació de la insularitat.
Davant l’espès silenci de Madrid, Vicenç Vidal feia una passa més aquesta setmana. Defensava la presentació que havia fet d’una proposta de creació d'una ponència senatorial per debatre sobre la necessitat d’implementar mesures concretes per compensar la insularitat. Com s’ha dit, el PSOE ho rebutjà. I Vidal va retreure als socialistes que votassin en contra d’una proposta que ells mateixos havien presentat feia mesos, «l’he calcada paraula per paraula». Amb aquesta jugada, que treia els colors al grup socialista del Senat, Vidal pretenia, segons explicà ell mateix, «posar en evidència un PSOE i un PSIB que sembla que, tristament, no tenen cap intenció de posar en marxa una simple ponència d’insularitat». Vidal recordà que el PSOE ja va tombar la proposta de crear una comissió exclusiva sobre la insularitat, plantejada per Més per Mallorca, i que en aquella ocasió els socialistes «varen defensar substituir la comissió per una ponència que ara també rebutgen».
El senador ja ha advertit que insistirà: «no em cansaré d’explicar la insularitat fins que el conjunt de senadors dels partits estatals entenguin que els ciutadans de Formentera, Eivissa, Menorca i Mallorca no podem més».
El cost de la insularitat fa referència a la despesa que les empreses i ciutadans de les Illes han de pagar per sobre del que per les mateixes mercaderies i bens paguen els ciutadans continentals. Segons un estudi de la Universitat de les Illes Balears (UIB) de 2017, signat per José Luis Groizad, i que usa dades d'un altre estudi de la mateixa UIB de 2014 sobre el particular, «els costos directes de la insularitat» ascendien fa sis anys a una xifra superior als 7.000 milions d'euros anuals. Les raons, segons el professor citat, «cal buscar-les en la insularitat que provoca una major carestia de la vida ( amb un cost estimat de 800 milions d’euros anuals), majors costos de producció per part de les empreses ( 900 milions d’euros anuals); majors costos d’adquisició de bens de capital (uns 1.500 milions d’euros anuals); majors costos d’accés als mercats d’exportació (per valor d'uns 4.000 milions d’euros anuals), així com majors costos de desplaçament per a les persones i, finalment, també majors costos de provisió de serveis públics».
L'estudi fou la base a partir de la qual l’Executiu de Francina Armengol plantejà a Madrid l'aprovació del Règim Especial Balear (REB) que finalment veié la llum el febrer de 2019. «Els costos d’insularitat que suporten els ciutadans i les empreses de les Illes Balears són molt superiors a allò que actualment reconeix l’Estat», asseverava l’informe. Segons l'estimació feta per la UIB, l’àmbit on els efectes de la insularitat són més impactants econòmicament és en el del comerç, per l’obligació de combinar el transport marítim i el terrestre per importar i exportar les mercaderies. Es calculava que les exportacions originades a Balears patien un fàctic aranzel d’entre el 74% i el 100% en el seu comerç amb la península, mentre que en les importacions l'increment del cost seria d’entre un 16% i un 20%.