—Ho sentim molt, ho tenim tot complet fins el 31 d’agost.
Aquesta ha sigut una de les frases més pronunciades a Astúries durant l’estiu. Les cases rurals, els càmpings i molts hotels s’han omplert de gent arribada de la resta de l’Estat. No hi cabia ni una agulla. Segons els estudis d’Exceltur, la patronal que agrupa les principals empreses turístiques de l’Estat, la caiguda en picat del turisme internacional s’ha compensat amb l’increment exponencial del nombre de visitants espanyols. Una dada resulta prou esclaridora: al mes de juliol, tot just després de l’acabament de l’estat d’alarma, el preu de cada nit d’allotjament va encarir-se prop d’un 7% en relació al juliol de 2019, tot el contrari que ha passat al conjunt de l’Estat, en què el cost de les pernoctacions va caure una mitjana del 15%. El sector turístic asturià, doncs, a penes no ha notat la crisi del coronavirus.
De fet, el Govern presidit pel socialista Adrián Barbón va llançar una mena de reclam a la ciutadania espanyola: “25 dies sense cap positiu a Astúries”, venia a dir en una fórmula que evocava la manera com els hotelers de Benidorm tractaven de captar clients forans als anys 60, quan el propietari de l’establiment es comprometia a retornar l’import de les vacances si l’oratge no havia sigut propici. Un dia sense sol i vacances debades.
Així com aleshores Benidorm era garantia elevada de dies assolellats, Astúries sembla ser ara, mig segle després, garantia elevada de salut. L’afecció de la pandèmia dista molt de la d’uns altres territoris, i no sols de Madrid. Al País Basc i Navarra la situació sempre ha estat més complicada —els primers focus de l’Estat van tenir lloc a Àlaba, precisament— i a Galícia, on l’impacte ha sigut bastant inferior, en moments concrets fins i tot ha calgut prendre decisions dràstiques. Per exemple, a la zona costanera de Lugo —a la popular Mariña— els residents no van poder exercir el seu dret al vot a les eleccions celebrades el 12 de juliol.
En principi, una de les motivacions que es posaven damunt la taula per explicar les bones dades d’Astúries tenien a veure amb la dispersió demogràfica i les males connexions en transport públic amb la resta de la Península. Aquest aïllament tan criticat pels polítics asturians de fa temps esdevenia, ves per on, un gran avantatge. Però l’entrada massiva de gent al llarg de juliol i agost qüestiona la importància real d’aquests dos factors en les bones dades d’Astúries.
Amb la població més envellida de tot l’Estat, Astúries està tenint una afecció del virus molt inferior a la mitjana
Cal tenir en compte que no sols s’ha produït una arribada ingent de persones als establiments hotelers. En són molts, també, els ciutadans amb arrels a Astúries que enguany han decidit acudir-hi. El fet que la gent s’haja desplaçat molt menys del que és habitual a l’estranger ha provocat que els pobles i les aldees hagen rebut un augment considerable d’estiuejants que hi tenen un habitatge o que han aprofitat l’avinentesa per establir-se a casa d’algun familiar. En alguns casos, a més, el nouvingut tenia la percepció de trobar-se en un lloc molt segur, lliure de Covid-19, cosa que en multiplicava el risc. És més fàcil desentendre’s de l’ús de la mascareta a una població menuda d’Astúries que no a una ciutat mitjana o una gran capital.
Per aquest motiu, l’Executiu asturià, i el seu president de manera molt especial, van insistir en la necessitat de no abaixar la guàrdia gens ni mica. Un relaxament de les mesures de prevenció front el virus podia generar una bomba de rellotgeria en una autonomia com aquesta, amb la mitjana d’edat més envellida de tot l’Estat: el 25,7% de la població, un de cada quatre habitants, supera els 65 anys.
La petició insistent de precaució als turistes no ha evitat, és clar, la detecció de casos entre els visitants. Aquesta setmana, en el marc del debat de política general de la Comunitat de Madrid, la presidenta Isabel Díaz Ayuso recriminava l’estigmatització que a llocs com Astúries se n’ha fet, dels ciutadans madrilenys. “Si a Astúries hi sorgien tres brots, un d’ells era madrileny, i els altres dos, no se’n sabia”, va etzibar en referència implícita al seu homòleg Barbón, que no va tardar a contestar-li a través del seu compte de Twitter: “En política hi ha dos camins: assumir la teua responsabilitat i prendre decisions o culpar la resta de tot el que passa. Jo, tal com he demostrat, m’estime més la primera. D’altres prefereixen la segona: la culpa és de Soros, Bill Gates, Moncloa, d’El País, el Papa i... D’Astúries!”.
No era la primera topada amb un alt dirigent madrileny. Dos mesos i mig abans Barbón ja havia censurat els polítics que pensen que “tot comença i acaba a Madrid” i havia obtingut la resposta irada de l’alcalde madrileny, José Luis Martínez-Almeida. I encara abans, sota l’estat d’alarma, el vicepresident de la comunitat madrilenya, Ignacio Aguado, ja havia incomodat Barbón en referir-se als polítics que al seu parer practiquen la “madrilenyofòbia”, als quals va definir com a “catetos”.
Les raons de l’èxit
El ben cert és que, fins divendres passat, a Madrid s’havien comptabilitzat 8.546 morts per la Covid-19, i a Astúries, 347. Com que la Comunitat de Madrid multiplica per 6,5 la població asturiana, per posar-se al seu nivell, a Astúries proporcionalment li haurien correspost 1.314 morts en lloc d’aquests 347. O, amb unes altres xifres, mentre que a Madrid de moment ha perdut la vida una de cada 777 persones, a Astúries n’ha mort una de cada 2.945.
Cantàbria, més beneficiada pel finançament, inverteix en sanitat 123 euros per càpita menys que Astúries
Més enllà dels estira-i-arronses polítics, dos elements eminentment pecuniaris expliquen les bones dades d’Astúries en la gestió de la pandèmia. D’una banda, un sistema de finançament propici, que li permet superar clarament la mitjana d’ingressos per habitant de l’Estat. Si atenem a les balances que publica el Ministeri d’Hisenda, el saldo fiscal asturià supera els 2.000 milions d’euros en positiu.
Rep molt més que no aporta, però encara se’n beneficien més els càntabres. Amb tot, el Govern asturià fa temps que es mou per tal de conformar un bloc amb la resta de comunitats beneficiades pel sistema revisat en 2009, sota el mandat de José Luis Rodríguez Zapatero. A més de Cantàbria i Astúries, Castella i Lleó i Galícia també n’ixen clarament afavorides. El nord-oest al poder.
En qualsevol cas, i és ací on es noten més les diferències, la inversió sanitària per habitant sí que dista bastant de la resta d’autonomies beneficiades pel model de finançament en vigor. Abans de la pandèmia, segons les dades de despesa pública relatives a l’exercici 2018, Astúries era la segona comunitat que més invertia en salut pública per persona (1.676 euros), únicament per darrere del País Basc (1.753 euros per càpita).
Astúries inverteix en sanitat 250 euros més per habitant que les dues Generalitats i el Govern Balear
En canvi, unes altres comunitats privilegiades pel sistema de finançament no són tan generoses en aquesta matèria: Castella i Lleó hi destinava 1.577 euros per persona, Cantàbria hi dedicava 1.543 i Galícia, 1.491. En comparació amb Catalunya (1.432 euros per càpita), el País Valencià (1.415 euros) o les Illes Balears (1.407), la diferència és més que notable. El gabinet asturià, així doncs, injecta al sistema sanitari propi uns 250 euros més per persona que les dues Generalitats i el Govern Balear.
Per raons com aquestes, Barbón reclama que l’acord sobre finançament —quan arribe— contemple no sols el factor poblacional, en què la seua comunitat eixiria perdent, sinó també algunes variables ja referides com l’envelliment, la dispersió demogràfica o, fins i tot, l’orografia. Insisteix a dir que costa molt més prestar el servei sanitari —i fer arribar els escolars als centres educatius— als poblets petits situats enmig de la muntanya que no a les comunitats amb una concentració de població superior.
100 rastrejadors i molta comunicació
De qualsevol manera, l’èxit d’Astúries no se circumscriu a l’abundosa i exitosa gestió dels diners que rep de part de l’Estat. En el cas concret de la Covid-19, el seguiment de cada focus i la comunicació a les persones que n’han pogut resultar contagiades ha esdevingut clau a l’hora d’aturar-ne l’expansió. Fins aquesta setmana, en què s’ha detectat un focus important a Laviana —el conceyu d’on és oriünd el president asturià—, els casos eren esporàdics i d’un abast molt reduït. Quan s’ha conegut algun episodi de contagi en un bar o restaurant, el propi president ha fet servir els seus perfils a les xarxes socials per advertir-ne els possibles afectats.
AVISO IMPORTANTE
— Adrián Barbón (@AdrianBarbon) August 5, 2020
La Consejería de Salud hace un llamamiento a los clientes del bar La Casilla de Castropol, entre el 23 de julio y el 1 de agosto, para que cumplimenten el formulario https://t.co/AKuJIvZPRR o llamen por teléfono al 984 100 051. Les citarán para hacer una PCR.
Amb tan sols un milió d’habitants, Astúries ja acumula més d’un quart de milió de proves PCR
Sobta molt, igualment, l’elevadíssim nombre de proves PCR que s’han dut a terme en aquest semestre: un total de 270.940 fins divendres passat, a les quals encara cal afegir els 112.879 tests d’anticossos que també s’havien realitzat fins dijous. Només el País Basc, Navarra i la Rioja —en aquest cas, amb una població sensiblement inferior— n’han fet més per habitant. D’altra banda, el centenar de rastrejadors de què disposa Astúries no suposa un nombre elevadíssim per a una població d’un milió d’habitants, però treballen de manera molt coordinada i s’esforcen a proporcionar, tan aviat com puguen, la prova escaient als sospitosos d’haver-hi estat infectats.
En el cas de Laviana, per exemple, el brot en actiu —el que preocupa més ara mateix a les autoritats asturianes— ha sorgit de la població juvenil i ja involucra 25 persones. La Conselleria de Sanitat ha decretat l’alerta taronja i ha comunicat que tots els joves que tenen entre 13 i 18 anys han de sotmetre’s a la prova PCR. Dels 78 conceyus en què es divideix la comunitat autònoma, 15 no presenten ara com ara ni un sol cas de Covid-19.
Ni la fabada ni la sidrina ni tampoc una benedicció enviada des del més enllà pel rei Don Pelayo. La recepta que ha aconseguit frenar molt l’expansió del coronavirus per tot Astúries ha estat la inversió decidida, durant molts anys, en un sistema sanitari públic potent, molt ben valorat per la ciutadania. Per alguna cosa, als rànquings elaborats per la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública, el sistema asturià sempre obté una nota alta. De les comunitats de règim comú, cap altra no presenta uns indicadors millors. Tan sols Navarra acostuma a superar-la.