D’ençà que la pandèmia ens obligà a clausurar-nos en les nostres llars, la necessitat de retrobar-nos amb els espais naturals s’ha fet més i més peremptòria. Al País Valencià gaudim d’un bon grapat de paratges que, sense tenir la categoria de parcs naturals, poden saciar abastament l’ànsia per estar en contacte amb el medi ambient. Es tracta d’espais on, a més, la incorporació d’infraestructures lúdiques, els converteixen en destinacions especialment agradables per gaudir en família. Per als qui viuen a les comarques de Castelló, i especialment a la Plana, el Termet de Vila-real és un dels indrets més recomanables en qualsevol època de l’any. A l’hivern, perquè la benignitat del clima mediterrani així ho permet; a l’estiu, perquè la frondositat dels seus boscos possibilita buscar recer a l’ombra de pins, oms i xops.
Però, què és exactament el Termet? De Vila-real és força coneguda la seua tradició taulellera i també la citrícola. En el seu terme municipal radiquen empreses ceràmiques de renom i un bon grapat de cooperatives dedicades a taronges, mandarines i llimes. Aquesta riquesa agrícola —i possiblement la taulellera— no s’explica sense tenir en compte que pel terme municipal de Vila-real transcorre el Millars, el riu que, amb naixement a la serra turolenca de Gúdar, travessa les comarques de Castelló fins a desembocar entre Almassora i Borriana. De fet l’origen de Vila-real està íntimament lligat al Millars: el rei Jaume I a través de la carta pobla va promoure l’aprofitament de les aigües del riu. Amb l’objectiu de protegir les terres de conquesta, va atorgar als vila-realencs els drets per desenvolupar nous camps de conreu. Primer aquella plana s’esguità de blat, vinya, olivera i garroferes. Temps a venir aquella agricultura típicament mediterrània seria transformada fins a l’actual predomini citrícola.
Les aigües del Millars, doncs, són també l’element essencial del Termet, un paratge fluvial d’una superfície de dos quilòmetres quadrats situat al nord-oest del terme municipal, on conflueixen aspectes culturals, socials, mediambientals i religiosos. Possiblement, les primeres referències sobre el lloc estan lligades a l’aprofitament de l’aigua del riu. Tot indica que l’assut de Vila-real ja deguera formar part d’aquest paratge en el segle XIII, i amb ell la sèquia major per poder regar les possessions agrícoles de l’època. El riu té molins a les dues bandes i al llarg de tot el seu recorregut. Hi ha que foren fariners, d’altres paperers o de llum.
Dins el Termet es pot visitar l’anomenat molí de l’Ermita, que originàriament fou fariner i que, amb el temps, s’especialitzà en la fabricació de tatxes per fer caixes. A uns pocs metres del molí hi ha l’ermita de la Verge de Gràcia, element essencial d’aquest paratge i lloc de pelegrinatge dels vila-realencs i vila-realenques, que anualment rendeixen culte a la Moreneta. En les antigues dependències de l’ermita, i més exactament on hi havia l’alberg on dormien els devots que volien passar una nit prop de la Mare de Déu, es pot trobar actualment un Museu Etnològic i Arqueològic, amb peces que ens aproximen al passat d’aquesta vila alhora agrícola i industrial.
El sentit lúdic d’aquest espai antropitzat cal buscar-lo a principis de la dècada dels trenta del segle passat. L’Ajuntament va voler habilitar en la zona pròxima a l’ermita un complex turístic i esportiu, un gran projecte d’urbanització que van deixar en mans de l’arquitecte Eugenio Cendoya, deixeble del català Domènech i Montaner. El projecte preveia la construcció de cases, pista d’atletisme i diversos espais d’oci. L’esclat de la Guerra Civil, però, va estroncar aquella iniciativa i el projecte es quedà a mitges. Sí es pogué finalitzar l’alberg, que tot just fa un any va ser remodelat per encabir noves activitats, i les escales, que romanen avui com a testimoni del que podria haver estat i no fou.
Un paratge en família
Però, més enllà de visitar aquests espais museïtzats, el Termet invita sobretot a passar un dia al costat de la natura. Estem al pulmó verd de Vila-real i tot, en aquest indret, està pensat a escala familiar. Per als qui viatgen amb criatures, potser la temptació tan bon punt s’aparca el vehicle siga córrer a ocupar un dels múltiples i ben condicionats gronxadors que l’Ajuntament de Vila-real hi té habilitats. L’esplanada de tobogans, castells i gronxadors pensada per als més menuts és gran, diversa i segura, ideal per deixar-los córrer mentre prenem possessió d’alguna de les taules condicionades per fer pícnic.
Ara bé, cal ser cautes. Perquè si ens emboliquem als gronxadors (s’emboliquen!) o ens aposentem massa còmodament en els bancs del pícnic correm el risc de perdre’ns el principal atractiu del paratge, això és, el riu i el sender fluvial que la recorre. L’accés, a més, té el seu encant perquè per arribar-hi ens caldrà baixar la portentosa escala (atenció, instagramers!) que uneix la part alta i baixa del paratge, en definitiva, la que uneix l’àrea d’aparcament, gronxadors i zona esportiva amb el riu mateix i l’ermita ja mencionada. Als peus de l’escala, encara tindrem la temptació d’abocar-nos a la font on uns peixets multicolors veuen passar els dies. El fluir de l’aigua invita, de nou, a aturar-se en aquest replà de taulell roig a terra on el temps sembla aturar-se.
Passejants de sèquia
El paratge és ben senyalitzat, però, en tot cas, qualsevol amb un mínim d’intuïció distingirà on és cada espai. Perquè si la part més alta és poblada predominantment per pins, en la més baixa, és a dir, la més pròxima a l’aigua, és fan presents oms, xops i orons. Del manteniment de tot plegat, se n’encarrega el Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars, un consorci format pels ajuntaments de Vila-real, Borriana i Almassora. La seua missió és garantir el bon estat d’aquest ecosistema al llarg dels darrers 16 quilòmetres abans que el riu arribe a la mar.
És en aquest punt on el Termet ens invita a desplaçar-nos riu avall, tot resseguint el curs de l’antiga sèquia major. El camí és còmode i molt ombrívol; al principi ample, després més estret. La senda, en realitat, comença riu a dalt, on hi ha l’assut, a continuació voreja l’ermitori i continua en el que s’anomena la senda del botànic Calduch. Pren el nom de Manuel Calduch, un farmacèutic nascut a Vila-real (1901-1981) que es feu conegut a la Plana i a la resta de les comarques de Castelló per la seua tasca incansable com a recol·lector de plantes, un quefer que el va dur a atresorar una col·lecció botànica de més de set mil espècies. D’entre aquestes, òbviament, un bon grapat procedien de les seues llargues incursions pel Millars.
El recorregut, lineal, és de dos quilòmetres (quatre, amb l’anada i la tornada) i ens ofereix l’ocasió per conèixer de prop algunes de les infraestructures hidràuliques típiques de les àrees fluvials: séquies, embassaments, ponts... El recorregut, fresc i humit, també és una ocasió per fruir de ben prop de la riquesa vegetal i faunística d’aquesta àrea. Baladres, argilagues, romer fenoll esguiten el terra, des d’on s’alcen, imponents, aurons, oms i xops, a més de pins.
Especialment a la primavera i l’estiu, es poden escoltar i veure dues de les aus de ribera amb un so més bonic, l’oriol i el rossinyol. I potser, si tenim sort, podrem albirar alguna de les llúdries que, d’un temps ençà, han reconquerit les aigües del Millars. El catàleg faunístic és ampli: conills, llebres, enganyapastors, aguilons, grues, àguiles calçades, àguiles reials, ratoners, perdius roges, àguiles pescadores, cucuts, fotges comunes, mussols, tórtores... i fins i tot, en alguna ocasió, s’ha pogut albirar algun flamenc. El porc senglar, com en tants altres llocs, campa per tot el paratge. Per als més menuts —i sempre en grups escolars— hi ha disponible des de 1986, en la part alta del paratge, el Centre d’Educació Ambiental El Termet, una infraestructura que té el propòsit d’educar en els valors del respecte cap al medi ambient.
De tornada del passeig, hi ha la possibilitat de baixar al llit, a la ‘platja’ de pedres, i fer una remullada al Millar. El bany està permès al riu, amb l’excepció de sis punts que resulten perillosos. Si el que ens ve de gana és recuperar forces, tenim l’opció del restaurant El Molí. Per als qui ho preferisquen, en la part alta del Termet, l’ampla zona de pícnic ens ofereix la possibilitat de menjar sota l’ombra dels molts pins negres o pinyoners, fruits de diverses repoblacions realitzades al llarg dels anys 70 i 80. Per als qui vulguen completar el dia i hagen tingut el bon encert d’agafar-se una peça de bany, als mesos de juliol i agost poden gaudir de la piscina. El Termet, no cal dir-ho, amb la seua frondositat, és un lloc fantàstic per fer exercici i, de fet, són centenars els vila-realencs que cada dia transiten per les seues sendes i voltants. Hi ha qui literalment galopa entre l’arbreda; hi ha qui simplement passeja mentre respira l’aire pur, allunyat del tràfec industrial de la comarca. Perquè el Termet és un pulmó verd, un lloc que exhala vida i que acull els locals però també abraça els forans que s’hi endinsen.