Les eleccions presidencials dels Estats Units s’acosten i res està clar sobre el seu resultat. Les enquestes mostren que el candidat demòcrata Joe Biden té més intenció de vot, però Donald Trump està remuntant últimament. A més, el sistema electoral nord-americà, indirecte, fa que els sondatges a vegades s’equivoquin fins i tot si encerten. Com va passar fa quatre anys. El 2016 totes les enquestes indicaven la victòria de Hillary Clinton i s’equivocaren. O no. En realitat encertaren, perquè en efecte la demòcrata va guanyar a tot el país per més de tres milions de vots sobre el candidat republicà. El que passà, però, fou que degut al sistema d’elecció indirecte, Donald Trump es va fer amb més vots al Col.legi Electoral -ens que tria el president de forma directa - gràcies a la seva victòria, per pocs vots populars, a alguns estat clau, i, per tant, assolí la presidència.
Incertesa. La BBC fa un seguiment de l’actualitat electoral nord-americana que inclou anàlisis quinzenals sobre com evolucionen les enquestes en aquell país. En l’última d’aquestes entregues de la ràdio i televisió pública britànica, el passat dia 18 de setembre, explicava que el primer que cal fer és entendre l’indirecte sistema d’elecció presidencial.
A les eleccions presidencials les circumscripcions són els estats. El guanyador a cada un dels quals -encara que sigui per un sol vot – se’n du tots els anomenats «vots electorals». Aquests formen el Col·legi Electoral que tria de bon de veres, de forma directa, el president. Està format per -cada «vot», una persona – 538 membres, per tant el candidat guanyador necessita 270 vots per ser president. Cada estat, en funció de la seva població, aporta un nombre diferent de «vots» al Col·legi. «Això fa que assolir més vots (en el conjunt del país) no sempre fa guanyar l’elecció», recorda la BBC. «Per exemple, la candidata demòcrata Hillary Clinton va obtenir quasi tres milions de vots més que Donald Trump, però així i tot va perdre» la presidència.
La majoria dels diferents estats tenen un comportament electoral força estable. Les excepcions són els que s’anomenen «frontissa» o «pèndul» i que per poca quantitat relativa de vots populars donen el nombre de vots electorals en joc a un candidat o a un altre. En aquests estats hores d’ara hi ha desplegats els exèrcits de Donald Trump i Joe Biden, batallant sense quarter, sense aturall. Els voluntaris i professionals de cada campanya fan milions de telefonades, envien correus electrònics, ataquen i contraataquen contra l’altre candidat a les xarxes socials, surten als carrers, organitzen actes públics, recapten diners per pagar els anuncis televisius i a internet...
En alguns d’aquests estats les diferències en vot popular foren molt petites fa quatre anys. Per exemple a Arizona (11 vots electorals), on ara les enquestes donen de mitjana un avantatge de 5 punts percentuals a favor de Biden, fa quatre anys hi guanyà Trump per per 3,6 punts. A Georgia (16) , la intenció de vot somriu al republicà per 1 punt i hi guanyà el 2016 per 5,2. A Iowa (6) va davant per 1,6 i hi vencé a Hillary per una diferència de 9,5%. A Pennsilvània (20), Trump hi donà la gran sorpresa l’anterior vegada, guanyant-hi per una mínima diferència del 0,7% sobre Clinton. A Carolina del Nord (15) ara els sondatges mostren un tècnic empat, amb diferències d’un sol un punt a favor de Biden, i el 2016 hi guanyà Trump amb un 3,7% per sobre de Clinton. Gairebé idèntica és la situació segons les enquestes a Florida (29), quan fa quatre anys l’actual president hi va vèncer per 1,2 punts percentuals. A Wisconsin (10), on el republicà fa un quadrien hi guanyà per 0,7% vots més que la candidata demòcrata, ara Biden hi manté una diferència mitjana de 7 punts percentuals davant Trump, diuen els estudis demoscòpics. I així fins a un total de 14 estats.
És important ressenyar que, com recorda la BBC, «Biden ha estat per davant de Trump a les enquestes durant la major part d’aquest any» i en el seu millor moment -i pitjor per al republicà- «ha arribat a tenir un avantatge de 10 punts (de mitjana), però Trump ha recuperat terreny recentment».
La gran espasa de Damocles que penja sobre el cap polític de Trump és la pandèmia. Les errades que ha comès en la gestió han perjudicat en extrem les seves expectatives electorals. A principi d’any pareixia que tenia guanyada la reelecció. Però en els mesos següent la pandèmia li ha fet mal bé el que sens dubte es pensava que seria un camí triomfal fins a la reelecció. «El mes de juliol les dades suggerien que fins i tot els seus partidaris començaven a qüestionar la seva reacció davant la crisi, a mesura que els estats del sud i l’oest del país s’enfrontaven a nous brots del virus», deia la BBC. La caiguda de la intenció de vot cap al president s’aturà, però, «durant l’agost i el setembre» quan «el suport dels republicans a la gestió de Trump remuntà lleugerament».
En efecte, fins el juliol les enquestes mostraven unanimitat. Biden guanyaria les eleccions. Alguns fins i tot aventuraven que ho faria a tots i cadascun dels estat. La qual cosa deixava sense cap opció a Trump. Tanmateix les coses han canviat els últims dos mesos, tal i com recordava la BBC. L’estratègia propagandística del president acusant «la ultraesquerra» d’estar rere dels disturbis de carrer a diferents ciutats -després de les manifestacions pacífiques contra la violència policial racista-, la recuperació -com ha fet aquesta setmana – de la bubota xinesa, acusant el gegant asiàtic de ser el responsable de la pandèmia – i la insistència en la promesa que de manera immediata els nord-americans disposaran de la vacuna contra el virus, així com canvis en el seu equip de campanya, semblen haver tingut èxit. Aquella unanimitat ja no existeix. Així ho reflecteixen les enquestes. I no tan sols: «les cases d’apostes, per descomptat, no descarten encara a Trump» com a guanyador: «els últims pronòstics li donen un terç de probabilitat de guanyar el 3 de novembre», deia la BBC, per indicar que no convé donar res per fet.