Matí frenètic del president català. Després d’haver fet nit a Madrid, a l’endemà li esperaven, a les portes del Tribunal Suprem, distintes delegacions de partits sobiranistes i d’entitats per donar-li suport. A l’alt tribunal, Quim Torra havia de sentir el pronunciament de les parts sobre la seua causa. Posteriorment, el president emetria un missatge institucional en català, en anglès i en castellà.
La vista
Tot i ser el jutge principal de la causa, Manuel Marchena no es trobava assegut a la sala del Tribunal Suprem on, previsiblement, els magistrats confirmaran la inhabilitació del president. Sí que hi havia altres jutges que van participar en la causa del procés: Juan Ramón Berdugo, Antonio del Morral i Andrés Martínez Arrieta, qui presidia la sessió.
La defensa del president català, exercida per Gonzalo Boye -qui parlava- i per Isabel Elbal, se centrava a demanar elevar la causa al Tribunal de Justícia de la Unió Europea per resoldre els dubtes que, segons deia, generava la causa, sobretot pel que fa a les decisions preses fins ara, desfavorables al president. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que va sentenciar la inhabilitació del president català -ara pendent que la confirme o no el Suprem-, va rebutjar aquesta possibilitat. La intenció de Boye, tal com deia, era que la decisió a Europa marcara un precedent definitiu de cara al futur, atès que l’advocat està convençut que, si el Suprem inhabilita Torra, la sentència serà tombada pels jutjats europeus.
L’advocat xilè s’emparava en el fet que només un delicte greu podia apartar un president del seu càrrec, i l’afer de la pancarta no complia es corresponia amb aquesta dimensió. «Està en joc el dret a la participació política», alertava. Boye també denunciava que, segons deia, el Suprem estava vulnerant el dret a un jutge imparcial, atès que la pancarta censurava l’actuació del mateix Tribunal Suprem, qui ara està jutjant el president. Boye també retreia el paper d’Andrés Betancor en la causa. Es tracta d’un membre de la Junta Electoral Central, organisme que va ordenar la retirada de la pancarta -i que Boye considera incompetent per donar ordres al president; i que alhora estava a sou de Ciutadans com a assessor, partit que va denunciar els fets.
Una altra de les coincidències d’aquest judici a Torra amb el del procés és que l’acusació popular també està integrada per Vox. Marta Castro, vicesecretària jurídica del partit ultradretà, participava en el judici acusant el president i la seua defensa de voler fer «un acte polític de la causa» i defensava, també, la sentència del TSJC. Segons deia, el que es jutjava era la neutralitat que Torra havia de mantenir en període electoral, i sentenciava, davant el recurs de Boye, que suma centenars de pàgines, que «qui necessita explicar-se massa potser no té raó».
Pel seu compte, la Fiscalia, representada per Pilar Fernández Valcarce, demanava al Suprem rebutjar tota al·legació i sentenciar la inhabilitació del president català.
La compareixença institucional
Una hora després que acabara el judici, el president català feia una declaració de tall institucional, tal com havia anunciat el dia anterior. Tot i les expectatives -hi havia qui contemplava una crida explícita a la desobediència-, Quim Torra optava per acusar la justícia espanyola, per descartar la convocatòria d’eleccions i per centrar tots els esforços polítics i ciutadans en la lluita contra la pandèmia.
«He vingut a Madrid per mirar als ulls dels membres del tribunal que volen fer caure un altre president de la Generalitat», començava, tot assegurant que no tenia por i que «la nostra causa ve de molt lluny i arribarà fins al final», perquè és una causa «justa i legítima». Torra considerava que la inhabilitació seria «desproporcionada i mancada de dret de justícia», «una prova més de la decadència galopant d’aquesta democràcia amb peus de fang», «una democràcia nascuda d’una transició hereva del franquisme i que avui és a anys llum dels estàndards europeus».
La denúncia, que llarga i ben explícita, servia per acusar l’Estat espanyol de «trepitjar les més bàsiques nocions de la democràcia pel dogma de la unitat indivisible de la pàtria: sempre se’ns havia dit que, democràticament, tots els projectes s’havien de poder realitzar. I era una immensa mentida». Tot seguit, Torra tocava també el tema de la fugida del rei espanyol emèrit i denunciava que la justícia espanyola no vol investigar les relacions de l’imam de Ripoll -cervell dels atemptats terroristes del 17 d’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils- amb el CNI. A més a més, esmentava els Països Catalans per estar «empobrits per un Estat que els priva dels seus recursos». Un Estat que, segons el president Torra, «és incapaç de reformar i reformar-se en res».
La compareixença finalitzava amb el president assegurant que «mai no serà un obstacle» i que «treballarà per la llibertat des de qualsevol altre front». Ara mateix, però, matisava estar «totalment entregat a la lluita contra la pandèmia», i assegurava que no es desviarà «ni un centímetre» de la seua responsabilitat. «Si l’Estat arriba al punt de la inestabilitat més absoluta inhabilitant-me, serà responsabilitat seva. No seré jo qui, en aquest moment, aboqui el país a una cursa electoral».