Al bell mig de la capital iraquiana, Bagdad, hi ha uns treballadors d’una empresa de seguretat alemanya que viuen en un altre temps. A les parets d’una sala del domicili hi tenen penjada una bandera de guerra de l’imperi alemany i al passadís crida l’atenció en lletra gòtica el lema de la Wehrmacht: “No us queixeu, lluiteu”. Damunt les portes, també en tipografia antiga, es pot llegir: “central d’operacions”, “cuina de la tropa”, “latrina 1” i “latrina 2”. Això és el que es pot veure en un vídeo de l’any 2017 a què ha tingut accés Der Spiegel.
La base de l’empresa Asgaard aleshores estava situada a la Zona Verda, a tan sols 500 metres de la missió de les Nacions Unides i a menys d’un quilòmetre del Ministeri d’Exteriors iraquià. Aquesta ubicació, al centre polític de la capital iraquiana, no era casualitat. Segons declaracions del seu gerent, a Bagdad l’empresa custodia, per exemple, “la missió diplomàtica d’una gran potència àrab”.
Asgaard té la seu a la ciutat de Hamm, al land de Rin del Nord-Westfàlia. L’empresa sedueix i dona feina a agents de policia i soldats en actiu o retirats. Anteriorment l’empresa ja havia estat blanc de crítiques perquè, per exemple, va acceptar l’encàrrec d’un polític controvertit de Somàlia. Però ara les acusacions són més dures. No són només les decoracions de la base de Bagdad el que indica un enaltiment del període nazi, sinó que, segons investigacions de Der Spiegel, a alguns dels treballadors els agrada fer comentaris d’extrema dreta. A més, un treballador que és policia en actiu a Alemanya –és la seva activitat laboral principal– hauria consultat il·legalment bases de dades policials per a l’empresa. Respecte a aquest cas hi ha una investigació en curs.
La diputada alemanya Martina Renner fa anys que segueix la pista d’Asgaard. “Davant la mirada de les autoritats, està sorgint un ambient perillós que funciona com una xarnera entre l’escena de dreta i l’aparell de seguretat i que, per tant, és doblement perillós”, alerta la diputada de Die Linke, experta en política interior. Renner reclama que es controlin més les empreses militars i de seguretat i que es comprovin les vinculacions amb la part de l’extrema dreta que prepara un escenari de guerra civil.
El gerent d’Asgaard és l’exparacaigudista Dirk Gaßmann. Fa cinc anys Gaßmann va escriure a Facebook: “L’islam és i continuarà sent el problema”. En una altra ocasió, en un debat l’any passat sobre cançons de la Wehrmacht prohibides a l’exèrcit alemany, va escriure: “Bobby, a Bagdad les pots continuar cantant, no pateixis”.
A Facebook va citar el general de la Wehrmacht Kurt Student com un “personatge inspirador”. Student va ser comandant en cap dels paracaigudistes durant el Tercer Reich. Segons l’historiador Rainer F. Schmidt, Student estava disposat a “sacrificar els soldats que tenia a les seves ordres a l’altar de la ideologia de la ‘victòria final’ sense comprendre gens la falta de perspectives de la guerra, sense tenir sentit de la responsabilitat ni ètica”. En una foto que ha pogut veure Der Spiegel, es veu Gaßmann rient amb una estatueta d’un soldat de la Wehrmacht a la mà i amb un dit assenyalant una esvàstica enmig d’una Creu de Ferro en què a sota hi diu any 1939.
Gaßmann desmenteix les acusacions amb vehemència: “En cap moment, en presència meva, treballadors de la meva empresa s’han expressat favorablement respecte a símbols de l’injust Estat nacionalsocialista. I jo tampoc no ho he fet mai”, declara a pregunta de Der Spiegel. En preguntar-li per què té simpatia pel comandant Kurt Student, el gerent d’Asgaard respon: “Jo vaig ser soldat de l’exèrcit alemany i em vaig retirar amb honor del servei. Com a exparacaigudista de tradició familiar militar, per a mi a títol personal el general Student és un exemple de soldat”.
Segons investigacions de Der Spiegel i del programa de política de l’ARD Kontraste, per a Gaßmann i la seva empresa hi va treballar, entre d’altres, l’agent del land de Hessen Thomas S. En fotos se’l veu no únicament a l’Iraq, sinó també armat fins a les dents posant amb un uniforme d’Asgaard. Fins fa poques setmanes a la pàgina web de l’empresa també hi apareixia una foto de S. en què se’l veia amb dos homes més vestits de militars. Portava per títol: “Acadèmia Asgaard: la qualificació dels professionals”.
Contra S. la fiscalia de Frankfurt del Main ha obert “diligències per sospites de suborn i també de violació del secret professional”. Contra l’agent també hi ha obert un procés disciplinari.
A S. se l’acusa de “portar a terme una activitat professional secundària no declarada i, per tant, no autoritzada per a una empresa de seguretat privada del Rin del Nord-Westfàlia (presumptament influïda per la ideologia d’extrema dreta), entre altres llocs a l’estranger”, declara la fiscalia a Der Spiegel. A més, hi ha la sospita que l’agent “va fer consultes il·legals de bases de dades policials per enriquir-se personalment amb les informacions obtingudes en el marc de la seva activitat secundària no autoritzada”.
El 20 d’agost agents de l’oficina criminal del land de Hessen van escorcollar el lloc de treball de l’investigat, el seu domicili i la “seu de l’empresa de seguretat”. Segons la fiscalia, de moment no hi ha indicis que S. actués per motivacions polítiques o que sigui membre de l’extrema dreta. S. ha declarat a través del seu advocat que no es vol pronunciar sobre la qüestió.
El policia de Hessen no és l’únic que té problemes amb la justícia. En una reunió a la seu central d’Asgaard celebrada a Hamm al juliol, també hi havia –a banda de S.– Matthias D., un soldat de l’exèrcit alemany. L’home està destacat a Neubrandenburg i en les hores lliures participa en esdveniments d’esports de combat.
El soldat ja fa temps que està en el punt de mira del servei d’intel·ligència militar per la seva presumpta ideologia d’extrema dreta. Dilluns un gran destacament de la policia va escorcollar el seu domicili amb la participació d’agents especials. La fiscalia de Rostock l’acusa de preparar presumptament un greu acte violent que amenaçaria la seguretat de l’Estat. Tot i així, no es van trobar armes ni explosius a casa de D., però els agents se’n va endur documents i diversos ordinadors.
D., que a banda de la reunió a Hamm sembla que no ha treballat per a Asgaard, no seria el primer presumpte membre de l’extrema dreta amb connexions amb l’empresa de seguretat. Un home, per exemple, que va treballar durant força temps per a Asgaard i que també va ser a l’Iraq contractat per l’empresa, va publicar al seu perfil de Facebook un dibuix amb un puny blanc tancat, símbol de l’entorn neonazi, acompanyat de la inscripció “white lives matter”. En una altra ocasió, lamentava que “la raça blanca pura” ja representés només un petit percentatge de la població mundial.
Traducció d'Arnau Figueras